La Paella RusaTota empastrà
Compromís
Mónica Oltra y el 5%
Habla hoy en su fantástico seguimento Cuixa de Pollastre del Bloc y de sus posibilidades de crecer en votos y entrar en les Corts subido a la ola de indignación de #nolesvotes y #democraciarealya. También en los comentarios aparecen menciones al hit de de Mónica Oltra en youtube (y van…), aprovechando el debate temático sobre sanidad de Canal9 para cabalgar de nuevo al frente de la indignación ciudadana contra el PP. Es un tema recurrente, uno de esos consensos aparentemente inatacables de la política valenciana (como que Rita Barberá es una bestia política de la naturaleza y que el éxito del PP en Valencia se debe en buena parte a su persona): Oltra sí que ha sabido hacer oposición estos años, no como esa gente del PSPV y los de Esquerra Unida, que ni se les ve ni se les espera.
Pues bien, por no hacérselo largo, empezaré por el final. No puedo estar más en desacuerdo. Lejos de pensar que la hiperexposición de Mónica Oltra (por ejemplo, en el vídeo de campaña, donde eclipsa totalmente a Morera) beneficie las expectativas de Compromís en las urnas, voy a tratar de argumentar las razones por las que, a mi juicio, es más bien un lastre. Resumidamente, mi opinión se basa en que creo firmemente en que cuando quieres estabilizar un proyecto por encima del 5% de los votos tienes que hacer política, no agit-prop más o menos afortunado.
Compromís lo tiene mejor que nunca para entrar en les Corts Valencianes, algo que no ha logrado nunca en toda la historia el nacionalismo más o menos progresista (más o menos, ya se sabe que la cosa admite matices) en solitario. Ahora lo tienen mejor que nunca por las siguientes razones:
1) Desgaste brutal del PP, con sospechas de corrupción y una quiebra evidente de su modelo económico para el país.
2) El PSPV atraviesa la mayor crisis de su historia, con luchas internas, expulsiones de díscolos, un liderazgo dudoso y la rémora de que su principal activo estos años (la identificación con el PSOE) es en estos momentos una losa electoral enorme gracias a la gestión de Rodríguez Zapatero de la crisis económica.
3) Gracias a la puñalada trapera que dieron a Esquerra Unida tras el pacto de 2007 en forma de golpe de estado que les permitió controlar con la ayuda de Mireia Mollà y Mónica Oltra (elegidas como representantes de la corriente minoritaria de Esquerra Unida, junto a otros 3 diputados de esta formación, lo que daba un total de 5, frente a 2 representantes del Bloc, Morera y Pañella, hasta completar los 7 diputados que sacó la coalición entre ambos partidos) el grupo parlamentario (pues 2 del Bloc más estas dos chicas suman 4 y eso les permitió arrinconar a los 3 diputados EU que se mantuvieron puros) en el parlamento, han lucido palmito durante 4 años en les Corts, acaparando presencia mediática, intervenciones, interpelaciones… y dinero. Cuatro años de plataforma privilegiada como nunca habían tenido.
4) Entorno de baja participación previsible y que, además, desincentiva el voto útil. Por las razones 1 y 2 pero, además, porque aquí todo el mundo tiene la sensación de que todo el pescado está vendido ya. Y si el PP va a ganar sí o sí, ¿para qué hacer voto útil? Es más, incluso, dado que PSPV y EU parecen tener seguro entrar en las Cortes pero que Compromís parece que está ahí, ahí, con posibilidades pero necesitado de un empujón, incluso puede haber quien piense que la mejor manera de tratar de restar escaños al PP es lograr que haya un partido más a repartir y haga voto útil pro-Compromís.
5) Una crisis económica pavorosa que, por definición, alimenta el voto protesta y el voto a la oposición, combinado con el creciente déficit fiscal valenciano y la magra dotación de recursos que, en forma de transferencias, da el Estado para Sanidad y Educación.
6) Por último, los recientes movimientos de protesta perjudican más todavía a PP y a PSPV, lo que ya de por sí debiera ayudar a Compromís, pero es que, además, hay quien piensa, como Guillermo López, que le podrían hacer sumar más votos.
Es decir, estamos ante una «tormenta perfecta» a favor de Compromís. Difícilmente nunca en la historia lo han tenido tan bien como ahora para entrar. Es casi imposible que se vuelvan a repetir estas circunstancias en favor de un partido que, por apoyo social, de momento, en 2007 habría sido extraparlamentario si se hubiera presentado en solitario. Otra cosa es cómo se construya el futuro.
Mónica Oltra, en retrato de Jaime Palop, ha sido el azote del PP en esta legislatura. ¡A ver quién es el valiente que se atreve a criticarla por ello!
¿Ha aprovechado bien Compromís la oportunidad histórica que tiene ante sí? El consenso dominante dice que sí, que han hecho muy buena oposición y que son los más activos en redes sociales. Sin embargo, las encuestas les dan más o menos por donde siempre. De hecho, por debajo de los resultados de otras ocasiones, aun contando con el refuerzo de Iniciativa del Poble Valencià (IdPV), el partido de Oltra y de Mollà. Obviamente, es un primer indicio de que algo no ha acabado de funcionar que, en cualquier caso, habrá que esperar a verificar con los resultados en la mano. Resulta obvio que, si son tan malos como prevén las encuestas, se habrá acabado un ciclo, constatado que ni con las mejores condiciones de partida el valencianismo de ese perfil llega al 5% y se abriría otro muy distinto, como ya ha contado esta página.
Ahora bien, conviene reflexionar sobre si el consenso en torno a lo bien que se ha hecho oposición, protagonizada por Mónica Oltra. Analicemos, esencialmente, en qué ha consistido esa tarea política a lo largo de cuatro años. Cuatro años que, recordemos, no han sido los de un grupo extraparlamentario, sino los de una fuerza política con grupo en les Corts:
1. Oposición muy dura en las formas al PP, rayando en la banalización de lo que ha de ser un parlamento democrático: camisetas, exhibiciones lenguaraces, mucha dureza en tono… un modelo muy italiano, destinado a llamar la atención y que lo ha conseguido en forma de vídeos en youtube que son uno de los hits políticos en la red de los últimos años dentro de la política española.
2. Valencianización del discurso, con interiorización de parte del imaginario blavero, para dejar claro que ellos también son valencianos. Participan del giro la exhibición impúdica con fines políticos del fervor fallero de Oltra por la Mare de Déu dels Desemparats, aunque la cosa llega incluso al lenguaje empleado habitualmente por Morera en sus intervenciones (del valenciano de Oltra es más injusto hablar con severidad pues ha hecho un esfuerzo aprendiéndolo).
3. Ausencia de contenidos políticos de fondo en la crítica al PP, más allá de que se le imputan tendencias autoritarias y antidemocráticas, además de su naturaleza corrupta. Es decir, un discurso carente de contenido político, más allá de la denuncia de prácticas ilegales e impresentables por parte de quienes mandan. Pero el problema es que a la oposición se le da por supuesto que está contra todo eso y que lo ha de denunciar. Si para Alarte y los suyos el ridículo discurso sobre la «dignidad» es insuficiente, todavía más lo es para Oltra y compañía. En primer lugar, porque se da por supuesto y una alternativa política exige mucho más. Asunción lo dijo en su día y lo echaron del partido acusándolo de connnivencia con el PP. Luego lo han dicho Blanco, Rubalcaba y muchos más (siempre del PSOE de Madrid, a los que Alarte y Carmen Martínez no pueden expulsar). Incluso el propio ZP vino a Valencia y ni siquiera sacó el tema. Porque la denuncia de la corrupción no puede ser la bandera de enganche de ningún proyecto político. Más todavía si eres un partido minoritario de la oposición. Porque entonces tu discurso se confunde con el de los rivales con los que te disputas el voto. Si Oltra y Compromís se han dedicado sólo a eso y su meritoria oposición consiste en haber dejado claro una y otra vez que Camps y los del PP son unos corruptos, ¿qué nos dice eso de Compromís y de lo que quieren para el país? Pues nada. De hecho, no pocos votantes pensarán que Oltra es una diputada socialista, una más, denunciando la corrupción.
Como puede verse, Oltra, en su última aparición estelar en youtube, la volvió a liar en el debate en Canal 9 y bien orgulloso que anda todo el mundo por eso. Manipulación de RTVV, crítica ácida, tono siempre muy duro… pero fíjense en el fondo del discurso, ¿qué modelo alternativo al del PP se propone? Sí, critica muchas cosas. Esto y aquello. Está mal. Es una vergüenza. Pero es una crítica hecha a base de una hilazón de anécdotas, de casos de mal funcionamiento… es como alguien quejándose en plan agresivo en la barra de un bar. No hay marco político de referencia. Falta algo. Y algo importante. Falta proyecto.
Oltra ha estado esta legislatura en todas las salsas pero no ha aportado nada. Ora de procesión, ora haciendo bromas sobre «El Bigotes», ya con una camiseta agresiva, ya enfrentándose a la mala educación de algún diputado del PP. A través de la imagen que ha proyectado se desprende que los de Compromís no son del PP y que están contra sus actitudes. Pero poco más. O nada más. Oltra no ha hecho política. Ha escenificado un rechazo visceral reiterado a la personalidad y las formas del PP y de sus dirigentes. Nada más. O sí, porque, encima, lo ha hecho de manera agresiva. Si está o no justificada esa agresividad lo dejamos a gusto de cada cual. Porque lo relevante no está ahí. Con esa actitud Oltra tiene encandilados a los suyos y es la reina de la oposición entre los jóvenes politizados y los amantes del cotilleo y la exhibición de vídeos graciosos en youtube. Pero, ¿se traduce eso en votos?
Si Compromís hubiera estado fuera de las Corts esta agresividad y las diversas ocurrencias que la han vehiculado probablemente habrían sido imprescindibles para ganar notoriedad. Pero es que esa notoriedad, esta vez, ya la tenían por estar en el parlamento. Fíjense en Esquerra Unida, que no ha ido montando shows y a pesar de eso ha irrumpido en la agenda de cmapaña en pie de igualdad con Compromís, porque ha podido estar en los debates y en los seguimientos de campaña de todo el mundo. Y eso que en les Corts, como fueron Oltra y demás quienes se quedaron el grupo, sí se han visto muy eclipsados.
Si estás fuera del parlamento y necesitas un 3% de los votos, pase. Si ya estás dentro, tienes las palancas institucionales a tu disposición para jugar con ellas con inteligencia y además el conjunto de circunstancias ayudan, no es inteligente transmitir una imagen que encandila a los tuyos pero aleja a mucho ciudadano medio poco amante de aventuras. Y las camisetas y ciertas actitudes, sobre todo cuando eres un parlamentario, son asociadas por muchos ciudadanos a ese aventurerismo y a falta de seriedad. Puede parecernos mejor o peor que así sea, muy injusto, muy pasado de moda, pero así es. Y Compromís necesita del voto de varios miles de ciudadanos de clases medias no muy ideologizados y poco pendientes de Internet para, sumándolos a los suyos, superar el 5%. Por ello, no parece que la mejor estrategia sea la adoptada.
Especialmente, porque han perdido una ocasión de oro, que quien sabe si alguna vez la volverán a tener, de hacer política como los mayores, de crecer, de abandonar el infantilismo de quien es un grupo que está fuera del Parlamento. Nos habría gustado muchísimo que cuatro años en las Cortes hubieran dado más de sí, mucho más, y nos hubieran permitido descubrir qué proyecto tiene Compromís para ganarse a las clases medias del país, cómo cree que ha de ser nuestro futuro en lo económico. Cuatro años de presencia parlamentaria y que no haya aparecido nada de eso son cuatro años tirados a la basura si de lo que se trata es de construir una alternativa valencianista y de progreso sólida y que pretende ir alcanzando, porosamente, a más y más gente. Por mucho que el 4% de siempre esté encantado y con la camiseta enfundada.
Etiquetas barrera electoral del 5%, crisis económica, Debates electorales, encuestas, estrategia electoral Compromís, estrategia territorial, Generalitat valenciana, La campaña en Internet, Mònica Oltra, Oltra, Propaganda electoral
«Fíjense en Esquerra Unida, que no ha ido montando shows y a pesar de eso ha irrumpido en la agenda de cmapaña en pie de igualdad con Compromís, porque ha podido estar en los debates y en los seguimientos de campaña de todo el mundo»
Más bien se han visto beneficiados por la obligación de dar voz a los grupos parlamentarios, que si no a día de hoy aún estamos esperando a que aparezcan si depende de ellos.
Hablando de todo un poco, hoy ha salido nuestra querida Transfugueitor haciendo campaña en Canal9. Obviamente no han mencionado la «curiosa» manera en la que accedió a la alcaldía.
¡¡¡Tranfugueitor en Canal 9!!!
Voy a buscarlo. ¿Cuándo salga Navarro harán referencia a la moción de censura?
Ha sido en el espacio dedicado a las elecciones locales, toda bonica que salía ella hablando de las muchas cosas que había hecho en los últimos 3 años (y no, comprar tránsfugar no lo ha incluido).
Es Mònica Oltra. Está mal el título.
La verdad es que yo también tenía esa imagen de Oltra al ver los cuatro vídeos famosos de ella (papelitos, camiseta, etc.) Pero un día me puse de verdad a leer con más atención sobre lo que ella dice, ver su historia, escuchar propuestas y ver otros vídeos no tan great hits, y me dio otra impresión.
Al principio había puesto Mònica, pero luego lo he cambiado porque he visto que en la ficha oficial de les Corts pone Mónica:
http://www.cortsvalencianes.es/DiputadoFicha?accion=1&id=344&id_nodo=4012
Muy de acuerdo contigo en que Oltra tiene discurso si rebuscas. El problema es exhibir la otra parte en lugar de ésa, que es la que de verdad permitiría saltar el 5%.
Sí. Si entra a les Corts, tal vez debería repensarse su estrategia comunicativa y estilo personal de debate, y ser más elegante en algunos aspectos. De hecho, creo que en privado ella misma se lamenta del estilo intencionadamente ravalero por el que se guía a veces.
Lo del acento es por como está en su web, pero vamos, da igual.
No sé si Compromís entrarà a les Corts. Jo aposte que sí, i que a més ho farem augmentant l’actual grup parlamentari. Però argumentar que no si no és així és per la falta d’un projecte ideològic clar, i més encara, discutir la tasca d’oposició que ha desenvolupat el grup estos últims anys, em sembla com a mínim esbiaixat.
Primer: l’enfocament d’esquerra valencianista, socialdemòcrata i verda impregna l’ideari de Compromís, i per tal de comprovar-ho (ja que youtube no és bastant seriós), només cal descarregar-se el nostre programa electoral, ja siga el nacional, ja siga el de la ciutat de València (la meua ciutat). Una altra cosa és que el discurs públic no es base en doctrines ideològiques sinó en l’aplicació concreta de l’ideari general, i en això Compromís, al País Valencià, sí que ha trencat motlles. Respostes i iniciatives concretes (educació de 0 – 3 anys, tancament de Cofrents, alliberament de l’AP-7…) a preguntes concretes. Un encert. Ja que així no només et compromets amb fets tangibles (pels quals et passaran comptes) i no deixes les que les teues etiquetes ideològiques siguen una broma de mal gust (¿és socialista el Partit Socialista?, ¿comunista Esquerra Unida?), sinó que a més, et dóna la possibilitat d’adaptar-te a realitats socials diferents i en contínua evolució (l’exemple de la llei de custòdia compartida n’és un clar exemple).
Segon: hi ha qui argumenta que l’oposició de Mònica Oltra i el grup parlamentari és dura en les formes i buida en el contingut (com argumentava Rambla en el debat de l’altre dia, per cert). No sé si és dura en les formes (poc m’ho sembla a mi). El que si que sé, és que el llenguatge és planer i accessible, i que connecta amb molta gent (no només joves) que havien perdut l’interés per la política partidista. Respecte al tema de la falta de propostes, m’ho prendré com una broma, de la qual no he entés la gràcia, ja que no vull pensar ni en la mala fe ni en el desconeixement que Compromís ha sigut el grup parlamentari amb major nombre d’iniciatives a les Corts els últims anys.
Saludets ( i disculpes pel rotllo).
P.d.- I per cert, argumentar que EUPV figura amb posicions demoscòpicques dignes gràcies a la seua coherència i treball, ignorant el marc comunicatiu en què ens movem (principalment estatal) també ho deixarem per al calaix dels acudits que he d’estudiar.
Gràcies pel comentari, Josep. Molt d’acord en moltes de les coses que dius. Justament per això crec que s’ha desaprofitat l’oportunitat de transmetre tota aquesta feina, fiant tot a l’estratègia de mobilització amb un discurs més plànol sobre corrupció i formes democràtiques on Oltra ha sigut l’estrela.
Respecte de la PD, totalment d’acord, De fet, així ho vaig escriure a l’article sobre EU.
Exacte.
Volia dir que estic d’acord amb Josep.
Soluciones económicas las hay, pero a ver quién tiene las gónadas de ponerlas encima de la mesa y convencer. Para empezar, nacionalización de la banca, como en Costa Rica.
La gente en Valencia, ni yo tampoco, todavía no comprende muy bien que es eso de la economía y de cómo se juega. Por eso ha creído que vender el campito a precio de oro es la mejor solución. Y es que el cortoplacismo no es una prerrogativa de los políticos.
Eso sí, que alguien haga algo, por que la vida es corta y la juventud impaciente.
Uiii, com li pica al Senyor Garrofó, vull dir a Izquierda Unida, que Compromís estiga ahí. ajajajaja !
Això de que EU » ha irrumpido en la agenda de cmapaña en pie de igualdad con Compromís, porque ha podido estar en los debates y en los seguimientos de campaña de todo el mundo» no s’ho creu ni ell.
EU viu de la marca IU i per això està en campanya i entrara en les Corts. Res més. I jo que me n’alegre. Felicitats. Però a vore si fem unes anàlisis intel.lectualment un poc més honestes i/o divertides.
Le has descubierto ¡¡Senyor Garrofó comuniste!!
Sí, me han descubierto. Cuando hice el análisis de la actuación de Esquerra Unida a lo largo de la legislatura era un peligroso representante de la gente de Compromís.
¡Pero en LPR estamos acostumbrados a estas coasas ya!
Por cierto, allá va lo de Marga Sanz y la gente de EU:
http://www.lapaginadefinitiva.com/weblogs/paellarusa/2011/03/24/aproximacion-a-marga-sanz-y-a-esquerra-unida/123
O el tio este és, realment, d’EU i vol fer quedar malament a un suposat fan de Compromís, o és que és MOOOOLT idiota.
Altra explicació no hi ha, perquè segueix el blog si sap el teu nick.
En una cosas si crec que tens tota la raó. L’anàlisi no m’ha eixit gens divertida! Sorry!
A mi personalment, també em pareix que EUPV viu de la marca d’IU i no es molesten excessivament per fer campanya, ja que es conformen en que els seus habituals continuen votant-los.
Per contra, Compromís ha de tindre eixe estil agressiu i clarament anti-PP per a vore si consegueix el segment de vots que els primers ja tenen i fer-lo perdurar en el temps. Es lògic, no? L’única cosa que pot aglutinar un valencianisme modern i relativament d’esquerres contra la oligarquia pepera és agressivitat envers ells i remarcar el discurs en valencià.
El teu anàlisi crec que es queda coix. En essència crec que t’has centrat molt en les formes i poc en el contingut. Si mires els tres vídeos «famosos» de Mònica Oltra potser t’haja donat eixa impressió (com a mi, al principi). Però es tracta de no quedar-se només en l’apariència. La idea és: t’has fixat en ella. No? Doncs ara, ja que no t’arriba perquè està vetada, busca informació. Si vols arribar una miqueta més enllà del màrqueting, clar. Si et pares a llegir programes, propostes i fins i tot a mirar altres vídeos del congrés voràs que no tot són crítiques. Hi ha un programa elaborat. Per posar una dada, el grup Compromís ha fet 4 vegades més propostes que el PS(OE)PV i quasi bé el doble que EU.
En part t’entenc perquè tot el que és més visible de Mònica han estat més les «paròdies de la clòtxina» que altra cosa. Però darrere hi ha contingut. De totes maneres pensa que en un consell on els No-PP són invisibles (excepte quan expulsen a J.I Pla i coses d’aquestes), fer-se vore amb el pressupost que tenien, ha estat una fita que semblava impossible. I han començat per ahí.
A més, Compromís no és només Mònica. Ni molt menys! Una vegada més, no ens quedem en la superfície
Ja dic que jo tot això no ho negue. Em pregunte si eixa opció estratègica, donar més visibilitat a unes coses (perquè penses que ves vendran millor) en compte de les altres és encertada. Simplement dic que al meu parer no. I tracta d’explicar les raons.
Jo crec que Compromís juga a poli bueno, poli malo. El poli bo és el BLOC.
Morera, amb el seu vestit – o «tratge», mot totalment incorrecte que potser els assessors del BLOC recomanen utilitzar- fent propostes aixina com més de majors, més seriós, es reuneix amb empresaris… Vaja, que si no fóra perquè no porta corbata, podria estar al PSPV (si això encara existira)
I Oltra és la poli mala. Crida, reivindica de manera pancartera (molt d’slogan). Política dirigida a fans de Kortatu «Siempre queda molestar». Que també és una estratègia lícita quan se sap que el PP revalida l’absoluta. Però poc de discurs, com diu Garrofó.
Perquè no. És com lo del BLOC i el concert econòmic. El programa pot estar molt bé, tindre moltes coses, però dels xicotets es veuen 4 coses. I no dubte que Oltra serà de les diputades amb més trellat de l’hemicicle… però ací d’ella només veiem que els vídeos de Youtube.
I afisc una cosa. Si l’estratègia fóra la de Pere Mayor (o la convergència de l’all-i-oli que ací heu batejat) doncs Oltra seria un lastre. Però en estes eleccions i amb esta estratègia, tal volta no.
Perquè es vol fer el «sorpasso» a Esquerra Unida, i sincerament, no veig jo ara a cap jove atret pel projecte d’EU, i sí molts que diuen «wao, como mola Oltra». Altra cosa és que de comunistes nostàlgics i la marca que amb això es relaciona EU puga viure…
Al meu entendre, la senyora Oltra fa un dels treballs fonamentals que li toca a qui està a l’oposició: controlar al govern i treure-li les vergonyes quan cal.
Els que vivim fora hens hem adonat de la seva tasca gràcies als vídeos, és cert. Llegint l’article, es podria arribar a la conclusió que a Les Corts només es graven les intervencions de la Mònica, i que no s’en puja cap més al YouTube.
Si no els hagués vists, podria acceptar que el to està fora de lloc, però no ho veig així.
Per que, a veure, el problema gros quin és, que Canal9 actuï com ho fa o que la Mònica porti una samarreta denunciant-ho. Què importa més, l’estilisme o la impunitat d’un mitjà de comunicació públic pagat amb els diners de tots els ciutadans?
No soc de la corda política d’aquesta senyora, ja soc grandet (m’acabo de jubilar), però deixeu-me dir-ho: més com ella en tinguérem.
… o no…
Senyor Garrofó, si no hi ha visibilitat, no hi ha missatge. Vostè ho entén, jo ho entenc i Mònica Oltra també ho entén. I la Paella Russa també.
Podem fer-nos totes les palles mentals que vulguem sobre el nivell d’esquerror de Compromís, però la pura realitat és que la misèria ideològica és tan gran que amb poca cosa jo pense que podem tirar endavant. El problema ara no és prendre el palau d’hivern, sinó aconseguir coses tan elementals com que els polítics no siguen corruptes, que la democràcia deixe de ser una broma, que els serveis públics funcionen, que RTVV es puga veure … cosiques.
Parlem clar: l’esquerra no va a governar després del diumenge i haurà d’estar en l’oposició. Doncs si això és així, el millor que pot passar és que EU i Compromís entren en les Corts. El que aconseguisca el PSOE me la refanfinfla.
Per cert, m’`ha fet molta gràcia això de reconèixer que “l’anàlisi hui no m’ha eixit divertida”. Jo crec que és un efecte col.lateral del 15M.
Del que ha publicat vostè deduïsc que va a votar Compromís a l’ajuntament de València i EU a les autonòmiques. Decididament, li agrada Hamlet.
Estem d’acord. També en allò del drama hamletià intern quan es tracta de decidir el vot. Efectivament, tinc decidit fa temps votar Esquerra Unida per a la Generalitat i Joan Ribó a l’Ajuntament de València. Però en el fons ser contradictori i estar ple de dubtes és inevitable, crec, en els votants valencians d’esquerres.
També em passa que, malgrat no votar-los, res en faria més feliç que veure tornar Esquerra Unida a l’Ajuntament de València (i que Sanchis puga demostrar el que tota la gent que conec i que l’ha tractat em diu sobre ell, que és un tio collonut, llest, treballador, simpàtic i amb sentit de l’humor) i, sobretot (perquè té molta més importància política de futur) que Compromís aconseguisca entrar a les Corts, superant la bardissa del 5%.
Supose, de totes les maneres, que la meua situació, i les meues sensacions al respecte, no són només les meues. Tinc quimera que hi ha molta gent al meu cas (o a un altre molt semblant, per exemple votant Compromís i alegrant-se dels resultats d’EU si són bons) i que a tots ens passa que esn fa una vergonya molt gran veure o llegir les hòsties que els militants d’un i altre partit estan donant-se en aquesta campanya (als articles d’aquesta pàgina n’hem tingut exemples vergonyosos).
Ja veus, el Senyor Gerrofó i la Paella Russa, un projecte #15M avant la lettre!!!
Vamos, esquizofrénico, como todos los votantes de izquierdas de por aquí. Porque a ver si sería tan difícil coger a cuatro o cinco tíos y tías dignos, listos, honrados y formados que se lo montaran en plan presentable. Pero no. Por lo visto no sabemos hacer eso.
A mi me done igual a qui vote Sr. Garrafó, però crec que hauria d’haver sigut més just en l’article i hauria de reconèixer una major talla política d’Oltra. Però té raó en part en que falta projecte. O com deia, Andrés Boix, «Proyecto, proyecto, proyecto» http://www.lapaginadefinitiva.com/aboix/?p=351
Crec que Boix ho deia més bé per Alarte % Cia. però la veritat és que la cosa pot aplicar-se igualment a la resta de l’oposició.
A mi les dos coses que més m’han sorprés de l’última setmana de campanya del Compromís són:
1.- La quantitat de pasta que han hagut de gastar-se en publicitat, perquè han ficat anuncis a tota plana i en color a la majoria dels diaris, desde la contraportada sencera del Levante fins a pàgines senceres en diaris de tirada menor. O han robat un banc o se l’ha estan jugant tota a una carta.
2.- L’aposta tan explícita pel castellà. Mònica Oltra va fer el mítin en eixa llengua, així com els anuncis de ràdio, i fins i tot a Morera li he sentit talls de veu a la SER en castellà. No sé molt bé a que respon eixa estratègia, però per atraure’s un vot poden perdre un altre.
Ja vorem com queda la cosa el diumenge.
Yo habría puesto de icono a Mireia Mollà antes que a Oltra, la verdad. Perdonad, pero es que son las 4 de la mañana y todavía NO HAY SEGUIMIENTO DE HOY.
Disculpa, Astolfo, però portem 15 dies de cool i ja no donem per a més… les coses ixen quan ixen.
El senyor Garrofó i molts altres paellers tenen el costum (tan valencià, d’altra banda) de fer comentaris lingüístics, però en moltes ocasions (com en el cas del «per què» o el «per a què») acaben cagant-la (això també és molt valencià). El cas és que jo no sé si els assessors del Bloc recomanen o no utilitzar la paraula «trage». El que sí que sé (i pose en coneixement del senyor Garrofó) és que és una paraula que arreplega l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el seu «Diccionari ortogràfic i de pronúncia» (DOP) i, per tant, sí que és normativa. Espere que no em neguen la major i no reconeguen autoritat normativa a l’AVL.
En tot cas, feta la crítica, també vull dir que seguisc la paella i els seus paellers des de fa uns mesos i que em pareix un exercici interessantíssim. Espere més racions de paella per molts anys!
Ei, que el de «tratge» era jo!!!
I si l’AVL reconeix «trage», doncs res a dir. Però al Firefox tinc instaŀlat el diccionari corrector»Català/Espanya (valencia) » que reconeix les formes de l?AVL, i tant «tratge» com «trage» m’ixen subratllades en roig.
Sóc innocent del affaire «tratge». Dit això, en la vida he emprat eixa paraula i al meu voltant tots els ciutadans alfabetizats diuen, como ja feien els meus avis (de Russafa i d’Alaquàs), «vestits» De manera que em sorprèn molt que l’AVL l’haja acceptada. Tampoc no em sembla malament, eh, si es gasta sovint eixa fòrmula. Que una llengua, en el fons, canvia i es desenvolupa. Malgrat que, no sé, jo preferisc, també quan parle en castellà, triar les formes més autòctones, més pròpies, en la mesura del possible.
Doncs sí, per molts anys!
I molt agraït respecte de qualsevol correcció que ens puga fer en tant que expert. Parlar una llengua el millor possible és la manera d’estimar-la més important, al meu parer. Sempre s’ha d’estar obert a rebre crítiques i correccions. Així que, per favor, no et talles (has de pensar que encara sóc d’una generació alfabetitzada en castellà i eixes coses es noten).
Crec que Senyor Garrafó des del meu respecte t’equivoques amb la majoria de la informació que has volcat ací. Per a mí, t’has quedat amb lo més cridaner de la senyora Oltra, com qualsevol adolescent que puga veure els videos més vists al youtube, i dic més vists…perquè com la majoria de gent només es queda amb el morbo i la polèmica, però la senyora Oltra té molts més videos al youtube, on evidencia que la seua labor a les Corts no es queda amb ixa lluita única lluïta anticorrupció amb tò agressiu. Sense entrar en la multitud de proposicions, preguntes parlamentaries, comissions en les que ha participat i sense ixir de la pàgina de youtube pots trobar que: ha denunciat l’homofòbia (que en termes de programa electoral es pot traduïr per: defensa de la igualtat i la diversitat), ha defensat com ningú el Cabanyal, han descobert, investigat i denunciat la trama de fundacions (factoria Blasco) que desvia fons per a la cooperació, ha defensat la custòdia compartida, han presentat un programa d’austeritat per a l’Administració (que el PP i el Psoe han copiat als seus programes electorals), han proposat alternatives per a l’ús de certs inmobles com l’Àgora (totalment infrautilitzats), presentaren una proposició per a l’us col.lectiu del transport privat, renda bàsica, ecologia, etc, etc…Igual ixos videos no són tan populars. Igual ixos videos no els has vist. Igual no has vist ninguna sessió sencera a les Corts. Segurament no, perquè el teu desconeixement parla per sí soles.
Crec que ú per a informar o vertir una opinió personal ha d’estar informat del que està parlant. És molt fàcil entrar en el joc de la demagogia dient que és ridícula la campanya del psoe, que més ridículs son compromís, que EUPV són lo pitjor, que Marga Sanz no se qué i que la Oltra només s’ha dedicat a pegar bramits a les Corts, d’on vol que ho fagen? des del balcó de l’Ajuntament? Estàn a les Corts, i ahí els ha ficat la gent per a que faja oposició. Per cert, com construiries tú una oposició valenciana? Si ho saps per què no ho fas? Per que sembla que ningú ho fa al teu gust!
Ah i per cert…almenys Morera i Oltra parlen en valencià, més correcte o menys, però ho fan. M’haguera agradat llegir el teu blog en valencià.
Aquest blog té els articles sobre política escrits en valencià que han estats els més llegits de la història d’Internet a València.
Respecte de la tasca d’Oltra, potser com l’article està en castellà no l’has entès correctament. En valencià, per desfer l’equívoc: no diu l’article que Oltra NOMÉS haja fet aquestes cosetes tan cridaneres. El que diu és que el que ella i el seu partit han triat difondre al gran públic ha estat aquesta vessant de la seua activitat. De fet, tu msteix ho dius també. I jo considere que és una errada, per les raons exposades. Si vols, entrem al debat, que és el que és. Si no vols, doncs tampoc no passa res
Per cert, que si tan bon judici tens de la feina portada a terme, tu hauries d’estar encara més cabrejat
Bó, porte 1h fent un comentari, l’he enviat sense haver ficat el correu electrònic i l’he perdut..en fi. A vore de què em recorde…
Salut a tots i gràcies per aquest seguiment electoral, no vos coneixia, i espere que aixó puga seguir després de dilluns… i ara amb el moviment 15M, i tenint en compte la vàlua dels que ací escriviu, vos demane, com va fer el venerat-per-tots Sr. Ribó que us impliqueu de cara amb el 22-M-2015, o per a l’any que ve.. Se vos llig com gent il.lustrada, sensata, amb humor, d’esquerres, viscuda en afers polítics, etc etc.. segur que teniu molt a aportar al moviment i de veritat fa falta.. Jo pense fer-ho, en la mesura dels meus humils coneixements, respecte a la llei del Sól, mare de tots els mals urbanístics d’aquest estat des de 1953, però vosaltres teniu molts coneixements/idees i estudis d’altres materies a reformar (llei electoral, ètica política, elecció del poder judicial..) que crec són els punts per on es deuria començar a transformar el que tenim. Ànim, de veritat. Estos dies a la plaça 15 maig han sigut molt interessants i il.lusionants.
Respecte a la Mònica Oltra, només recolzar els comentaris cap a la falta de rigor del article, ja argumentat i fins i tot mig acceptat pel seu creador. Sense arribar a la intensitat del militant ferit, que per tal condició se’l presuposa un excés de zel corporatiu.
I un darrer argument, que he notat estos dies llegint-vos i que no m’ha fet molta gràcia. El tema/integrisme lingüístic. Sóc castellanopensant, castellanoeducat, fill de xurros emigrants i criat veient tv3 a tota hora en casa. Arribat al cap-i-casal per fer estudis i que es barallava amb els funcionaris de delegació de govern per no tindre impressos de l’objecció de conciència en valencià… De tant en tant he sentit una hostilitat cap al castellà una mica tercermundista, no se si típica de «el otro lado del eden integrista-madrilista» en el que pareix es dividix esta terreta… . La guinda la he llegida en aquesta mateixa columna de comentaris, on algú plantejava la possibilitat -supose que parlava d’ell mateix, si és que la veia factible- de que Compromís perguera vots perquè ha gravat cunyes publicitàries en castellà… Si esta posició es nombrosa a l’esquerrisme/nacionalisme valencià apanyats anem.. I estos, acabaran a la convergència de l’all i oli? (crec que és l’article que més m’ha flipat, i el de los bienfollaos… i el de rita.. bo, quasi tots!!!
Gràcies de nou a tots i que no decaiga.
Salut i ànims per a l’escrutini de demà…
Pingback: Los resultados. Análisis de urgencia | La Paella Rusa
La meua disculpa al senyor Garrofó, i el meu (amable) bonegó per al Coentor.
Només vull aclarir que jo també sóc partidari de triar aquelles formes més generals, però simplement volia que anàreu més amb compte a l’hora d’estigmatitzar tries lingüístiques per una suposada incorrecció que en realitat no ho és.
En tot cas, com ja vos vaig dir, m’ho passat d’allò més bé llegint tots els textos i els comentaris d’esta pàgina. Espere poder continuar fent-ho. I una última petició, per si no em dóna temps d’arribar el dimarts 24 a l'»outing» que heu organitzat: graveu-lo i pengeu-lo!
Salut!
Personalmente creo que compromis lo hizo bien y monica muy bien, que su discurso es muy duro y poco formal centrándose en el no_pp, pues que esperabais.. la única manera de hacerse ver en esta Valencia, prefieres el estilo de Alarte.. sinceramente yo no.. y bueno ya esta bien de criticar el youtube.. sinceramente es uno de los medios menos manipulados, una vía útil de comunicar o preferis c9.
Senyor garrofó…estigues tranquil…jo crec que algú si que ha entés el teu article!! Abans que res, saludar a tots i felicitar a aquesta pàgina que he conegut aquest any i des d’aleshores no deixe mai de visitar.
El que més m’agrada d’aquesta pàgina és que hi ha valents d’esquerra que s’atrevixen a criticar també a Compromís! M’explique: criticar al PP corrupte de Camps i Rita està ben molt ben vist en aquest cercles, criticar al PSOE del personalista Alarte també , criticar el cordó umbilical d’EU a IU també…però, ai quan, dius que l’Oltra de Compromís se’n passa d’esloganera!! I pose en primera plana del partit a Oltra i no a Morera perquè, almenys entre el meu cercle, és molt més coneguda ella, a pesar que sóc saforenca i Morera també ho és…
Pense que Oltra i molta gent de Compromís si que anteposa la crítica voraç a la crítica constructiva, i això potser atraga alguns però posa distància amb molts altres. Jo crec que hi ha moltes maneres de fer política, i insultar educadament no deixa de ser insultar. Molta gent que no enten massa de política, i pot passar de banda a banda del riu, en veure aquesta agressivitat cap a partits que tal vegada ells han votat, se’n recelen. Un exemple: no pots despreciar ningú per veure Canal 9, i jo conec a molts de Compromís que ho fan. A mi em sembla molt bé que es lluite per minvar, i no dic acabar perquè em sembla impossible hui per hui en qualsevol cadena, amb la manipulació dels mitjans de comunicació públics, però no es pot despreciar els professionals i els televidents per simple fet de «contribuir» a la causa; la situació és més complexa. Per a mi, Compromís, com fan hui la majoria de partits, simplifica les qüestions: els bons i els roins, els corruptes i els salvadors… a mi no m’han convençut.