La Paella RusaTota empastrà
Compromís
9 d’octubre, dia de la festa gran del PP valencià #boicot9doctubre
Demà és 9 d’octubre, Día de la Comunidad Valenciana, per a alguns, Diada Nacional del País Valencià per a altres, inici del pont de la Hispanitat, o «puente de la Raza», per a tots. Mentres tots ens anem de viatge, a esquiar com els pijos del PSPV o a visitar capitals europees com els gafapastas de Compromís (cal aprofitar ara que encara es pot, que potser en uns anys ja no, qui ho sap) i mengem fruitetes d’ametlla embolicades en mocadors coents, convé, a més, reflexionar sobre la situació política global valenciana i analitzar una vegada més algunes de les raons d’eixa estructural hegemonia del Partit Popular valencià.
El que ha passat amb la festivitat del 9 d’octubre, al Cap i Casal i a la resta del País Valencià, és el millor exemple de com el comportament excloent i macarra del PP, lluny de fer-los mal, els ha acabat beneficiant. Tant a curt termini com a 20 anys vista. I la clau, com quasi sempre, és que qualsevol discurs, per impresentable que siga, acaba guanyant la partida si no ningú el combat o el replica amb intel·ligència i capacitat. Això el PP ho ha entès sempre a la perfecció i llavors ha tingut sempre clar que podia fer el que volguera, perquè davant estava el PSPV, és a dir, el no res, le néant…. Resultat: les coses són com són. Front una oposició inexistent, un discurs alternatiu desarticulat i una evident incapacitat d’alçar la bandera de la dignitat i traure el cap una sola vegada en 20 anys, algú s’extranya que guanye el PP i cada vegada tinga més vots?
El 9 d’octubre n’es exemple paradigmàtic. Veiem ràpidament què han fet amb la festa PSPV i PP quan han manat… i com han reaccionat en l’oposició:
Durant els anys en què el PSPV governava a València i a la Generalitat, fins 1991, la festivitat del 9 d’0ctubre es va consolidar d’una manera ben prudent. Ja se sap que el PSPV, amb aquestes coses, no era molt agosarat. Ni tan sols Pérez Casado, un pensador compromés, es va atrevir a posar cartellets als carrers de València en valencià. Hagué d’arribar Lizondo perquè a la ciutat apareguera el valencià en públic. Amb això queda tot dit. I amb el 9 d’octubre, el mateix. Tot es feia amb por de ser titllat de catalaniste, és a dir, no es feia quasi res i no es va avançar en res que poguera alterar la dreta. La qüestió era fer una festa, se suposava, on tots poguèrem estar a gust, a canvi de que fóra ben planeta.
Escut de València, catalaniste, com es pot veure. Ricard Pérez Casado va estar a punt de posar-li una mica de blau, perquè així, d'aquesta manera, podria "ser de tots"
Evidentment, quan el PP arribà al poder a València les coses foren ben diferents. La primera cosa que va clavar Rita Barberá va ser una missa, amb dos collons. La retòrica de la «festa per a tots», a prendre pel sac des del primer dia, amb visita a l’arquebisbe i moltes benediccions. En quant va guanyar les autonòmiques el PP, a més, es va colar una visiteta a la Generalitat perquè el president de torn, del PP, poguera donar-se un bany de masses blaveretes. Òbviament, una actuació tan impresentable hauria d’haver-se pogut combatre i podria haver-se utilitzat per fer mal a un PP que se situava com a partit amb voluntat obertament totalitzadora, imposant un discurs excloent. Però la visualització d’aquesta actuació barroera del PP depenia, i depèn, de la capacitat de mobilització de l’oposició. Com que aquesta és inexistent, el PP va fer el que va voler… i cada dia més, sense pagar ni una factureta.
No es tracta que l’esquerra estiguera d’acord. No. És qüestió de capacitat per reaccionar de manera política eficaç. El PSPV i l’esquerra, evidentment, van protestar. I punt. Que si no podia ser, que si això suposava una barreja església-estat impresentable. O siga, raons ben evidents i sensates… inmediatament desmentides pel fet que el PSPV, inexplicablement, entrava a la missa i al Te Deum. I Esquerra Unida, que va decidir no fer-ho, tot i això anava a la processó. Algú ho entèn? Amb eixa actitud, com és inevitable, la visualització del digust front un comportament impresentable del PP és impossible. Entre d’altres coses perquè estàs deixant clar que sí, et sembla mal el rotllo de l’arquebisbe i tal, però no tan mal, en el fons.
Com sempre passa amb aquestes coses, el nostre PP, veient que l’oposició no feia res front les seues macarrades, doncs va fer el que tots faríem si davant de tu lleven defenses i porter a meitat de partit: unflar-te a colar gols a porta buida. De manera que, a poc a poc, Rita Barberá ha decidit que ella feia i desfeia al seu gust sobre la processó cívica que és acte central del 9 d’octubre. Quan va decidir que vetava els regidors que no anaren al Te Deum de portar la senyera, el PSPV inicialmente ho va acceptar (total, com ells sí anaven!). Ara, donat que pot fer el que li rote sense problemes ni oposició, ha decidit vetar també els regidors del PSPV, que amb la pressió de Compromís i Esquerra Unida comencen a tindre la mínima vergonya torera de negar-se a fer el paripé en missa.
Cerimònia tolerant i inclussiva del PP. Una festivitat per a tots, llevat de rojos, ateus, masons i gentola que no fa missa diària.
Cada vegada el PP ha aconseguit conformar el 9 d’octubre a la seua imatge, excloent la resta de partits de la celebració. Bandera, missa, discurs, tot… s’ha convertir en una exaltació ideològicament propera al PP. Sorprenentment, els borinots de l’oposició han acceptat el paper d’actors secundaris en la representació durant anys. Ells, tan contents, amb la missa, amb les blaverades i amb la conversió de l’acte en una exaltació de la manera en què una meitat de la població valenciana (que a més no és la que els vota) sent i viu el país, la regió, el regne o lo que siga. Encara no se n’han adonat, pel que sembla, del seu trist paper en l’obreta de teatre. I en què amb el seu «esperit de país» o «respecte institucional» el que fan, en el fons, és convalidar la impresentable apropiació de la festa per part del PP.
No vol dir açò que siga el millor pujar-se a la figuereta des del primer dia i com a única alternativa. No. Primer és precís buscar altres vies. Però arriba un punt en que… si no hi ha manera, doncs no hi ha manera. Ho hem pogut comprovar recentment, perquè des de l’arribada de Joan Ribó a l’Ajuntament, que front la desaparició d’Amadeu Sanchis (suposem que tira a faltar la seua tasca denodada en Canal 9) i Joan Calabuig (que només trau el cap per parlar de pactar normes repressives amb l’alcaldessa) ha acabat convertit des d’el primer dia en única oposició de facto a Rita Barberá, el tema s’ha mogut una mica.
Joan Ribó, amb intel·ligència, i per no deixar la festa de tots convertida en patrimoni exclusiu de la dreta, ha volgut pactar tot tipus de propostes alternatives. Per exemple, que es permeta portar la senyera a algun regidor que no vulga entrar al Te Deum. Però no hi ha manera. El PP està acostumat a fer el que vol des de fa 20 anys i no té intenció de canviar. Si de cas, la canviarà, com ha fet fins ara, a poc a poc, però sempre en la mateixa direcció: convertir-la en més i més excloent. Ha quedat ben clar, una vegada més, quina és la postura del PP de Rita: o aneu darrere la senyera i l’arquebisbe com a bons blavencians o no us deixe jugar.
Front aquesta situació, l’argument que no es pot deixar la festa només a la dreta fa temps que ha perdut sentit. La festa JA ÉS de la dreta. Perquè li l’hem deixada entre tots. Gràcies, sobretot, a una oposició inexistent. Que no s’ha atrevit mai a actuar amb contundència. Amb la foça que requereix fer front a una agressió constant i greu com és l’apropiació feta pel PP.
És hora que l’oposició actue per una vegada amb seny i de manera unitària denunciant l’autoritarisme i macarrisme excloent del PP i de Rita Barberá. Però denunciant-ho amb fets i amb accions cridaneres, no amb un comunicat. Cap persona amb trellat consentiria que el xafen i el deixen sense drets durant 20 anys per no anar a missa. Menys la nostra benvolguda oposició.
L'esquerra valenciana, per no perdre vots, s'amarra als símbols de la dreta... i es queda cada dia més a soles, a cua de pilot, xuplant roda dels grups conservadors.
Cal exigir doncs que el 9 d’octubre siga de tots. I cal que l’oposició actue com si foren majorets. Es hora de fer una demostració simbòlica de rebuig clara i nítida. I si els regidors de PSPV, Compromís i EU no poden portar la senyera com a càstic per no anar a missa, ni ells ni els seus militants i simpatixants haurien d’anar a la processó. Hi ho haurien de fer palés. Simbòlicament. Quedant-se a casa.
Perquè si la festa de tots els valencians ha de ser només la festa de tots els valencians catòlics, què fan participant-hi estos senyors de l’oposició? LPR considera que un dia d’aquests l’oposició hauria de ser oposició. Boicot al 9 d’octubre excloent JA! #boicot9doctubre
Etiquetas 9 d'octubre, Amadeu Sanchis, blaverisme, Cap i Casal, Cap-i-Casal, ciudad de Valencia, Estatut, Generalitat valenciana, Joan Ribó, labor de oposición del PSPV, mocadorada, oposición valenciana, regional-victimismo, Rita Barberá, Señor Calabuig, senyera, Valencia
Més tard o més aviat l’oposició acabarà veient que no té més remei que plantar-se. I punt. Potser serà d’ací uns anys, potser quan els obliguen a anar amb un cartellet al pit que els identifique com ateus i catalanistes per poder assistir, vés a saber. Però no hi haurà altra solució.
Ara bé, és fascinant que encara insistisquen en pensar que deixant-se apallissar per rojos i fent semblant de compartir les essències anti-pensament del PP aconseguixen alguna cosa i li fan un bé al país i a les institucions.
Però és que, d’on no n’hi ha…
Ribó té, en canvi, bona pinta. Ha estat actiu buscant un «compromís» on l’esquerra cedia molt. Ara, una vegada l’han rebutjat, té camí obert per desmarcar-se del 9 d’octubre macarra del PP i de Barberá.
Escolta, la senyera amb blau no és un símbol de la dreta, sinó un símbol de la ciutat de València, et poses com et poses. Ho tenien molt clar tots els nacionalistes valencians fins a les palles mentals de Fuster… En la resta completament d’acord.
La senyera amb blau ha sigut, per fi, recuperada pels grups nacionalistes i independentistes valencians. Des del Bloc i Compromís com a grups moderats fins a Maulets o Endavant com a grups de resistència…
L’esquerra elitista és la que va caure al parany del populisme espanyolista. Des del PSOE, fins al PCE o Acció Cultural i el PSAN.
Només un renaximent unitari i valent que puga coordinar, amb les seues diferències, a les forces nacionals i populars valencianes podrà afrontar la crisis global en que es troba el País Valencià. I jo ahí veig als Salvems, a Escola Valenciana, a Compromís i als Maulets. A les generacions que treballen i batallen… Als que són poble i no élit.
Els Lermas, Eliseus Climents i Pere Mayors han quedat en l’oblit de la Història…
Cal Coratge!
Vinga, a la marxa, a saludar l’arquebisbe i a figurar de comparses del PP en el seu somni de València plural però catòlica i decent.
Que no sé què tindrà a veure la senyera amb blau amb anar a fer-li la pilota als retors obligatòriament, però sembla que és la clau del tema, pel que comenteu. Fava jo, per no veure-lo.
Els que van «a la processó» i no són autoritats (vaja, la majoria de gent que desfila) passa del carrer Sant Vicent al de la Pau. Vaja, que la catedral la veuen a 100 metres.
Però, de veres hi ha gent que no siguen autoritats o claque de partits que hi vaja?
La senyera és un símbol de la ciutat de València. Totalment d’acord. Cap dubte respecte d’això.
Ara bé, és un símbol de la ciutat de València que la dreta ha volgut imposar com a únic símbol a tot el país.
En tot cas, la senyera, la veritat, i al meu parer, no és el tema. O no la clau, al menys. La clau és una celebració en clau blavera, amb tot l’aparell i rebombori del gust de la dreta, incloses macarrades com la d’excloure els regidors no catòlics… i veure l’oposició anar tan contenta.
Però mira, si us agrada, què li anem a fer.
Jo aniré el 9 d’octubre. Amb Compromís, que crec que són els únics de l’oposició que han convocat a anar. Com sabreu, per a l’ultradreta, els de Compromís són el coco. Ja vorem com ix la cosa. Però davant una esquerra que no fa res, estos fan algo. La seua estratègia serà millor o pitjor, amb el temps es vorà.
Vosaltres demaneu
>>>Cal exigir doncs que el 9 d’octubre siga de tots. I cal que l’oposició actue com si foren majorets. Es hora de fer una demostració simbòlica de rebuig clara i nítida.
Un grup de 200-300 persones fent la desfilada de manera festiva i reivindicativa, i parats davant la porta de la Catedral esperant que isca la senyera per poder continuar la festa quan facen el tedeüm. Potser no és la millor manera de mostrar rebuig, no se si serà efectiva, si servirà per visualitzar que hi ha una altra societat valenciana que traga amb el beaterio del PP, i sabem que a vosaltres no us agrada que l’esquerra vaja. Però crec que serà la primera volta en la nostra història que l’Esquerra va a una festa institucional amb un sentiment de fer seua la celebració, de mostrar-se en llibertat com una part de la societat valenciana que són/som.
Vorem si tot queda en un paripé per eixir a la foto/aparentar «normalitat» -assumir sense complexos l’estètica blavero-conservadora- o, pel contrari, la presència de la gent d’esquerres fa canviar alguna cosa a una celebració oficial que, a banda de la caspa de Barberà, també te gran presència impune de grups d’ultradreta, no oblidem.
La verdad es que es una papeleta jodida. Si no vas te acusan poco menos que de catalanista peligroso que quiere vender Valencia a los catalanes y a los etarras. Pero si vas es pasar por el aro.
La propuesta de Ribó me parece lógica, quien no quiera entrar en la catedral que no entre y quien sí que lo haga. Pero lo de imponer cuestiones religiosas a los demás es propio del nacionalcatolicismo.
En lo de la bandera no entro, creo que ese debate ya no existe y quien más quien menos ya la ha asumido. Si acusamos a la oposición de entrar en debates estériles (que si los trajes, que si Franco) este caso es el mismo.
PD: en Gandía el nuevo alcalde ha COPIADO el acto de la ciudad de Valencia. Igualito.
Molt d’acord.
Però on veus una escletxa, com oposició, has de furgar. I l’imposició nacionalcatòlica és una escletxa clara, que l’esquerra hauria d’aprofitar.
Está claro, es cuestión de priorizar entre resistirte y plantarte a riesgo de ser considerado algo raro o de participar y ser acusado de colaboracionista.
A título personal la solución es sencilla: no ir. El problema es que los partidos políticos (los 3 de la oposición, vaya) hacen las cosas en clave electoral, y puede que el hecho de ir no les dé votos, pero el no ir sí que puede quitárselos.
Como he dicho antes, es una postura complicada si delante no tienes a nadie que admita la más mínima sugerencia. Aunque a mi me jodería que un 9 d’Octubre se convierta oficialmente en la fiesta del PP.
Algún día la oposición dejará de hacer el tonto. Tarde o temprano todo llega. El problema es que ese día no se ve cercano porque de momento viven cómodos en eso de ser «leales» a las «instituciones» (es decir, a todo lo que propone y organiza el PP).
El País Valencià serà d’esquerres o no serà.
És a dir, que no serà.
perquè funciona la por ser acusat de catalanista, si no ho són?
Siempre me he preguntado ¿por qué le llaman procesión cívica?, es lo más incívico que he visto nunca por las tierras valencianas.
Un saludo y felicidades por tan divertido e instructivo blog.