La Paella RusaTota empastrà
Compromís
En campanya m’agradaria vore als de la Paella Russa, per Joan Ribó (Compromís)
La Paella Rusa publica hoy un artículo de Joan Ribó Canut, candidato de Compromís a la alcaldía de la ciudad de Valencia. Creemos que el título ya habla por sí solo, pero por si acaso lo certificamos: nos ha encantado el artículo de Ribó, inteligente, ingenioso y con sentido del humor. Que ustedes lo disfruten, como a buen seguro harán. Como es evidente, agradecemos a Joan Ribó su colaboración y su amabilidad, al igual que a los demás candidatos que han respondido hasta ahora a nuestra propuesta.
En campanya m’agradaria vore als de la Paella Russa
Joan Ribó Canut
Compromís per València
Em demanen un article els amics de La Paella Russa. Se suposa que tindria que parlar de les propostes de Compromís per València o de les raons per les que em presente a l’alcaldia. Però donat el tarannà del mitjà, hauria de ser alguna cosa divertida, o humorística, o amb mala llet, però ja sabran vostés que a mi estes coses se’m donen de regular a mal. Què hi farem. Així que m’ha envaït el pànic al full en blanc, la sensació que faça el que faça a les ments preclares de LPR no els agradarà massa. De perduts al riu.
Estos tios de LPR tenen més perill que Rita Barberà el dia de la crida. Quan vaig llegir els primers articles, amb canya de la bona als partits de l’oposició, vaig pensar que darrere estava Rafael Blasco. Després vaig vore que també li pegaven al PP i, llegit amb més atenció, em vaig adonar que, malgrat tot, els de LPR són bons xics i, segurament progressistes, preocupats perquè des de la política no fem el que ells pensen que s’ha de fer. No vaig a dir que no tinguen raó en moltes coses: les seues opinions estan ben documentades i, moltes vegades, fonamentades. En alguns casos, més que això, no direm noms que després tot se sap. Però en plena precampanya i campanya, aquestes dosis de foc amic, per dir-ho així, desanimen més encara un electorat progressista molt desanimat. Després, si els resultats són molt favorables per a la dreta, més canya encara, que ja m’ho veig vindre.
Assumim la penitència de l’autocrítica d’esquerres, que és necessària, passarem les eleccions presentant les nostres propostes, que en el cas de Compromís pense modestament que no estan malament, i el dia 23 parlem. Com a polític veterà que porte molts anys en la trinxera reconec que hem fet coses malament, històricament, però també algunes bé. El desencant en moltes persones progressistes no sols és fruit del que s’haja pogut fer malament -jo puc respondre de les meues decisions, no dels altres- però també és cert que ha hagut canvis sociològics molt brutals en el País Valencià i que moltes vegades s’ha anat darrere d’ells i no davant. A mi em sembla que no era senzill, tampoc, però és una opinió personal.
Col·lectius com els de LPR són necessaris, però en passar les eleccions haurien de passar a l’acció, clavar-se en política, veure des de dins com està tot, els problemes en una comunitat com esta, segrestada per la dreta, per difondre el teu projecte. Els problemes per anar incorporant gent vàlida (els partits i la seua vida interna també tenen la culpa, no vaig a ser més papista que el papa) i que desenvolupe els seus talents i la seua capacitat. Els amics de LPR podrien aportar moltes coses segur.
El que volia dir és que m’agradaria veure als components de LPR en campanya, defensant les seues idees, menjant-se les crítiques furibundes, assumint les inevitables contradiccions internes i externes que segur tindrien, perquè tots els col·lectius humans són difícils de conduir, perquè juguen els caràcters, els egos, els interessos, com en tots els àmbits de la vida, no es penseu que açò és molt diferent. Fent un programa electoral, pensant coses imaginatives o excèntriques per eixir en els mitjans i que sempre hi haurà algú que te les criticarà.
Escrivint açò caic en què els de LPR potser ja han tingut les seues experiències polítiques -la de detalls interns dels partits que coneixen, ni el Mossad-, van ser negatives i per això són tan crítics. Sol passar amb els ex fumadors o els ex a seques. O són amics i familiars d’ex, no importa. Però, els convide a que ho facen amb il.lusió i determicació, a que continuen ensenyant-nos i acompanyant-nos construint eixe futur que volem nostre.
Dit tot això, no vull desaprofitar l’ocasió de fer campanya: voteu Compromís. En València, en els ajuntaments i a les Corts. Si ens toca fer oposició, perquè hem estat més ferms i incisius que ningú. I si haguérem de governar, perquè tenim propostes sensates i que pensem que milloraran la vida dels ciutadans. No es deixeu enganyar per les enquestes: després d’analitzar-les amb cura és evident que l’assignació de vot no ha estat correcta. Però, sobretot, siga quina siga la vostra opció progressista, no es quedeu a casa. Votar i escollir en política significa trobar l’opció que més s’ajusta al nostre pensament o manera de fer, perquè la perfecció no existeix i no aneu a trobar ningú amb una llista i un programa que us agrade al 100%. Ens estem jugant més del que sembla. Després, no es queixeu. Paella Russa i autocrítica, sí. Votar, també.
Etiquetas ciudad de Valencia, encuestas, Joan Ribó, La Paella Rusa
Allò del «desencant de moltes persones progressistes» ja ho diu tot, mister progressista desencantat. Que has progressat tant d’un dia cap a un altre -del roig cap al blau (de senyera), i acceptant la grisor- que ja ni tens escrúpols d’acostar-te a posicions nacionalistes centre-dretanes després de trair a la gent d’esquerres.
Bloc per a tu molts anys! Brinde per la falta d’ètica.
Quan la rancúnia es fa crònica cal visitar un especialista.
>>posicions nacionalistes centre-dretanes
http://www.youtube.com/watch?v=L-LhGvj2pEs
Molaria un comentari de la gent de LPR d’este vídeo fallera (sense topos, això per a Oltra) i xoto inclosos.
He de dir que el primer minut del vídeo em pareix senzillament excepcional.
De fet, jo l’hauria deixat ahi. La segona part està implícita en la primera i li lleva força i gràcia.
No sé que nos queda por decir. Qué listo que es este tío. Le pedimos un artículo y no sólo nos envía un texto como este, así de currado e interesante. ¡Es que demuestra que se lee La Paella Rusa y, además, nos suelta este pedazo de texto, que es tanto un guiño simpático como una carga de profundidad!
Por mi parte, como miembro del staff de redacción, sólo quiero añadir dos cosas:
1. Muchas gracias a Joan Ribó por su artículo y por el buen humor que destila
2. Nuestro papel no es entrar en política. Es analizar cómo y qué se está haciendo. Criticar lo que no nos gusta y proponer alternativas y planteamientos que nos parezcan constructivos e interesantes. La Paella Rusa no es, y desde luego no quiere ser, un partido o un movimiento político. Entre otras muchas cosas, porque somos tantos y de perspectivas tan diversas que no puede decirse, en puridad, que seamos progresistas (ni conservadores). Algunos son más bien progresistas y otros más bien lo contrario. Casi lo único que tenemos en común, que es algo, eso sí, importantísimo, es la preocupación por las carencias de nuestra vida política y la preocupación por contribuir al pluralismo del espacio público. En lo demás, cada loco va con su tema.
Pues yo no se vosotros, pero «Partido de la Paella Rusa» suena muy bien. Vale que cada uno es de su padre y de su madre, pero…aquí lo importante sería trincar una subsecretaría en alguna Consellería y a vivir del cuento. ¿No se trata de eso?
Y en cuanto a Ribó…si supiera que ayer mismo en la Estación del Norte entregó un folleto de su formación mientras entonaba un potente «bon dia» a uno de los «negros» de LPR…Me ha gustado el simil del «foc amic»…ahora resultará que la LPR es responsable o coparticipe del «desànim progressista», después de haber dinamitado entre ellos la única opción progresista a comienzos de la anterior legislatura…tiene cojones la cosa!
Home, crec que se pot ser roig i blau alhora. De totes maneres, continue pensant que molta gent de certa esquerra cau en el que critiquem a molta dreta, és a dir, simplificar i etiquetar.
El bloc no és de dretes (potser tampoc d’esquerres), però sí ho és Iniciativa. I este senyor va ser molts anys d’Esquerra i País. Quan estava a EU això era ètic, ara que està a Compromís, no ho és?
Per favor, deixem d’insultar-nos i etiquetar-nos simplificant i fent construccions lògiques i racionals.
Jo podria dir ara que clar, partits que discutixen si són marxistes,marxistes-leninistes, trotskistes o espartaquistes, doncs què van a dir.
Però això és la crítica fàcil i que no aporta res. Perquè la realitat no són valencians i catalanistes. La realitat és PP majoria absoluta, administració fallida, el 25% en atur, el litoral destrossat, l’interior amenaçat per mines (BEjís), la llengua cada volta més descuidada, l’ensenyament abandonat, la sanitat més i més precària…
La Vida de Brian crec que és de l’any 79 i ja ho va exemplificar com ningú: El Frente Judaico Popular? Disidentes!
Coincido con cuixa. ¡Este Ribó es muy grande! Aunque todos sabemos, que lo que triunfaría de verdad sería que el sempiterno Joan Calabuig escribiera un artículo (mentando sus manuales y demás). Doy por sentado que ya lo habréis intentado. ¿No ha habido respuesta?
Joan RIbó és un tio molt inteŀligent. Sempre m’ha semblat el diputat més preparat de totes les Corts. Inclús podria dir que és gràcies a ell que m’agrada la política, quan no tenia edat per votar ja em tragava els debats parlamentaris (bé, sols un: eixe que fan cada any de política general) per escoltar-lo clavar canya al PP.
La putada de textos ben fets és que moltes voltes només que pots estar d’acord. I damunt el molt cabró, després que us hageu tirat mesos analitzant els polítics, es posa a analitzar la web.
Un polític analitzant La Paella Russa. Això us passa per convidar-los. Quan tot eren Verónicas del PP, tot feia riure, eh?…
Gràcies, Joan, per l’article!
Molt interessant i acertat! Estic d’acord amb Cuixa de pollastre. La nostra funció no és fer política, sinó fomentar el debat al respecte i convidar la gent a parlar-ne i arribar a les seues pròpies conclusions.
No m’imagine un «partit paelleril». Perdríem una eina de reflexió política i guanyaríem un altre partit dividit al País Valencià! Només amb les primàries internes, la paella acabaria sent un arròs a banda 😉
I quin problema hi hauria en això? xD
Joan Ribó ha donat amb la clau (com jo ho veig) de LPR, fer analisi i crítica. La crítica crec que és més característica dels partits d’esquerres (o progressistes).
Cal que la gent vaja el dia 22 a votar, no importa a qui (cadascú es lliure, faltaria més) però que voten. Es veritat allò que qui no participa desprès no pot queixar-se. I conec molta gent així
«Però, sobretot, siga quina siga la vostra opció progressista, no es quedeu a casa. Votar i escollir en política significa trobar l’opció que més s’ajusta al nostre pensament o manera de fer, perquè la perfecció no existeix i no aneu a trobar ningú amb una llista i un programa que us agrade al 100%»
Muy de acuerdo con el punto uno, aunque no tanto con el dos.
Elegir en política no solo es quedarse con lo que mas te gusta – de ahi la abstención cuando «los que te gustan» no dan la talla. Elegir en politica es tambien rechazar esos menus que no dan la talla y probar opciones nuevas, teniendo en cuenta que no te casas con nadie ni se te va a caer la mano a trozos por votar a EU ó a Compromis. Y que en las siguientes podrás deshacer el camino andado si el menú sigue siendo igual de malo. La elección no es solo un poder positivo, tambien es una forma de castigo, de orientación.
D´acord en que l´article ès ocurrent i pensat i escrit «ad hoc» per a LPR. No es tracta d´un escrit que valga tant per un mitjà de comunicació com per un altre, la qual cosa ès molt d´agraïr.
He tirat en falta alguna proposta concreta (crec que ès el que més s´anyora esta campanya), potser perquè la crisi fa ser als candidats locals i regionals fer les seues propostes amb molta més cautela, ja que ningú no sap quan remontarà açò.
Completament d´acord amb l´invitació que fa als integrants de LPR (jo ho extendría a tota la població que tinga certes inquietuts polítiques) a mullar-se, a eixir al «ruedo» i torejar. Més que res perquè si no ho fa cadascú de nosaltres, ho farà tal vegada eixe veí que sabem que mai li ha interessat la política i que ´s´ha colocat al partit de torn per a vore si li donen faena. I mentres, nosaltres, dignes i honrats, però a les 7 en casa que hi ha que banyar als xiquets i que estiguem dormint a les 9, que això de la política ès per a gent de segona. Senyors, despertem!!!, que hi ha que aportar, en el partit que crega cadascú que més s´adapta a la seua forma d´entendre la vida, hi ha que implicar-se, que desprès ès molt bonico queixar-se.
Hale, ja vos he soltat el rotllo.
Gracias a Ribó por su texto. Me ha cautivado especialmente la referencia a Rafa Blasco, porque la intuyo sincera. Un par de conocidos del PSPV, que son los que más obsesionados están con el personaje, me comentaron hace un par de meses, sin saber que hablaban con uno de los que hacemos La paella rusa, que estaban en el partido «muy preocupados» (y muy indignados) con un nuevo invento de Blasco que había pagado a no sé quién para criticarlos y hundirlos electoralmente.
¡La buena noticia es que al menos en Compromís ya son conscientes de que no, que esto no lo paga Blasco!
Respecto a lo de bajar a la arena y participar de la vida política, casi todos los miembros de La Paella Rusa lo hacemos, de una manera u otra. Algunos declinan su compromiso dentro de partidos, otros trabajan o han trabajado para ellos, los hay que creemos en que participar también se puede hacer desde fuera (asociaciones diversas, promoviendo debates…), otros trabajan en medios de comunicación (y de alguna manera también eso es «bajar a la arena»)… Pero eso es en nuestra vida como ciudadanos con nombres y apellidos. Cada cual vehicula su compromiso a su manera, según lo que cree que se le da mejor y lo que le apetece, sabe y le dejan hacer. Ahora bien, casi todos están en esa liga, de una manera u otra. ¡Y no somos ex-! No, al menos, todavía. ¡Somos demasiado jóvenes para haber sido purgados!
La Paella Rusa nació con otro objetivo. Construir un espacio que creíamos que no existía, el que nos gustaría como lectores (porque además de escribir aquí también leemos lo que los demás publican, y disfrutamos con eso y con los debates que se generan…. ¡gracias a todos los que estáis desde hace semanas enriqueciendo esto con vuestros comentarios!), que tuviera una serie de características:
– que fuera plural, insobornablemente abierto a todo aquél que quisiera exponer sus ideas y exponerse a la crítica;
– que fuera divertido, porque creemos que todo se puede hablar de manera distendida y sin dramatismos;
– que planteara los problemas políticos de fondo que creemos que son los esenciales.
Mal que bien, creo que lo vamos logrando. Y echando unas risas por el camino. Gracias también a gente como Joan Ribó que nos envía cosas amables, inteligentes y divertidas.
¡Un fuerte abrazo desde el «fuego amigo»!
Pues yo estoy a favor de que aparezca un partido político de La Paella Rusa.
¡Yo seguro que os votaría!
Bien por Ribó y bien por la ironía. Al margen de ideologías por fin un político escribe sin tratar de vendernos como si fueramos bobos su morralla propagandística y entiende a LPR. Nada que ver con RIC, por cierto.
Se li han de donar les gràcies a Ribó per participar i per agafar-se les coses amb humor.
Jo puntualitzaria diverses coses:
La primera que no entenc això que diu del foc amic, ho veig mal enfocat. Justet l’esquerra que sempre es queixa de que no té mitjans per visibilitzar-se hauria d’agrair que un grup de malalts com nosaltres decidisquen dedicar el seu temps a informar-se, a escriure i a promoure un espai de debat obert sobre política i societat valenciana, sense propietaris ni línia ideològica definida.
Tot i que igual no ens llig molta gent en termes absoluts- jo crec que 2000 i escaig visites al dia és una xifra molt bona- les nostres anàlisis tenen bastant ressò en els diferents partits, entitats i mitjans de comunicació. És l’espai perfecte i l’oportunitat per donar-se a conèixer i debatre; si no saben i alguns de l’oposició pensen que el que necessiten són mitjans afins que els facen la pilota, s’han equivocat de mig a mig.
La segona és això que per opinar de política amb criteri hem d’estar necessàriament a dins l’estructura d’un partit polític, màxima que no compartisc. La societat valenciana del futur per a ser madura a nivell de debat social i participació ha de contenir bastants més agents que partits polítics: mitjans lliures, espais de reflexió, moviments socials… i aquests, al contrari del que pensen molts polítics no són l’espai dels qui no valen per a fer política, els qui no volen o els qui ja estan cremats… allotgen a molta gent que creu en una altra manera de fer les coses que al meu parer, amb el temps, anirà fent-se més forta. No estem cremats ni rebotats; en general la majoria dels qui estem ací escrivint tenim bastant més futur que no passat.
Però molt bé, en definitiva. A vore si altres dirigents polítics l’imiten.
Eh, eh, eh, EH! Quiero parao! 2000 visitas al día? Pero si en febrero ya teníamos más que eso! Ahora andamos por las 7000 visitas diarias, y con el rollo de la campaña sube que da gusto.
En todo lo demás estoy muy de acuerdo con Arròs a banda, como casi siempre xD
Correcte Cuixa, no sóc capaç d’interpretar les xifres estes de «Site Stats»… quina formació més deficient tinc, recollons xD
Totalment d’acord amb Arròs a banda. LPR no hauria de ser ni foc amic ni enemic, sinó un espai on hi pugui participar gent de totes les ideologies, analitzant i debatent temes polítics i socials. Vaja hauria de ser una cosa que fos freqüent a totes les societats democràtiques no només la del País Valencià, sinó també a Catalunya o Espanya. Malauradament no hi ha masses espais plurals on es pugui intervenir amb respecte des de qualsevol punt ideològic, llocs on la parròquia d’uns o altres es dediquen a destrossar l’adversari ja n’hi ha un munt.
Vamos, que vos ha dit en poques paraules: però què cabrons sou i encara em caeu bé. I quanta raó teniu, però vos passeu de llestos.
Sí que faltava un espai que LPR ha sabut ocupar bé amb humor i bona crítica. Políticamente hi ha tanta frustració al País Valencià com realitat paral.lela. I LPR ha sabut vehicular bé eixa frustració per combatir la realitat paral.lela en què molt comadament viuen polítics (tant PP, Govern com oposició). Potser que les vostres crítiques tan provocatives desperten a algú.
Si em permitiu, ajudeu molt al debat, però de vegades vos centreu massa en les baralles internes i el superflu món intern del partits. Diu part de la història, però té bastant de «cotilleo polític». Parlant d’això, s’oblida el contingut. En això m’he parat a pensar quan diu Senyor Garrafó que un dels objectius era que LPR «planteara los problemas políticos de fondo que creemos que son los esenciales».
Ens falta més reflexió socioeconòmica i d’altres aspectes, com el fet de que no sols la política (el govern, l’oposició, els partits o les Corts) fallen. També está la Universitat (o les universitats), els altres mitjans (no sols Canal Nou) o els mateixos empresaris. Espere que més «experts de lo valencià» s’animen a escriure i a denunciar, com és el cas dels articles sobre la sanitat.
I enhorabona per aportar un poc de sentit comú a aquesta paella politiquera.
Tens raó, Susana, en què potser eixa és la pota que ha estat menys desenvolupada.
Com diu la dita clàsica…. de vegades allò divertit, desternillant (a més d’urgent) no deixa temps per a allò important.
Tot i que sí que hem tractat de parlar de sanitat, d’educació, de model econòmic, de necessitats de construcció nacional, és veritat que a partir del 22-M La Paella Russa estaria bé que es dedicara una mica més a aquestes cosetes.
Una reflexiò un poc meta. Potser centrar-se en les lluites internes dels partits és, fins i tot, necessari i no deixa de ser contingut de relleu. Més que res, perque els uns li diuen «Disidentes» al altres, però al cap i a la fí, la realitat és la que és, com diuen per ahi dalt: majoria del PP, nivell d’endeutament escandalòs, ladrillo y copazo for everybody, etc.
No sé si és intencional o no, però al menys destapant això, solament podem esperar que els partits se centren en allò que realment importa i es deixen de disidències.
De moment, solament el Bloc esta fent alguna cosa així, però no molt tampoc. Al menys eixa és la meua percepció, que potser estiga equivocada…
És fantàstic: Joan Ribó en compte de demanar el vot als lectors, l’ha demanat directament als que feu la Paella Rusa. Encara més: vos ha demanat que l’ajudeu en la seua tasca. I pels comentaris, es nota que a alguns els ha tocat el coret i a altres se’ls ha vist el rabet.
Dit això, jo compartisc que una cosa és escriure sobre política i una altra és fer-la. De la mateixa manera que una cosa és ser crític literari i una altra escriure novel.les. I seria terrible que els crítics literaris es dedicaren a escriure novel.les i que els escriptors es dedicaren a fer crítica literària. Millor que cadascú es quede on està.
Cuixa de Pollastre ho ha sintetitzat molt bé: “somos tantos y de perspectivas tan diversas que no puede decirse, en puridad, que seamos progresistas (ni conservadores)” Eixa mateixa afirmació feta per un partit polític, no tindria el mateix significat i demostraria una empanada mental considerable.
Si señor muy bonito.. un poco mas de critica a la oposicón tampoco estaria mal
Pingback: Los resultados. Análisis de urgencia | La Paella Rusa