La Paella RusaTota empastrà
Compromís
En esa Q me maté yo
Como ya deben saber si son unos buenos frikis políticos, Equo y Compromís se han dado el sí quiero para las elecciones europeas del mes de mayo. Dado el anonimato que me proporciona LPR y como militante de Compromís (aunque no activo), voy a dar mi opinión sobre el asunto.
La relación de Compromís con Equo nace desde el momento en que dos de los partidos de Compromís (Iniciativa y Los Verdes de Arnal) firman el manifiesto fundacional de Equo en junio de 2011. Equo nació con la idea de unificar el panorama político verde español: Verdes de izquierdas, verdes de derechas, verdes de villa arriba, verdes de villa abajo, verdes del más allá, todo un caso digno de analizar por Cuarto Milenio. Y más o menos se podría decir que lo consiguió, y hoy por hoy Equo agrupa la inmensa mayoría de los verdes españoles. Se han quedado fuera algunos grupúsculos verdes como son Los Verdes-Grupo Verde, Los Verdes Ecopaficistas o Els Verds del País Valencià a.k.a. Los Verdes de Peris, estos últimos agrupados en la “Confederación de los Verdes”, expulsada del Partido Verde Europeo porque eran cuatro y el tambor.
Hecha esta pequeña introducción a la Q, vamos a lo importante: ¿Q pinta en Compromís? Poco después del manifiesto 4J se celebraron las elecciones generales, y la Q ya hizo acto de presencia:
Y obviamente no es que apareciera por su gran consolidación en Valencia, sino por la presión de Iniciativa y Els Verds (ya saben, lo de la doble militancia que aún hoy, tres años después, sigue estando permitida).
Y nada, Compromís consiguió un escaño por Valencia, y Equo, pues Equo… 0,89% y ya tal, pero aun así vimos titulares como estos: Equo irrumpe en el Congreso; y de qué manera:
Nadie duda de que si Equo es hoy más o menos conocido es gracias a Joan Baldoví (un regalo lo llamó uno en la Asamblea que hizo Equo Madrid esta semana), porque en cuanto a resultados electorales posteriores no es que sea gran cosa: 0,5 % en las andaluzas y asturianas de 2012, en las vascas un 1 % y en las gallegas y catalanas iba dentro de AGE e ICV respectivamente, sin que obviamente Equo consiguiera diputado alguno.
Actualmente las encuestas le dan un 1,8% y un diputado, imagino que por Madrid, donde es el único sitio en el que son conocidos más o menos sin tener que juntarse con nadie. Las mismas encuestas le dan un 1,1% a Compromís y tres diputados. Claro, la culpa es de la ley electoral y todo eso, pero estamos hablando de que en un proceso de descomposición del panorama político español Equo solo tiene un 1,8% tres años después de fundarse y de haberse presentado a varias elecciones. Algo falla.
Y a pesar de todo lo anterior hoy en el Consell General de Compromís se nos dice que Equo suma, ¿qué suma exactamente? El ecologismo político ya está asumido por Iniciativa y por Els Verds, ¿suma una marca conocida por la sociedad? No ¿suma una experiencia en instituciones? No, o en muy poca medida. También se nos habla hoy en el Consell General de que “Queremos exportar Compromís a España”, açò és precís? ¿para qué? ¿Compromís ha solucionado todos los males del País Valenciano? ¿Ha echado ya al PP de las pocas instituciones que nos quedan? ¿Se ha consolidado como primer o segundo partido en las encuestas? ¿Tiene un proyecto político que reconozca cualquiera de la calle más allá de decir lo malo que ha sido el PP?
Nada de eso ha pasado, ¿entonces por qué vamos a “exportar Compromís a España”? Soluciona los problemas de tu casa, que son muchos, y luego ya si eso, intenta solucionar los de los demás. Yo en Joan Ribó sí que veo un proyecto, una forma de hacer ciudad, y aunque a algunos les parezca increíble los ciudadanos lo valoran y eso se acaba notando en las encuestas, pero no veo lo mismo en el Compromís nacional, no veo un proyecto global, no veo soluciones reales, tampoco veo una manera de “fer país” que tanta falta nos haría, prácticamente se puede decir que no he visto nada de ellos en más de un año, más ocupados en no romperse por las primarias. 2013 ha sido un año perdido, y 2014 va camino de lo mismo.
Y ahora el aparato, y avalado por las votaciones a la búlgara del Consell General, decide ir con Equo. El de Compromís será el primero de la lista, y el de Equo segundo, y si la candidatura solo consigue un escaño se repartirán el tiempo los dos según los votos conseguidos.
La militancia de Equo ha votado en referéndum que sí, que está a favor de ser la puta y además poner la cama, que si así consiguen un eurodiputado eso que ganan. Y Compromís ha conseguido algo que parecía imposible, encabezar la lista por delante de un partido estatal. Y reconozco que la jugada les ha salido bien, yo no pensaba que en Equo aceptaran esto, ¿pero y la militancia de Compromís? ¿No tiene voz ni voto? ¿Por qué no se nos ha consultado? Democracia directa lo llaman, vale para votar contra la mayoría absoluta del PP inútilmente, pero no vale para decidir la coalición en la que va a estar tu partido, partido al que tú pagas una QUOTA, y que luego el día de las elecciones te pide que pases el domingo en el colegio.
A mi hoy, y no soy ni mucho menos uno de los más valencianistas, me ha defraudado Compromís. Equo no suma, resta. Bildu tiene un voto más, todo sea por el #TripartitoProgretarra en Navarra.
Que Equo no suma? Que Equo resta?… Los que formamos Equo hemos llegado a Compromis para ayudar!
Aquí un voto menos.
Això, que Bildu si que suma!!! Ja, ja, ja. La coalició que proposes és Compromís-Bildu?
Lo que he dicho es que «Bildu tiene un voto más» (el mío, se sobreentiende), no que hubiera una coalición Compromís-Bildu.
A mi el tema d’Equo i Compromís mai m’ha agradat gens, però he de reconèixer que juntament a les Europees és on l’estratègia tinga més trellat:
– El fet de ser circumscripció única fa que el xicotet percentatge de vots que puga arrastrar EQUO fora del País Valencià sí que siga important per traure un eurodiputat (dos crec que ni de conya).
– A més, s’estalvien el problema d’haver de buscar altres coalicions que serien més atacables des de certa premsa. Com seria la campanya de la premsa dretana i del PP sí Compromís és coaligara amb ERC, Bildú, BNG, CIU… per a les eurpees? Amb Equo s’eviten aquestes trifulques, que tant bé li vénen al PP (mireu com d’interessats estan en revifar la batalla de València amb el tema de l’AVL).
Per altra banda, en el tema del BLOC i IPV, i pel que he parlat amb algun que alter militant, crec que molts se’n penedeixen de no haver creat un partit directament, i no aquesta cosa de la coalició de partits, que per al que interessa a IPV és un partit, i per al que no una coalició on s’han de mantenir quotes.
Este pacte te un cost per a Compromís en termes d’imatge que pot ser significatiu.
La marca Compromís te atractiu, fins i tot fóra de València. La marca eQuo és un «cavall perdedor». A eQuo anar darrere «dels que ara mateix molen» els va molt be per a potenciar la seua marca. Però Compromís o suma altres que molen (Podemos, ANOVA…) o haurà d’amagar a eQuo per a que la seua imatge (la de Compromís) no quede dil·luida o difuminada per la seua vinculació amb un projecte que la gent no sap en què consisteix i no sembla que arranque excessives passions (i per a agreujar-lo, damunt resulta que al Congrés també són els teus socis).
No és una qüestió que eQuo puga fagocitar a Compromís (que no pot) és una qüestió que si la gent percep que formes part d’una cosa que la gent no sap ben bé de quin palo van, pots desfer tota la faena que has fet creant una imatge de marca potent.
Però clar, no crec que a l’esquerra de colorins els interesse massa parlar de coses «de dretes» com el màrqueting. I mentre, el PP nos trae tías buenas.
Bon dia! Article interessant en què compartisc alguns punts de vista però diferisc d’altres. Compartisc, per exemple, eixa espècie de ràbia amb el protagonisme d’Equo en el resultat de les generals, quan en realitat el mèrit era de Compromís i de Baldoví. O compartisc també la idea de que primer cal solucionar els problemes de casa i després ja vorem si exportem, no exportem o què coi fem.
Ara bé, que tot això acabe amb un vot a Bildu és el major dels contrasentits que he escoltat en temps. Encara que ho hages posat irònicament, saps tan bé com jo que un vot europeu a Bildu no fa res pel tripartit progretarra a Navarra. I sóc el primer que vull una Navarra governada per Bildu o Geroa Bai.
Anem al tema. Volem un diputat dels nostres a Europa. En solitari no ho podem aconseguir: calen pactes. En la pràctica totalitat dels possibles pactes no podríem ocupar el primer lloc en la llista: ni pactant amb Bildu, ni amb BNG, ni amb ERC… Mai primers. Mai en lloc d’eixida. L’única forma de poder ser primers i poder tindre eurodiputat era pactant amb un partit menor que nosaltres però que proporcione vots de totes bandes. Què difícil. L’únic? La Q. I els de la Q tindrien legimitat per exigir el primer lloc a la llista, no ho oblidem, perquè en termes absoluts són més grans que nosaltres (no així en termes relatius). Però no. S’ha aconseguit. I el número 1 serà de Compromís. Èxit insòlit.
I quan, per primera vegada en la història, tenim l’oportunitat de materialitzar eixe èxit insòlit, de tindre un eurodiputat valencianista, alguns decideixen posar pedres. Perfecte. Al final, els diputats elegits d’ERC, ICV, BNG, Compromís, Equo, etc. aniran a parar al grup Verds-ALE. En eixe grup podrà haver-hi X diputats de l’Estat Espanyol o X+1 si fem que isca el de Compromís. ¿Farem nosaltres mateixos que hi haja X i no X+1? ¿Farem nosaltres mateixos el que siga per no tindre ahí el nostre diputat? Incomprensible.
L’afirmació de que Equo resta està en les vostres mans. Si voleu fer el que siga perquè reste i tindre raó, allà vosaltres. Seria trist. Equo no era sant de la meua devoció fins ahir. Hui tampoc ho és. Però jo, que també m’havia plantejat no votar en cas d’anar amb ells, vaig decidir passar-me el dia d’ahir capbussant-me al màxim dins d’Equo. La conclusió? Estava equivocat en molts aspectes. En qualsevol cas, al que anava: Equo deixa les coses com estan o suma lleugerament: conec casos de persones «verdes» que s’han decidit per Compromís per això. Cert és que no compartisc eixa grandiositat de la cúpula tractant de convèncer de quant suma Equo, perquè sumar, suma ben poc. Però restar, restar sols restarà si volem nosaltres que reste.
I saps? A mi me la bufa. Jo el que vull és un diputat valencianista a Brussel·les. I l’única forma que tinc és votant la candidatura encapçalada per un valencianista i no votant qualsevol altra candidatura sense cap valencianista a les llistes. Tinc ben clar que votaré sempre a favor de i no en contra de. I un vot a la coalició que encapçale Compromís serà un vot a favor del valencianisme. I un vot d’un valencianista a qualsevol altra coalició serà un vot que, tot i que penseu que serà en contra d’Equo, acabarà sent en contra del propi valencianisme.
«Anem al tema. Volem un diputat dels nostres a Europa. En solitari no ho podem aconseguir: calen pactes. En la pràctica totalitat dels possibles pactes no podríem ocupar el primer lloc en la llista: ni pactant amb Bildu, ni amb BNG, ni amb ERC… Mai primers. Mai en lloc d’eixida. L’única forma de poder ser primers i poder tindre eurodiputat era pactant amb un partit menor que nosaltres però que proporcione vots de totes bandes.»
Yo es que creo que en solitario sí que se podría conseguir un eurodiputado, llámame loco, hace falta aproximadamente un 1,8% estatal y teniendo en cuenta que aquí la participación siempre es mayor que en el resto de España eso se puede traducir es que más o menos con un 15% de aquí se podría conseguir. Reconozco que se iría muy justo, pero para eso se podría pactar con la CHA, Anova, Nueva Canarias, Partido Andalucista, Partido Castellano, etc, en definitiva los mismos con los que se va a pactar ahora pero sin Equo.
Y lo de Bildu no era ironía, aun no sé si de verdad votaré a Bildu, o a IU o a otra cosa, pero lo que sí sé es que la ilusión de votar Compromís se me ha ido, por las formas en las que se ha llevado todo el proceso.
Hola company,
A mi també m’encantaria una llista exclusiva de Compromís que arribara en unes europees al 15% al País Valencià. Però si eixe 15% és el que s’espera per a autonòmiques, aproximadament… per a europees és un percentatge llunyà.
Quant a la ironia, no em referia al vot, sinó al HT #TripartitoProgretarra, que m’ha fet molta gràcia 😉
En qualsevol cas, parlem de dues coses diferents. Votar per valencianisme o votar per les formes en què s’ha portat el procés, com indiques. Si u vota per valencianisme, crec que hi ha una lògica: votar la llista que encapçala un valencianista. Crec que és de sentit comú. Votar per les formes… Entenc que no han estat les millors i que la il·lusió siga menor. Malgrat tot, que la crítica a eixes formes siga tan dràstica com la que planteges de ser capaç de votar altres partits amb (i és opinió) pitjors formes (elecció tancada i no oberta), em sembla excessiva.
Si tots votàrem per formes, crec que no votariem a ningú 😉 Per tant, jo preferisc votar per valencianisme i, en eixe cas, aplicaré el sentit comú. Salutacions i, en qualsevol cas, enhorabona per l’article, perquè és molt sa aportar, opinar i debatre.
>>>> I els de la Q tindrien legimitat per exigir el primer lloc a la llista, no ho oblidem, perquè en termes absoluts són més grans que nosaltres (no així en termes relatius).
O no. Només tragueren uns pocs vots més en les Generals, i els vots de Mallorca (que eren de PSM-Iniciativa) comptaven com a seus, quan no ho eren, estrictament parlant.
Ni en número de militants, ni en regidors, ni en res és eQuo més gran que Compromís. En solitari sols han superat el 2% dels vots en Àlava. Ni a Madrid han arribat al 2% de vots.
A voltes ens oblidem que eQuo no deixa de ser una refundació dels Verds. I la presència d’estos era prou fluixa.
No entre en el contingut, és el que té no ser de Compromís, però si m’ha cridat l’atenció la frase:
«Equo solo tiene un 1,8% tres años después de fundarse y de haberse presentado a varias elecciones.»
No tinc clar si he entés el que volies dir, però ho interprete com que ha passat prou de temps per haver-se consolidat i haver començat a tindre un poc de moviment demoscòpic. No tinc tan clar si fins i tot la teua frase implicaria que pot ser deuria desapareixer-reconvertir-se. Però clar, això m’ha fet pensar en la pròpia història de Compromís des de que començà la Unitat del Poble Valencià fins ara, totes les coses que s’han fet i s’han intentat fer per tal d’arrivar a fer una força valencianista relevant i, repassant-ho, no puc llevar-me del cap la idea de que tot val per arribar al poder, l’associació a les europees amb CiU-PNV, l’associació amb EU per trencar-la al poc de temps, ara Equo… demà? Fins i tot he llegit que es buscava una associació amb el Podemos de Pablo Iglesias i Cia i, el pitjor de tot, és que al llegir-lo no m’ha sorprés.
¿EQUO pinta poco en Compromís? A ver si puedes decir lo mismo dentro de unos meses cuando se fusionen IdPV, EV-EE y EQUO PV.
Por cierto, Mònica Oltra, los Mollà, Carles Arnal, Juan Ponce, etc. son afiliados de EQUO, al igual que toda la gente de IdPV y EV-EE, por ser fundadores de EQUO.
Va a haber Q en Compromís para mucho tiempo.
Per provocar un poquet:
Que traguen la nova força nacional:
Qompromís.
Dos-cents mil vots a les generals a «restoespaña» no sumen? Digueu-me flipat, però adelantant-me a la porra de lpd, jo crec que la cosa anirà més a prop dels dos eurodiputats… Jo coincidisc en bona part de l’anàlisi que fa Francesc. Ah, i en solitari, ni de conya arriben als 300.000 vots als que es vendrá el primer eurodiputat, que tinc ganes de fer prediccions.
I crec que n’hi havia més oposició (i gent que es quedava a casa) quan es juntaven amb ciu i pnv…
Poc a afegir al que comenta Ferran sobre les raons de l’aposta per la Q, de la qual jo tampoc en sóc fan, però a la qual no cal llevar tampoc valor (200.000 vots en les generals).
Només dues coses a afegir: en primer lloc la meua estupefacció per filar prim amb el procediment que ha dut endavant Compromís (jo, el primer crític), mentre que passem per alt, o directament ignorem, el procediment d’altres que sembla que són més modèliques (com amb les famílies, sempre sembla que les d’altres són millors… simplement perquè no les coneixem).
En segon lloc, parlar de si suma o si resta la Q s’ha de fer amb estadístiques i estudis demoscòpics al davant. Aventutrar-se amb xifres o amb quantificadors del tipus «molt», «poc» o «una muntonà»…. la veritat és que és més un exercici d’esoterisme. Si fem cas als seus resultats electorals, i suposant que haja augmentat d’intenció de vot en l’últim any estaríem parlant d’una xifra d’uns 25.000 potencials votants al PV. Pot semblar poc, però vull recordar que a les generals passades no anàrem tan sobrats, i que Baldo va aconseguir la antepenúltima acta en joc. Segurament l’hauríem aconseguida també sense la Q. No ho sabem. El que sí que sabem és que teníem un competidor menys amb què disputar-nos vots.
I una postdata: Estem parlant d’un acord electoral. Res més. Jo no sé si Iniciativa i Els Verds ens fusionarem en EQUO a Setembre. El que sí que sé és que si això es produïx els adherits (Gent de Compromís) hauran d’obrir les portes, van a rebre una bona quantitat de nous afiliats.
uiii… no crides al demoni (GdC)… que la estem liant parda dins de Compromís.. jajjajajaa….
Ja en tenim prou (sóc part de la Gent) dins de casa,i la veritat és que està mogudet el tema, com per afegir ara el Q-affaire
Jo he sigut simpatisant de Compromís de tota la vida (des de l’época d’UPV) i a les properes europees tenia precisament aquest dubte. Ara ja ho tinc clar: votaré Podemos com a missatge a tots els partits d’esquerra. D’ací a les municipals (i autonómiques, si n’hi ha) hem de replantejar l’estratègia. Cal articular un pol rupturista, el tripartit és el pitjor escenari per a Compromís.
Seguim sent «nación muelles»: fins i tot els progres valencianistes participen en una web progre valenciana…. en castellà.
Increïble. Qui tinga una miqueta de dignittat valenciana, que passe dels mitjans en espanyol, per favor. Només així aconseguirem normalitzar la nostra llengua.
Gracias por recordarnos por qué el BLOC no pasó del 5% en 25 años.
Yo te entiendo, tú me entiendes, ¿cual es exactamente el problema en que escriba en la lengua que me dé la gana?
Del artículo coincido en unas cosas y en otras no. Comparto que las primarias de Compromís van a ser mucho menos de lo esperado, y que en lugar de dar voz directa a la gente van a reservarse la opción de colocar al miembro del partido que toque, cosa que choca si vas de rompedor en democracia. Aún así ya hacen más que la mayoría, porque UPyD también celebra primarias pero solo para el cabeza de lista y al resto los mete a dedo.
El pacto con Equo en estas elecciones sí me parece lógico teniendo en cuenta que son un partido estatal con una (sorprendente) importancia mediática. Es hablar por hablar, pero personalmente creo que hay más opciones para Compromís con Equo que yendo con la Chunta, el PSM y demás partidos mucho más afines. Y estamos hablando de que tal vez sea una oportúnidad única de conseguir un eurodiputado (y que va a encabezar la lista, cosa que es vital)
Más extraño fue el acuerdo para las generales, donde por la cara les dieron el nombre en la candidatura, sin aportar nada porque el escaño fue por Valencia con el trabajo de la gente de Compromís del que ahora se están aprovechando de mala manera. Si Equo quiere formar parte que lo haga EN Compromís y no JUNTO A.
Tampoco creo que este pacto vaya a restar votos en sentido de perjudicarles. Si alguien deja de votar a Compromís por ir con Equo se compensará con los que reciba precisamente por ir con ellos a nivel estatal (el señor de Valencia por el de Murcia, por ejemplo), el problema es que pueden perder a ese votante para valenciano para las autonómicas y municipales, que es donde está la miga.
Y sí, Compromís ha perdido el 2013 centrado en estas cosas. Por su bien espero que a partir de las primarias europeas empecemos a ver algo más que buenas palabras, que son dignos ya lo sabemos, pero con eso no salimos de la situación en la que estamos.
Intervinc ací per fer un parell de puntualitzacions. No estic d’acord amb l’article, òbviament, i no tinc cap necessitat d’anar amb pseudònims. No em sembla ètic, de fet, perquè la persona que ha escrit l’article no és militant de Compromís. Ho constate des del meu punt de vista, perquè, de proves, només en tinc d’anàlisi del text, evidentment. Tot i això, ja he dit que no vull entrar ni en polèmiques ni en frikismes.
Quan es parla del Consell General de Compromís com «la cúpul·la» pense que es fa des d’un gran desconeixement de les funcions i la composició d’aquest òrgan. Això un militant de Compromís ho sap. El Consell General està format per un representant de cadascun dels col·lectius locals de Compromís (pam amunt pam avall de 200), els portaveus comarcals, 10 persones per cada partit (es considera a aquest efecte a la Gent de Compromís com a «partit» i trien els seus 10 representants) que forma la coalició triats en votacions «primàries», un representant de cadascun dels partits locals adherits a Compromís (n’hi ha uns 5 o 6) i, ara sí, els membres de l’Executiva Nacional. Abans de la celebració del Consell General, els col·lectius locals i comarcals han de celebrar assemblees per debatre sobre la posició dels seus representants. És a dir, és l’òrgan de debat i decisió de les bases. Com veieu, ací hi ha molta «cúpul·la».
Per altra banda, el que va fer dissabte Compromís va ser aprovar el preacord amb Equo, que està obert a la incorporació d’altres forces de l’Estat que comparteixen valors i polítiques. La candidatura final, per descomptat, caldrà ratificar-la i debatre-la en un altre Consell General. Per cert, al Consell General si els acords no tenen més del 66% de suport directe (és a dir, dels vots totals comptant-hi també les abstencions) no n’ixen aprovats.
A partir d’ací, que cadascú jutge a la seua voluntat l’acord en aquest fòrum. Jo només espere haver ajudat a clarificar les coses.
Salutacions.
Perdó, me n’he deixat els alcaldes, els càrrecs supramunicipals, que són membres nats del Consell General) i els 9 representants dels Joves. I també que els col·lectius locals també tenen ponderació (+1 representant per cada tram de 50.000 habitants que tinga la població que representa, +1 per cada 100 militants, etc.).
Ho podeu trobar tot ací: http://coaliciocompromis.net/info/transparencia/reglament-del-consell-general/
Que falta de estrategia observo…que si Bildu, que si tripartito…coño, a quien hay que votar es a VOX, ese si es el voto útil.
De tota manera: sóc l’únic que pensa que parla d’açò és tonteria fins que no se sàpiga ni els socis definitius, ni el cap de llista, ni res?
Vull dir, d’este pre-acord, per no saber-se, no se saben ni les condicions amb que han pactat Compromís i eQuo, condicions econòmiques, per exemple. I diuen que se repartiran equitativament segons vots per territori… si ANOVA entra, es divideix entre 3? Més per Mallorca entra al reparto? si no, els seus vots no compten, ho fan com d’eQuo o com de Compromís? els vots de Catalunya de qui són?
Si algú es llig el pre-acord i és capaç de contestar-me, li ho agrairé. Fins que no sàpiga les condicions, és massa precipitat per a saber si Compromís ha tornat a regalar-li tot a eQuo a canvi de res (estil Generals) o si eQuo és la puta i posa el llit, que deien a twitter…
Per si vos interessa, vos convide a llegir-ne una visió diferent: http://eljuliet.wordpress.com/2014/02/17/el-pacte-compromis-equo/
Un salut,
Yo creo que la opción de ir con Equo es la más acertada para el contexto de las europeas y que Equo no es un mal aliado… siempre y cuando se tengan claras las posiciones de cada organización. Es decir, que las relaciones entre Compromís y Equo deberían ser como las de ICV e IU (o antes PSUC y PCE).
Así que el problema yo lo veo que está más en la existencia de las cuotas y partidos de dentro de la coalición Compromís, pues se debería avanzar hacia una única organización consolidada como se propuso con el documento Més Compromís y así dejarse de empastiches de «la pluralidad que reflejan las cuotas» cuando esa pluralidad debe verse reflejada en el ideario comúnmente compartido por la organización: ecologismo, progresismo y valencianismo.
Y quien quiera votar a Bildu, ERC o las CUP creo que tiene completa libertad para hacerlo o incluso marcharse a dichas organizaciones independentistas y nacionalistas de los Països Catalans en las que seguramente se sientan más cómodos.
Pensar que qui escriu açò és militant de Compromís, de tota la vida, nacionalista i que, per això, votarà a Bildu és demostrar un exemple de intoxicació brutal. Encara estic pensant si està cuinat a Blanqueries o a al Carrer Quart.
La realitat és que Compromís no pot anar amb ERC-BILDU si vol ser clau per a governar la Generalitat l’any vinent. Compromís no pot anar amb Ciu PNV si vol ser un partit anti austericidi. Només li mancava liderar una aposta plurinacional i d’esquerres. Per això tenim ANOVA. Tenim Més. Tenim Cha y PA. I per això Equo, ens demanar anar amb nosaltres i seguirn-nos. Trobe que hauríem d’estar contents.
En fin, que cadascú vote el que vullga. Jo tinc clar quin és l’únic partit que defén els interessos dels valencians és Compromís. I mentres això no canvie, no votaré a partits que tenen interessos a d’altres zones o que directament són antivalencians com és el cas de VOX o UPyD.
Ja ho he comentat al grup de debat intern de Compromís, però ho repetiré per ací, ja que cada vegada hi ha més militant «no actiu» que prefereix pontificar de portes a fora enlloc de manifestar la postura dintre del partit:
A alguna gent se li hauria de caure la cara de vergonya. Eixa gent que es va passar el Consell queixant-se del borreguisme dels delegats via twitter, però que no va ser tan valenta com per muntar a dir la seua des del faristol. I no estic parlant del delegat del colectiu de Turballos, sinó de persones ben conegudes per tota la militància. També té collons queixar-se de la manca de democràcia interna al partit quan et negues a fer ús dels mecanismes que aquesta ofereix per manifestar-te.
Vosaltres li direu «fer país», jo d’això en dic «enmerdar».
Hola,
Pues yo que no soy afiliado ni a Compromís ni a EQUO sí que quiero este pacto porque me evita el tener que elegir.
Si tuviese que elegir, es decir, si EQUO fuese por un lado y Compromís por otro, yo votaría EQUO, y os puedo asegurar que no sería el único. En unas europeas votaría EQUO, en unas nacionales votaria EQUO u otra fuerza nacional (española me refiero) y en unas autonómicas votaría Compromís, a no ser que se escore la coalición demasiado al nacionalismo que entonces acabaría votando otra cosa.
Que EQUO reste no se sostiene en nada ¿A quién va a votar un nacionalista valenciano? ¿A ERC? ¿A Bildu como ha dicho el autor? No tiene mucho sentido. Seguramente los más integristas se abstendrán o harán alguna de estas cosas, pero estas pérdidas ni se pueden comparar con el voto potencial que tiene EQUO.
Creo que hay referencias más que sobradas en los países de nuestro entorno (Francia. Italia) donde en las europeas un partido ecologista ha recogido mucho voto, probablemente castigo. En España podría pasar lo mismo si no fuera por el desconocimiento generalizado sobre EQUO, algo que sucede en España por varias razones que sería muy largo comentar.
EQUO, además, sabiendo que probablemente va a sacar bastantes más votos que Compromís en unas elecciones como estas, les ha cedido el primer puesto. Creo que EQUO ha sido generoso en el pacto (por cierto algo que no entiende parte de la militancia de EQUO), pero al igual que Compromís está siendo generoso con EQUO siendo Baldoví prácticamente el diputado de ambos grupos por igual.
Muchos en EQUO han dicho que mientras ellos lo votan todo en Compromís se ha decido con una votación de la cúpula del partido y que eso no es radicalidad democrática, a otros no les ha gustado ir segundos de la lista…Pero generalmente se han comportado bien en una situación, insisto, donde creo que ellos son más fuertes que Compromís y han aceptado ir de segundos.
Desde fuera veo que el más crítico de EQUO se está comportando mucho mejor con Compromís de lo que sucede al revés, como por ejemplo se puede leer en este escrito. Claro, comprenderéis que gente no afiliada a ninguno de los dos como soy yo acaba sintiéndose más cercana a EQUO por puro «talante» (con perdón).
Tampoco voy a engañar a nadie. Como dijo una vez un amigo a mi lo que me gusta de Compromís es todo aquello que tiene que ver con IdPV y Els Verds, y todo lo que no me gusta suele estar relacionado con la parte más «intransigente» del BLOC. Para mi, que tengo muy buena opinión de Morera, votar al BLOC en solitario sería implanteable.
Para finalizar: Dice el autor que el hecho de que EQUO tenga un 1,8% en las encuestas en plena descomposición del panorama de partidos en España es que algo falla. Sí, tiene razón, pero lo que falla creo que no está mayoritariamente en EQUO sino fuera. Hay problemas evidentes a nivel de presencia mediática de los partidos pequeños, hay problemas obvios con el sistema electoral, y también es que el «régimen» no está en tanta descomposición como parece. Como dijo Pablo Iglesias el otro día hay muchísimos millones de personas que van a votar PP o PSOE indefectiblemente y eso hay que aceptarlo.
Y nadie mejor que la gente de Compromís debería saber esto, pues el BLOC ha estado por la travesía del desierto desde tiempos inmemoriales (sólo han conseguido entrar en Les Corts en coalición – Cuento también UPV-, nunca solos) y sólo desde esa entrada en Les Corts con Compromís pel país Valencià han podido comenzar a crecer poco a poco.
Los problemas comunicacionales de EQUO, que creo que los tiene, tampoco son su principal problema. Por eso creo que hay que ser un poco más prudentes y más justos con ciertos comentarios.
Saludos,
Pingback: Compromís y el efecto PablemosLa Paella Rusa | La Paella Rusa