Digueu-li País Valencià!

Al PP se li està desmuntant la paradeta. I per aquesta raó apareixen ara iniciatives cutres i de frontisme polític com la nova ofensiva contra la denominació «País Valencià».

Resulta cada vegada més evident que el projecte del PP, que tan bé els havia funcionat fins ara, ha entrat en una crisi encara més brutal i profunda que la crisi econòmica que patim. Perquè no és només l’economia o la moral. És tot:

Jaume I… antiestatutari, antivalencià i CATALANISTE!

– El País té problemes molt greus que, pel que sembla, som incapaços d’afrontar com a societat: no hi ha manera d’encetar un debat seriós però, i això és encara pitjor, el Consell de la Generalitat no s’ha enterat encara de què va la peli.

– Alberto Fabra, a qui aquesta pàgina va batejar fa temps com «Gobernador Civil de la Región Levantina» de manera profètica (ara ja tota la ciutat el coneix amb aquesta denominació), de fet, dirigeix un equip que no té iniciativa, que no ha canviat res, que no fa sinó seguir les ordres de Madrid… i que presenta un balanç de govern calamitós: en un any, res de res

– Els tradicionals controls socials que, amb mitjans de comunicació i una estructura d’ocupació i empreses públiques que generava una xarxa molt important en benefici del PP han desaparegut: l’exemple de RTVV n´és paradigmàtic.

– Les banderes per enganxar voluntats i vendre cabres estan desgarrades: els grans esdeveniments ja no fan gràcia ni generen entusiasme sinó que tothom els considera una desgràcia… i una vergonya.

L’Ajuntament de València i Rita Barberá… antiestatutaris, antivalencians i CATALANISTES!

– L’educació pública està destrossada gràcies a una acció de govern desastrosa i amb evidents mancances en qüestió de sensibilitat respecte de xiquets, ensenyants, investigadors… i el propi valor de l’educació com el factor essencial de futur.

– La gestió de la sanitat valenciana, entre privatitzacions i escàndols diversos, és un exemple paradigmàtic de tot el que no s’ha de fer, com el nostre Especial Sanitat Valensiana està posant de manifest en cada entrega.

– Tot això per no parlar de la incapacitat política i doble discurs que en assumptes tan bàsics i seriosos com el tema del finançament està demostrant el Consell: ni tan sols en un tema que ells mateixos portaven anys assenyalant com important i reivindicant han sigut capaços de tindre un comportament digne front el Govern central, deixant palès que estem davant el que estem: una gent que no considera que treballe per als valencians i els seus interessos sinó per defensar els interessos de Mariano Rajoy. I punt.

– I, a més a més,  ni regeneració ètica ni mandangues. Des d’episodis com la gestió de l’ERO de Canal 9 als diversos escàndols amb empreses privades amigues tenim moltes evidències que ací, les coses, i mira que té mèrit amb la que està caiguent, es continuen fent com sempre… Xe, que ja que manen, en alguna cosa s’ha de notar, no?, sembla que encara es pensen…

– Com a conseqüència de tot això, els més prestigiosos estudis d’intenció de vot ho deixen clar: adéu a la majoria absoluta (i ni tan sols amb les crosses que pot garantir UPyD hi ha remei).

La bandera que pactàrem els valencians… antiestatutària, antivalenciana i CATALANISTA!

Òbviament, res de tot això és suficient per generar un debat sobre el que de veres importa, que és el que des de La Paella Russa tractem de provocar des de fa temps. No, el Consell i el Partit Popular, en comptes de treballar, fer propostes dignes d’eixe nom, plantejar alternatives serioses, reformar de veritat estructures i canviar polítiques per erradicar l’abcès que té infectat el nostre cos social… han decidit reeditar els clàssics populars d’avui i de sempre i traure les essències anticatalanes de passeig. Pel que sembla, es quiemeren que d’aquesta els podrà traure el blaverisme més impresentable, la qual cosa és improbable. O, simplement, estan desesperats. Raó per la quals no els resulta senzill adonar-se que les coses no estan per a bromes i que aquestes imbecilitats ja fa temps que, amb la gent amb l’aigua al coll i tota l’economía del país anant-se per l’albelló, no només no són rendibles sinó que, en demostrar de quin tipus de partit i de governants estem parlant, empitjoren encara més la percepció que tots tenim sobre ells.

Hui el diari Levante-EMV dóna notícia respecte a la pròxima ofensiva del Consell: Serafín Castellano (un d’aquests polítics que porta una dècada amb amics que tenen empreses que el segueixen allà on va, però que sorprenentment, perquè en aquest país les coses són com són, en el seu cas no és cap problema que això passe) pretén canviar les normes de la Generalitat i de les Corts per no tramitar cap iniciativa legislativa que vinga d’institucions que porten noms «antiestatutaris» com ara «País Valencià» i, a més, no donar subvencions a cap partit polític, sindicat o associació que porte al seu nom les sigles ominoses: PV.

Pere Compte i la Llotja de València… antiestatutaris, antivalencians i CATALANISTES!

La mesura, més enllà que siga un globus sonda o a saber què, demostra de manera fefaent al menys 3 coses. I totes són dolentes per al PP:

1. Tenim un Consell de la Generalitat i uns dirigents del PP que no respecten les llibertats més bàsiques d’un país i de qualsevol societat civilitzada. La mesura, per més que puga ser del gust dels blavers més radicals, és una absoluta bestiesa. I mira per on, és un senyor com Fabra el Bueno, que passava per sensat en aquestes qüestions quan Camps, un blaver més tradicional, mai no va gosar arribar a una barbaritat semblant, la qual cosa és com a poc inquietant. I no resulta molt complicat, la veritat, entendre que la majoria dels ciutadans prefereixen un Govern i uns governants que respecten algunes convencions bàssiques de qualsevol país democràtic des de, al menys, dos segles o així: cadascú pot emprar el nom que més li agrade per parlar de les coses i, sobretot, cadascú pot posar-li el nom que li rote a les seues coses, incloent-hi les associacions o partits polítics que puga fundar. La mesura que pretén posar en marxa el PP és, simplement, digna de persones que volen governar conciències i expressions. I no costa molt entendre que això no és propi d’una democràcia. Ni tan sols fa falta recordar els articles de la Constitució, en matèria de lliure creació d’associacions o de partits polítics, que emparen que es pot posar el nom amb llibertat i que els poder públics no poden deduïr conseqüències negatives a partir d’aquest fet. De tan evident sembla idiota recordar-ho.

Els que anaren a la manifestació del 77 demanant l’Estatut… antiestatutaris, antivalencians i CATALANISTES!

2. La mesura és manifestament il·legal i només proposar-la demostra la manca de respecte a les lleis (a més de no respectar les llibertats) del Consell. Tenim un Govern, doncs, ignorant i que passa de les normes No només els articles 16, 22 o 6 de la Constitució ho deixen clar. També les nomes estatals en matèria de subvencions a partits polítics són clares respecte de què pot o no justificar que no es donen els diners previstos. Que li ho diguen a HB o a Batasuna, que han guanyat sentència rere sentència al respecte! Si el Consell es pensa que pot negar diners i que això siga legal per una qüestió de noms i que això siga possible, sincerament, fa por pensar en mans de qui estem. La llei d’associacions, per altra banda (llei que també és estatal) diu el mateix. I en matèria d’iniciatives polítiques, el TC ha emparat sistemàticament tots els partits als que se’ls ha negat presentar iniciatives per qüestions de terminologia o símbols. Com és normal, per altra banda, i propi de societats democràtiques. Que el Consell estiga plantejant una cosa així és una vergonya jurídica… i un espantós rdícul.

El projecte d’Estatut i el BOE… antiestatutaris, antivalencians i CATALANISTES!

3. La criminalització del terme País Valencià es patètica perquè el terme no és anti-estatutari» i, de fet, es molt dubtós que siga més «valencià» anar contra aquest terme que no pas defensar-lo. Tenim un Govern, doncs, si més no patètic i llastimós des d’un punt de vista polític. . Com és sabut, no és «anti-estatutari» utilitzar una denominació que no hi estiga continguda. Perquè una democràcia liberal dóna llibertat. Per aquesta raó no és antiestatutari parlar de «Comunidad Valenciana» (denominació inexistent a nivell legal) o de «Levante» (denominació a la que són addictes a Madrid i a molts mitjans de comunicació als que suposem que el Consell retirarà la publicitat institucional). Però és que, a més, el terme País Valencià si està a l’Estatut, expressament acceptat amb tota naturalitat. Per comprovar-ho és  suficient anar al propi Estatut, que comença dient…

DON JUAN CARLOS I,

REY DE ESPAÑA

A todos los que la presente vieren y entendieren Sabed Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley Orgánica:

PREÁMBULO

El presente Estatuto constituye la manifestación de la voluntad autonómica del pueblo de las provincias valenciana, tras su etapa preautonómica, a la que accedió en virtud del Real Decreto-ley diez mil novecientos setenta y ocho, por el que se creaba el Consell del País Valenciano,

Aprobada la Constitución española, 35 en su marco, donde la tradición valenciana proviniente del histórico Reino de Valencia se encuentra en la concepción moderna del País Valenciano, dando origen a la autonomía valenciana, como Integradora de ambas corrientes de opinión que enmarcan h valenciano en un concepto cultural propio en el estricto marco geográfico que comprende.

O siga, que hi havia una cosa anomenada Consell del País Valencià que va proposar un Estatut. Estatut que ell mateix arreplega aquest nom al Preàmbul. Molt antiestatutari tot, si senyor.

Las Provincias i María Consuelo Reyna Doménech… antiestatutaris, antivalencians i CATALANISTES!
I, amb això, només queda dir: «No faré més preguntes, Senyoria»

Però és que la cosa és encara pitjor. Perquè la denominació volguda pels valencians, tant per a la Comunitat Autònoma com per al nostre Estatut, segons van votar al projecte de Benicàssim (i convé recordar que parlem d’un projecte avalat pels vots de més del 90% de municipis del País Valencià, representant a més del 99% de la població de tot el país), és la de País Valencià, com es pot veure si anem als textos originals. Com es recordarà, va ser durant la tramitació al Congrés dels Diputats encetada el 1981 que es va canviar el nom després d’un pacte de la dreta i l’esquerra espanyoles, que va rectificar l’acord entre la dreta i l’esquerra valencianes!

És a dir, ni antiestatutari ni antivalencià. Resulta absolutament patètic tornar a aquests intents de criminilatizació del nom del País que no només és plenamet legal, normal, usual, habitual sinó tant valencià com altres simplement pel fet que molts valencians el gasten. I més valencià si atenem a la història, que ens diu que es tractava del nom que volien els valencians i va ser a la tramitació a Madrid on va caure amb l’expressa intenció, com han contat els que hi participaren, de «despersonalitzar» el País Valencià.

En definitiva, que la iniciativa és patètica, de politica grollera, no portarà enlloc (llevat que l’esquerra valenciana s’acollone com per altra banda, massa vegades, ha demostrat que acostuma) i només demostra una cosa: que el PP està en DEFCON 1, no sap què fer i va a tractar de rebastir la seua cohesió interna i amb el seu electorat amb el clàssic recurs a l’anticatalanisme i l’expedició de carnets de valencians bons i dolents. Absolutament patètic, des d’un punt de vista social. Políticament, simplement, fan palès que no saben què fer i no tenen idees.

Tot plegat, la veritat, i més encara si aquesta gent, després de destrossar el país, a més, ens vol dir com hem de pensar, parlar i ser i s’entesta en dir que un determinat nom és contrari al que ells representen, l’única cosa que es pot dir és que cada dia té més sentit explicar que, simplement

Digueu-li País Valencià!

(I, ja que este, digueu-li País Valencià amb normalitat per parlar del finançament del país, de les escoles del país, de com orientar i millorar l’economia valenciana i, en definitiva, de les coses importants que ens calen per per redreçar aquest País Valencià nostre i no de les favades i paranys en què els impresentables que ens governen volen que ens ocupem)

– – – – –

Gràcies a @ferrianpuig, @gcaballero1 i @almujul per ajudar-nos, via Twitter, a trobar algunes imatges.