La Paella RusaTota empastrà
Compromís
Bloc Nacionalista Valencià: del «te quiero verde» a la «Convergència de l’Allioli»
La Coalición Compromís 2.0 es un híbrido curioso en el ecosistema político. Lo forman un PANE, el Bloc Nacionalista Valencià, y un PCE, Iniciativa del Poble Valencià, escisión de Esquerra Unida. Las vicisitudes internas de Esquerra Unida que desembocaron en la escisión de su corriente interna Esquerra i País para formar Iniciativa las explicó mejor de lo que yo lo haría Senyor Garrofó en su magnífico artículo sobre Marga Sanz. Tanto la gente de Iniciativa como los díscolos de Projecte Obert, la gente de Joan Ribó, han abandonado el barco de Esquerra Unida para unirse al del Bloc en una no-tan-nueva Coalición, que mantiene el nombre del grupo parlamentario de esta última legislatura.
Fuera del propio Joan Ribó, de las diputadas Mónica Oltra y Mireia Mollà- hija del histórico diputado y presidente de Iniciativa, el ilicitano Pasqual Mollà- algunos concejales estrella y listas en territorios históricamente castellanófonos, la aportación humana y material de Iniciativa a la Coalición no es excesivamente grande.
Mónica Oltra, en un retrato obra de Jaime Palop, a quien La Paella Rusa ha descubierto como excepcional caricaturista de la fauna política valenciana.
Los Verdes tan sólo aportan a Carles Arnal y al pintoresco bicifestante Giuseppe Grezzi. Así, la inmensa mayoría de la militancia, la estructura de partido y, por qué no decirlo, del dinero, procede de las filas y el entorno del Bloc.
En primer lugar, vamos a la historia. El Partit Nacionalista del País Valencià de Francesc de Paula Burguera y l’Agrupament d’Esquerres del País Valencià, formados por escindidos del PSAN, del PCE, del PSPV y de diferentes partidos que no habían obtenido representación parlamentaria fundan en 1982, tras las decepciones de la Transición y el chasco del Estatut, la coalición Unitat del Poble Valencià, que acabará convirtiéndose en partido político. Sus principios serán los de Joan Fuster -el País Valencià independiente en el marco de los Països Catalans- y el republicanismo unidos al marxismo en un sentido más o menos amplio.
Eran los 80 y corrían los largos años del auge de Lerma y de Felipe González, la entrada en la Unión Europea y tantas otras cosas. También del poder omnímodo de Maria Consuelo Reyna en Las Provincias, y del ascenso imparable de la Unió(n) Valenciana de Vicente González Lizondo: les ties maries, el búnquer barraqueta y Paquita la Rebentaplenaris. ¡Oh, qué recuerdos! Y mientras tanto, debido a la barrera del 5%, el nacionalismo valenciano quedabaz fuera de les Corts.
En 1987, la UPV obtiene representación parlamentaria por primera vez, en coalición con el PCE, obteniendo dos diputados, lo que supone la aparición en escena de Pere Mayor. La coalición se acaba rompiendo y dura poco más allá de las elecciones. Problemas de personalismos y un programa poco detallado más allá de pactar las listas. ¿A alguien le suena de algo?. En el congreso interno aparece un sector que propone construir un valencianismo interclasista- basta de izquierda- y relegar los Països Catalans al cajón en favor de un nacionalismo tricolor. Sus ideólogos, Rafel Company, Agustí Colomer y Vicent Franch plasmarán sus ideas en un panfleto que se hará famoso en algunos reducidos círculos intelectuales: Document 88.
Vicent Franch en tiempos más mozos
Pronto protagonizarán una escisión que se plasmará en el Partit Valencià Nacionalista. Las críticas vendrán más por la parte del catalanismo y el color de las banderas, los símbolos y himnos- si por algo destaca la izquierda valenciana es por su profundo fetichismo- y por haberse atrevido a meterse con Joan Fuster y sus libros sagrados. En realidad la crítica- porque propuesta hay bien poca- de Document 88 se centra en eliminar todo lo que hay de progresista, laico y europeo en el corpus nacionalista elaborado por Fuster para sustituirlo por un discurso a caballo entre liberal y democristiano; en definitiva, de centro-derecha.
El Partit Valencià Nacionalista jamás se presentaría solo a las elecciones. Al principio de la década de los 90 intentó, bajo los auspicios de Convergència i Unió, construir una Convergència Valenciana junto con Unió Valenciana y el conseller Rafael Blasco, expulsado del PSPV-PSOE por el caso Calp. Las negociaciones fracasaron- la gente de Unió Valenciana no aceptaba que la nueva formación usara el valenciano normativo de les Normes de Castelló- y los corderos descarriados volvieron al redil. Para las elecciones de 1995 volvían a ir en coalición con la UPV, y posteriormente se volvieron a fusionar con la formación madre para formar lo que hoy es el Bloc Nacionalista Valencià.
Desde entonces el partido resultante se puede definir como ni chicha ni limoná. Aunque la gran mayoría de su militancia distribuida por el territorio se proclama de izquierdas y actúa como tal- no en vano la base social del Bloc es funcionarial como la de Esquerra Unida, con fuerza especial en el sector de la enseñanza- ha habido una progresiva apertura (de piernas) al mercado, que les ha llevado a asumir posiciones a veces inexplicables. Un ejemplo perfecto es la ambigüedad del Bloc con el Plan Hidrológico Nacional del PP y el trasvase del Ebro, posición a medio camino entre no disgustar a las bases ecologistas y evitar el linchamiento de los empresarios y los agricultores. Otro, que relata magníficamente Ferran Torrent en su gran novela “Societat Limitada” es el concubinato político a voces entre el Bloc y el presidente de una conocida cadena de supermercados para las elecciones de 2003. Les doy una pequeña pista.
Pere Mayor se retiró oficialmente en 2003 tras el enésimo desastre electoral, pero sólo desapareció de los focos; continua ejerciendo una fuerte influencia a nivel interno, hasta el extremo de situar a su esposa- Consol Castillo- como segunda en la lista por Valencia en estas elecciones de 2011. Volviendo a 2003, en el congreso de aquel año el sector oficialista dirigido por Pere Mayor colocó a Enric Morera, su candidato, en detrimento de Antoni Porcar, concejal de Castelló, que representaba al sector heredero del espíritu del PVN que con el tiempo se ha convertido en la corriente disidente Bloc de Convergència Valencianista.
La oposición interna por la izquierda que intentó articular el sociólogo y cantautor Rafa Xambó, el Bloc d’Esquerres i Sobiranista, no acabó de cuajar como sector crítico interno y básicamente siguió fiel al sector oficialista. Así, la ejecutiva de Enric Morera apostó- siguiendo los pasos del mismo Pere Mayor en 1987- por el primer Compromís pel País Valencià. Después de la ruptura de la coalición por la negativa de Bloc y Esquerra i País a colocar a Amadeu Sanchis en el Consejo de Administración de RTVV y posterior asalto al grupo parlamentario, el Bloc instaló a Mónica Oltra, de la naciente Iniciativa, como portavoz parlamentaria durante los primeros 2 años y pico de legislatura, tiempo en el que ha logrado conocimiento y éxito de público con varios greatest hits de YouTube.
Además, Enric Morera y sus acólitos apostaron por ir en coalición a las Generales con Isaura Navarro como candidata, y finalmente por reeditar la coalición bajo el nombre “Coalició Compromís”, puesto que la marca “Compromís pel País Valencià” es propiedad de Esquerra Unida.
A qué se ha dedicado el la Coalició Compromís en estos 4 años no es ningún secreto y otros compañeros de la Paella Rusa lo han glosado con especial maestría anteriormente: básicamente a hablar de corrupción, trajes y honestidad en sede parlamentaria, del cierre de la TV3, alguna aparición estelar en la marabunta del Cabanyal, y el resto del tiempo a hablar de distintos temas sin profundizar en ninguno. Un día concierto económico, otro día las renovables, el tercero el cierre de las nucleares y un par de meses a recoger firmas a favor de la educación infantil sin concretar la financiación… el resto del tiempo, lo de siempre. Victimismo y insinuaciones de que el PP ha instaurado una dictadura y que Camps es Franco. Cuándo por fin la sociedad valenciana había conseguido identificar a una portavoz parlamentaria fuera de binomio PPSOE, Mónica Oltra, la cambiaron por el soso de Enric Morera, con el propósito de aburrir al electorado cara a las elecciones.
«Els grecs mengen iogur, els filandesos mengen salmó, els valencians tirem traques» Enric Nomdedéu. Gurú gastronómico.
Por su parte, cada partido ha seguido con su particular agenda. El Bloc, presentándose con Convergència i Unió a las elecciones europeas, esperando obtener votos tirando tracas en el Campus de Tarongers de la Universitat de València; Iniciativa consolidando silenciosamente su apuesta por el Proyecto Equo, la constitución de un Partido Verde a nivel estatal uniendo algunos PANE’s y algunos PCE’s bajo el liderazgo de Juan Manuel López de Uralde, expresidente de Greenpeace.
En los últimos meses ha regresado a la esfera pública el manido mourinhismo típico del Bloc, sacando a colación el tema de la barrera del 5%, a la vista de que las encuestas les dejan fuera de las Cortes, puesto que Enric Morera es un perfecto desconocido para una gran mayoría del electorado y que tampoco tiene dotes de orador para compensarlo en los debates. Las encuestas son dispares, pero la mayoría- aunque tienen poca muestra- les dejan fuera. Ello puede hacer mella en la opinión pública progresista y disparar el voto útil de los jóvenes hacia Esquerra Unida, que otra cosa no tendrá pero aparenta más coherencia. No parece que las incorporaciones de última hora, como el cantante de la Gossa Sorda, Josep Nadal, o el expresidente de Escola Valenciana, Diego Gómez, puedan por si solos revertir esta tendencia.
Enric Morera sorprendido al saber que las encuestas sitúan a Compromís por debajo del 5%.
Mientras tanto, la dirección calla, y afirman que no hay más escenario que el 22 de mayo, y que después ya se verá. Algunas voces indican que, de superar el 5% el 22-M, el Bloc se plantea acudir como Coalició Compromís-Equo a las elecciones generales de marzo, e integrarse en el grupo parlamentario verde en Madrid. Pero ésta- integrarse en una fuerza política estatal progresista- es la delgada línea roja que la gente del sector del Bloc de Convergència, la oposición interna de centro-derecha, no está dispuesta a tolerar.
Participando de mala gana en la campaña electoral, apartados de los puestos de salida de las listas autonómicas, en la oposición interna de interclasista o de centro derecha, (que en general se identifica con los postulados del Bloc de Convergència Valencianista) se dedican a afilar los cuchillos pensando en el dia después. Cuentan como principales activos con los candidatos a la alcaldía de Castelló, Enric Nomdedéu- principal cabeza visible del sector-, el de Alacant, Natxo Bellido, además del sociólogo Vicent Flor, lugarteniente de Toni Porcar en 2003, y un importante sector de las juventudes, el Bloc Jove.
Confían en las encuestas más que nadie, en todos los sondeos que dejan a Compromís fuera de las Cortes, y preparan sus opciones para el congreso que en ése caso se produciría después del verano. Su candidato a secretario general es Rafa Carbonell, ahora candidato a la alcaldía de Alcoi; dicen que incluso está bendecido por el entorno de Pere Mayor, resignado a la alternancia interna con tal de poder seguir cortando el bacalao. En el caso contrario, nadie ha querido aventurar hipótesis de manera oficial. Hablan de esperar, de apoyo a la dirección y las retahílas habituales. Pero los rumores son crecientes. Se empieza a oír en algunos corros la palabra escisión si pierden la pugna interna.
Rafa Carbonell, candidato tapado. Váyanse acostumbrando a su cara.
Lo que parece meridianamente claro es que desde dentro del Bloc- dirigiendo la ejecutiva- o desde fuera- apadrinando una escisión- el sector afín a los postulados del Bloc de Convergència Valencianista parece decidido a volver a intentar la jugada que no les funcionó como PVN en 1993: crear una fuerza nacionalista y liberal bastante amplia, un calco sui generis de Convergència Democràtica de Catalunya, apadrinado por ésta. Contando con el apoyo y la financiación de un amplio sector de la patronal valenciana, preocupada por la pérdida de su influencia en Madrid e inmersa en una luna de miel con la patronal catalana a propósito del Corredor Mediterráneo y los equilibrios en el seno de la CEOE.
La jugada se concreta en lo que se ha denominado como Operación Allioli, puesto que la pieza clave es la presencia de Carles Choví, propietario de Allioli Choví (¡el del mortero!). Choví es el presidente de Units per Valéncia (UxV) una escisión de la extinta Unió Valenciana que agrupa a antiguos dirigentes y militantes de UV- como el expresidente de las Cortes Héctor Villalba- que no han acabado en el PP o en las filas de la ultraderechista Coalición Valenciana. Units per Valéncia (con acento cerrado, señores) acepta la mayoría de las normas de las Acadèmia Valenciana de la Llengua y cultiva cierta sensibilidad centrista y liberal. Carles Choví ha dedicado los últimos años a mantener un indisimulado flirteo con distintos dirigentes del Bloc, que se puede seguir en sus actos públicos, en su presencia en las redes sociales o en la fotografía que pueden ver más abajo. La segunda gran pieza, aún por confirmar pero con el que parece que se han mantenido conversaciones, es Antoni Asunción y su entorno de socialistas descontentos de perfil centrista y liberal. En todo caso, la cosa promete a partir del día 23 de mayo.
Bienvenida sea al circo político la Convergència Democràtica de l’Allioli.
Por arriba, Carles Choví, Artur Mas, Clara Ferrando- candidata del Bloc en Compromís per València- y Enric Morera. Abajo, Pere Palés (gracias Coentor), un desconocido y bandera tricolor.
Etiquetas Artur Mas, Bloc Nacionalista Valencià, Carles Choví, encuestas, Enric Nomdedéu, Estrategias, Generalitat valenciana, Imágenes que lo dicen todo, La Paella Rusa, PANE's, PCE's, Pere Mayor, Propaganda electoral, Rafa Carbonell, regional-victimismo, Relaciones con la prensa, Universidad
Estrena per la porta gran, quina rajada que t’has pegat, Tomaqueta…
Això de Asunción va en serio? Jo pensava que Asunción tenia altres preocupacions en ment, i no el feia precisament proper a l’espectre nacionalista com per plantejar-se estes coses, però vaja, després de com l’han tractat els del PSOE supose que deu estar disposat a tot per continuar a la vida pública.
El tema de l’Operació Convergència del 1993 ho havia sentit en alguns cercles, el que no sabia es que Unió Valenciana havia arribat a participar en l’entramat, pensava que era un afer de Rafa Blasco , i menys que se n’haguera anat a la merda per una cosa com les normes ortogràfiques. La ortografia està sobrevalorada xD
La última part del text és la que menys em quadra.
Primer per Asunción, del que pels seus moviments, sembla més que estiga «a l’ombra» del PP, i del que em fa l’impresió es parla d’ell per poder fer paraŀlelismes amb la CDV del 93. Però bé, és «pieza sin confirmar».
Però tampoc em quadra el tàndem UxV-BdC. Tot i que resulta evident que el sector «tercerviero» del BLOC i UxV tenen certa «atracció no resolta», no veig que estiguen els de BdC esperant a fer-li el llit a Morera per a després clavar dins als ex-blavers.
Perquè, per moll que siga, no crec que Enric siga tan tonto com per a anar a Barcelona i fer-se fotos amb algú que, en teoria, en el futur servirà (o farà pinça, o serà aliat dels que es posicionaran) per a llevar-lo del puesto.
Per cert, de Juan Roig i Bloc’03 hi ha més informació?
Pense el mateix que tu, Coentor. Eixa part final quadra poc. Asunción pareix més que es rumorege per establir els paral·lelismes supose; Asunción fa de Blasco en la jugada com si diguérem. Ara, que Morera vaja allà i es faça la foto tampoc no significa res, ha de mantenir els equilibris interns al seu partit i a la coalició, ell ha de fer de centrista moderat i liberal perquè Mónica Oltra puga pegar crits a plaer. Tampoc és descabellat que flirtege amb uns i altres.
No és decabellat, ho se, però em sembla que s’exagera el pes del BdC. Crec recordar que és molt menor que el BES, el sector «esquerra», i que el BES no passa de 200 «afiliats». Vaja, que la majoria del BLOC no és de cap corrent. I a l’últim congrés no va haver més que la candidatura de Morera.
La cosa va en el sentido que apunta Arròs a Banda, yo tampoco creo que Asunción esté efectivamente en el ajo, pero algunos sectores hablan de él insistentmente y por algo será. Respecto a Morera, hace lo que ya hacía Pere Mayor en su momento, nadar entre distintas aguas, guiños a la derecha y guiños a la izquierda. No se pueden plantear las disensiones internas en el Bloc como una dialéctica simple de dos sectores, izquierda vs derecha, es bastante más complicado. No olvides quién es Pepa Chesa, secretaria de organización, que viene del PVN y ha estado siempre al lado de Enric Morera como en su momento de Pere Mayor. El estilo de liderazgo que podríamos denominar «mayorista» del que Morera es heredero consiste precisamente en no decantarse demasiado hacia ninguna posición y si el Bloc se mantiene como tal no creo que éste estilo cambie demasiado: fíjate en el vídeo de Rafa Carbonell y dime si ha hablado de algo concreto en minuto y pico de intervención.
El desconegut de l’esquerra és Pele Palés, ex-Joventut Valencianista (ex-UV) i ara a UxV.
¿Pele o Pere? Es para ponerlo en el pie de foto.
Pere. A internet te Blog i tot. Errada del teclat.
http://annanoticies.com/2010/11/29/28720/
Ací tens la identitat de tots els actors.
Baeta! Baeta! Baeta!
Sobre l’article, res a dir.
Vergonyós que la dona de Mayor vaja en lloc «d’eixida» de les llistes (prou ridícul fa ja EU posant a l’inútil d’Amadeu Sanchis -en que pensaven els militants per a revalidar al càrrec a qui els havia deixat fora del consistori?- i a dos «fills d’històric dirigent» com per a que ara Francesc Petit coŀloque a la dona de número 2 de «l’alternativa»).
El vídeo de les traques el recordava més ridícul (sí, ja el coneixia). Supose que Nomdedéu ho salva perquè és un tio capaç i inteŀligent. El problema del BLOC (ja heu contat les seues bandades) és precisament que a voltes no saben jugar les seues cartes, tot i que a voltes siguen bones. La idea de «les traques» no és tan surrealista: en un context en que directives europees de seguretat posen restriccions a la pirotècnica, fet que podria fer DESAPARÈIXER els correfocs i les colles de dimonis, la proposta d’una força valenciana per intentar acabar amb eixa directiva és atractiva. Enhorabona, el BLOC te bones cartes: com les juga? fatal.
Intenta fer populisme «per a les masses» i els ix un vídeo ridícul. Tenen sort que vídeos de polítics a youtube no els veus ningú (i si els veuen són d’Oltra, i no de Morera fent el … morera) i de que Nomdedéu és un tio en trellat i «salva» la performance, perquè vore als líders del BLOC intentant fer populisme és per a riure’s. A Lizondo la jugada li podia eixir bé, perquè era un faller, però als «culturetes» no els ix be la jugada… perquè no és eixe el seu paper. En canvi, li els «culturetes» hagueren eixit parlant, raonant, la importància d’una força valencianista «p’a salvar les traques, senyora, que si no els xiquets no podran tirar pertardos» hagueren fet populisme igual i hagueren mantingut la seua dignitat. Si tens un partit format per professors de valencià, bibliotecaris i lletraferits, has de parlar de les traques, però no intentes fer-ho de la mateixa manera que Lizondo, perquè la gent no se creurà el paper. Fes aproximació des de la vessant inteŀlectual.
La verdad es que el estreno de Tomaqueta ha sido, en efecto, antológico. Me gustaría tener más detalles sobre lo de Mercadona, no obstante. ¿No se supone que el Roig está a partir un piñón con Camps, que se ven cada dos por tres y que Juan es quien le dice a Paco lo que hay que hacer en materia económica?
Muy bien visto, por lo demás, lo del fetichismo. Estaría muy bien tener algún teólogo como Vicent Franch que nos explicara de qué van todas esas diferencias esenciales que permiten que se reúnan 4 valencianistas y salgan 7 partidos, 4 escisiones y un puñado de corrientes críticas. Desde Document 88 al libro que se presentó en la Universitat hace, poco, en un acto destermillante que tuiteó LPR en su Twitter oficial, con perlas como esta:
http://twitter.com/#!/lapaellarusa/statuses/40866847054106624
Pero vamos, yo recomiendo a la gente con sentido del humor que se vaya a la «retransmisión» n Twitter del acto, que es desternillante. Son los tweets del 24 de febrero de 2011.
Por lo demás, estaría bien que alguien hablara de la Fundación que, a la manera de CiU, se ha montado Pere Mayor. Lo de su mujer de 2 en las listas es de antología. Esa mujer, ¿qué méritos tiene? Aquí, ¿qué pasa? Que si al fin logran entrar en las Cortes después de tantos años van a tirar todo a la basura con unos parlamentarios que serán… Morera, la mujer de Pere Mayor… Pero, esto, ¿qué es?
Alguien por lo demás debería hablar de esta tendencia a la sucesión dinástica en los partidos de la izquierda valenciana. Pasa en EU, en Iniciativa, en el Bloc…
El vídeo de las tracas, eso, de traca.
Y muy interesante lo del pacto del mortero, con Choví y demás parientes. ¡Queremos saber!
És a dir. Les dones al segle XXI i al País Valencià continuem sent la dona de o la filla de? Però a quin col.legi heu anat i quines mares i pares vos han educat?
Doncs seran les dones de… o les filles de… mentres aparegan misteriosament per a ocupar el lloc deixat pels seus homes o pares.
Si d’ací 10 anys el fill de Marga Sanz va en les llistes, tranquila, constatarem el fet dient que és «el fill de…».
Ara bé, si la tal Consol és un referent social, polític, ideològic, intelectual o el que siga… i va i resulta que el fet que siga la dona de P. Mayor és una anécdota, doncs ens callem. O jo, al menys, em calle. Espere impacient que algú em puga dir qué ha aportat la dona al país i a Compromís per a anar en lloc d’eixida.
¿En serio pretendes hacer creer a alguien que Consol Castillo es la persona más importante del Bloc en la ciudad de Valencia, por encima del secretario comarcal y muchos otros militantes? ¿Que historial tiene esta mujer como militante con visibilidad pública dentro y fuera del partido para ser la n.2 de Compromís en el Cap i Casal, solo por detrás de Joan Ribó? ¿Es una distinguida líder de la sociedad civil, fichaje estrella? ¿Es una persona de consenso? ¿La has visto publicar en prensa sobre los problemas de Valencia, visitar los barrios?
Tiene tanto mérito para su puesto como Iñaki Urdangarín para ser Duque de Lugo.
Doncs en l’anàlisi la cagues prou. entre altres perquè el Bloc de Convergència són molt pocs i els únics que on controlen algo (Algemesí) han pactat amb ERC, ja veus. «L’oposició» interna seria el Bloc Valencianista, que ni el nomenes.
Quin tufillo a pcero. xD
Si contes un poc què és eixe «bloc valencianista» i el cas d’Algemesí, potser podríem tindre més informació, i saber si descartar o no eixa informació.
Bé, diversos punts:
1. A Algemesí ni el Bloc de Convergència ni el BES ni el BPV tenen el control del col·lectiu comarcal.
2. A Algemesí el que hi ha no és un pacte entre Bloc i Esquerra-PV, sinó una cosa ben bé diferent. Fa fa quasi any i mig, una agrupació d’independents del poble criden a Bloc, Esquerra-PV i EUPV a consensuar una llista per presentar-se a les locals, per fer força per tirar al PP de l’Ajuntament, on en sols 3 anys de govern ja havia arruïnat el poble. El Bloc s’havia quedat sense representació, al perdre els 2 regidors per conflictes interns, Esquerra-PV tampoc, i sols EUPV tenia 1 concejal. A l’hora de parlar, EUPV exigeix unes condicions que Bloc, Esquerra i els mateixos independents veuen com excessives, però al no cedir EUPV i arribar a una situació insostenible, es celebra una nova reunió sense EUPV i és aleshores quan ja s’arriba a un acord, en el que els integrants dels partits polítics i els independents, en igualtat de condicions, drets i deures, entraven a formar part d’un nou partit polític local, Més Algemesí, que s’estructura com a plataforma política assembleària. Al temps fan unes primàries obertes a tot el poble per escollir el seu candidat a l’alcaldia i eix elegit Josep Bermúdez, filòsof i professor.
Per més informació sobre el naixement de Més Algemesí -> http://valencianismeperalgemesi.blogspot.com/2011/01/qui-no-llegiras-al-berca.html
La web de Més Algemesí http://mesalgemesi.com/ i la de Josep Bermúdez http://josepbermudez.com/
Crec que confons Algemesí en Alzira, on sí que hi ha un predomini (que no absolut) del BdC. I és en Alzira on sí que hi ha un pacte polític entre Bloc, Esquerra-PV i la República (escissió d’EU), que conformen la coalició electoral Bloc-Compromís per Alzira
Mare meua, les coses que sabeu! Gràcies a tots pels aclariments.
Exigim l’article de la paella russa corresponent. L’aparició del model Més Algemesí, en el que els independents tenen un paper capdavanter, ha generat també un moviment al voltant seu dins del valencianisme, que el veu com un exemple aplicable a nivell de País Valencià.
La verdad es que leyendo La Paella Rusa te das cuenta del panorama absolutamente desolador de la política valenciana.
No sé, yo no soy del BLOC, me veo más en Iniciativa, pero yo creo que el gran problema que tiene es la «indefinición», vale sí, son nacionalistas valencianos, exigen más autogobierno, más dinero, defienden el valenciano, defienden la cultura y las tradiciones valencianas, y para todo lo demás se consideran progresistas, pero es que se quiera o no aun vivimos en un mundo en el que la política está dividida entre derecha e izquierda. ¿Subiría o bajaría impuestos? ¿Más o menos ayudas sociales? No sé, ese tipo de preguntas. Y es que claro, que en las europeas vayan con CIU, y en algunos municipios pacten con el PP tampoco es que ayude mucho.., es decir, alguien de izquierdas, yo por ejemplo, los puede votar ahora en Compromís, al igual que los pudo votar en 2007, pero en cuanto se separen de Iniciativa y de Los Verdes, ese electorado no lo van a tener, ¿y entonces que? ¿Dónde quiere estar el Bloc? ¿A costa de que electorado quiere crecer? Porque de esas respuestas depende todo su futuro, si quiere crecer a costa del PSOE pues quizás tenga suerte ante una Izquierda Unida que parece que va a ser Equoizada, o si quiere crecer a costa del PP convirtiéndose en una especie de partido liberal, ahí el granero de votos es mucho mayor que en el PSOE, pues eso es lo que deben decidir los militantes.
De todas formas si no superan el 5% en estas elecciones será para que se lo hagan mirar, porque vamos, PP ladrones y PSOE inútiles y con una visibilidad que nunca antes han tenido. Y si lo superan que tampoco echen cohetes, que en 2015 con una participación mayor quizás volvieran a desaparecer…
L’anàlisi molt bona! Però tampoc em crec el tema Asunción i trobe que al PVN i al Bloc de Convergència se’ls dóna una importància que no tenen. Són la minoria de la minoria, és a dir, el seu pes dins l’actual oposició interna a Morera és anecdòtic. És com parlar del futur del PSOE valencià en base als moviments que plannege Izquierda Socialista…
Sí em crec que en l’hipotètic cas que la direcció de Morera plantegés una coalició estatal amb Equo, el principal punt de ruptura provindria de la part més sobiranista del partit, que és prou més significativa que la colla del Bloc de Convergència.
Efectivament, el discurs que han mantigut a les Corts ha estat orfe de propostes alternatives de pes. Però potser faltava dir que, sobretot a l’època de Mònica Oltra, exercien d’oposició de facte al PP en detriment del PSOE, la qual cosa tampoc és que siga molt meritòria però és remarcable per l’enorme diferència d’escons.
M’agrada la comparació amb Mourinho. Que la barrera del cinc per cent siga injusta i poc democràtica no lleva el fet que queixar-se’n no et dona més vots.
Las corrientes internas tienen una importancia mucho mayor que los militantes que tienen encuadrados en ellas, en éste sentido el corriente de opinión de Enric Nomdedéu y Vicent Flor, plasmado en la web valencianisme.com y estos conceptos del Valencianisme de Construcció, yo entiendo que se corresponden mutatis mutandis con el BdC, sector afín a la línea del extinto PVN, frente a la otra línea que tiene una apuesta diferente. La mayoría de los militantes no son de ninguna corriente, pero es normal que si la cosa no sale bien después de las elecciones se dignen a escuchar a la oposición interna. Digo yo, vamos.
Ja, però una cosa és que dins del BLOC hi hagen dos sensibilitats marcades, i altra que el candidat de Castelló, un senyor que no se si està dins del partit i una web «independent» al partit estiguen esperant que Compromís se la pegue per a fer del BLOC una «CiU-pv».
Que si se la peguen, probablement (i van…) toca gir de timó, i giraran cap a l’altra corrent, però jo també crec que se sobredimensiona al BdC.
Y lo de Consol Castillo lo desconocía absolutamente, me he quedado alucinado, es más, ¿creo que vive en Burjasot no? ¿Alguien lo puede confirmar? Al menos es ahí donde es profesora…
consol castillo és de valència, i ha viscut des de que va nàixer a valència. ha treballat quasi vint anys a burjassot de professora, però mai ha viscut allí. i Consol Castillo no és «la dona de Pere Mayor». És una dona que milita en el partit des de fa més de 30 anys (independentment de ser dona de qui siga).
Jo no pretenc res d’això que dius. Simplement en llegir el vostre article he recordat que en la primera llista negra que va fer el PP dels treballadors desafectes de RTVV, en el número estva una dona de la que deien que el seu marit era «rojo y catalanista». Pel que sé, aquells que feren aquella llista negra no sabien res del marit en qüestió i molt menys de «la mujer de». A nivell polític, és clar
La referència al corrent Bloc de Convergència no és correcta. Cal dir Bloc Valencianista, i en ell no està Enric Nomdedeu. El Bloc de Convergència és un altre corrent, on un dels seus cap visibles és Carles Aranda, no Rafa Carbonell.
Si me das la información correcta de la denominación con un poco más de explicación lo corregiré gustosamente 😉
Hola, creo que os habéis olvidado de glosar el oportunismo de la otra parte contratante, la de Iniciativa, que van de ecosocialistas guays pero no
tienen escrúpulos ni ética en su acción política: si primero le dieron la puñalada a EU para quedarse con el grupo parlamentario, ahora están demostrando que hacen cualquier cosa con tal de conseguir algún cargo de concejal, ya sea fichar a un corrupto o declararse taurinos. Ahí van dos
ejemplos:
http://www.abc.es/20110401/comunidad-valencia/abcp-compromis-ficha-como-candidato-20110401.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/04/26/castellon/1303806134.html*
Para todos los que se quejan de la denominación, he corregido BdC i Bloc de Convergència por «El sector de oposición interna afín a los postulados del Bloc de Convergència Valencianista» que es más correcto. Con todo ello me refería a la gente contraria a la línea izquierdista-verde de la dirección actual y apuesta por un nacionalismo interclasista, que se suele resumir en éste sector, lo he corregido para que se entienda mejor y nos centremos en el debate interesante.
Ni canal 9 haguera manipulat millor la informació. Enhorabona!
Gran aportación, ¿Por qué no nos iluminas al resto?
a l’autor de l’article pareix que li mole un poc EUPV…
si clar, la paella cada dia és d’un partit xDDD
Jo estic molt lluny del Bloc i no conec res dels seus moviments interns, però sí veig clar que el sector «tradicional-esquerrà» està en franca decadència i els seus màxims exponents tenen tots més de 55 anys. En canvi, la gent més activa, en Internet, publicant llibres ara, ocupant l’espai, és més «tercera via» o lo que siga això. Per exemple el rotllo eixe de valencianisme.com
Em fa la sensació que als joves del Bloc la tendència hegemònica ara per ara és la que és… i que la tendència de futur és clara.
(per cert, el tema Asunción no és totalment desficaciat, no debades ell ha sigut sempre, dins el PSOE, dels més nacionalistes i dels més «centrats» i oberts al món empresarial; de manera que tindria molt de sentit una incorporació d’eixes característiques… una altra cosa és que puga ocòrrer, però sentit tàctic i estratègic si de veres hi ha una operació ambiciosa i amb recolzament empresarial i des de CiU tindria tot el sentit).
De la mateixa manera que se sobredimensionen certs sectors interns, a ca’l BLOC sempre se sobredimensiona la influència de CiU.
I val que CiU potser ara li te «més carinyo» al BLOC, ara que estan cabrejats amb Eliseu i ACPV pel recolzament del PSAN (el partit de la número 2 i el número 3 d’ACPV) a Solidaritat (l’ex-partit de Laporta) però a mi me consta que des de CiU moltes voltes no tenen ni puta idea del que es cou en el BLOC.
Penseu que l’ «or català» més que de CiU, ve(nia, ara no tenen ni un càrrec/duro) d’ERC, que era qui pagava campanyes «Sentandeu Style» a la seua filial, ERPV.
El BLOC té ara per ara dos corrents internes: El Bloc d’Esquerres i Sobiranista i el Bloc de Progrés Valencianista. El Bloc de Convergència no és cap corrent. Es va acceptar com a tal just abans del darrer Congrés Nacional, però ara ja no ho és perquè no arriba al mínim de membres que estipulen els estatuts del BLOC. I us assegure que sé del que parle doncs sóc membre de la Coordinadora del BPV. Com han dit més amunt sí és el BPV qui encarna l’oposició interna, i els seus postul·lats no tenen res a vore amb el que haveu dit ni són hereus del PVN.
Ni Enric Nomdedéu ni Rafa Carbonell són membres de cap corrent. Ni molt menys Natxo Bellido, que d’on sí és membre és de l’Executiva. I parlant de l’Executiva, la Secretaria d’Organització no l’ocupa Pepa Chesa, sinò Josep Melero, des del darrer Congrés, del qual ja fa un poquet de temps.
Tampoc Valencianisme.com reflexa cap corrent ni molt menys. És un portal de reunió del valencianisme, de dins i de fora del BLOC, per a debatre i opinar des de diferents sensibilitats amb la intenció de construir valencianisme, d’ahí el seu cognom de «valencianisme de construcció», i on cap i participa gent de tot tipus, des de «pancates» fins a «blavers», passant per tots els colors i matissos del valencianisme, que en són per a parar un tren i només per això ja té el seu mèrit la cosa..
Us pregue que tracteu de ser més rigurosos i contrasteu bé les vostres fonts abans de montar tot el castell sobre dades errònees que és la vostra anàlisi, i a l’altra no claveu la pota tantes vegades.
Gràcies Falcó per posar trellat al destrellat d’article.
Per favor, més seriositat. No completeu les llacunes d’informació inventant.
taca negra al currículum de LPR…
Jodo…pero que gran, gran artículo.
En serio, me pierdo en toda esa caterva de grupúsculos, secesiones, escisiones y demás ralea que sencillamente ya no es que luchen por un pedazo de pastel, sino por unas míseras migajas (siempre inferiores al 5%). Solo falta que mencionas al Frente Judáico de Liberación sección Convergència Valencianista…
¿Y lo de Chovi? Es que la realidad vuelve a superar a la ficción. Ferran Torrent…te las aciertan todas!!
PD. La foto es impagable.
Au.
Choví és un històric de l’UV «sector Hector Villalba», vaja que no és cap «actor nou». I Carles no treballa en la fàbrica de salses, per la qual cosa dista de ser un «empresari que intenta clavar cap en la societat per la via valencianera» propi de les noveŀles de Torrent.
Flipe amb la notícia del poble de Redován, on el ‘Compromiso’ (així es diu la coalició per aquells indrets) ha fitxat a un imputat per corrupció com a candidat a l’alcaldia. Justament quan tot el seu discurs es basa en la denúncia dels imputats en les llistes del PP. Sembla prou incoherent, no?
I parlant de pressumptes corrupteles, m’agradaria llegir el famòs article d’El Temps sobre els negocis foscos i les comissions de Pere Major en el negoci de les contractes públiques d’aigües. Algú el té i el pot enllaçar?
No conec les corrents internes del Bloc, ja que no estic a dintre del partit, però conec personalment a Rafa Carbonell i dubte moltíssim que represente l’ala convergent.
Em sembla increible la forma tant barata d’intentar possar pedres en el camí de la única oposició seria que ha tingut el PP en els últims anys. Quantes corrents tenen el PP o el PSOE?, el PP mínim dos que tots coneixem perqu`estan al poder, el PSOE segur que mil, però jo no tinc ni idea, ni ganes…sóc militant del BLOC i no explicaria amb tant de detall com l’autor de l’article, el que en fa suposar que o bé és un del PSOE que no sé si socialista o algú antipacte però sóc malpensat ves per on.
Salut i més oposició als que s’ha de fer i no entre nosaltres.
Muy buen artículo. No me sorprende nada de lo que explica Tomaqueta. El Bloc depende del dia se levanta de izquierdas, de derechas, regionalista o nacionalista secesionista. Es obvio si tenemos en cuenta las distintas sensibilidades que agrupan.
Hay casos de libro como los de Calp. El Bloc obtiene en 2007 dos concejales y apoyan a Luis Serna (PSPV) para lograr la alcaldía (PP-9, PSPV-9, Bloc-2, PSD-1). Un año después, PP, PSD y un concejal del Bloc firman una moción de censura y convierten a Ximo Tur en alcalde, Curioso apoyarse en Javier Morató y Juan Roselló, ambos imputados en el caso Aguas de Calpe, y el primero formando ahora una escisión del PP, AP (Alternativa Popular, sí las siglas también me acongojan). También curioso que la otra edil del Bloc decidiera ocupar oposición y continuar junto al PSPV.
Lo que és curiós és com vols vendre la moto de que el Bloc és un partit de dretes xD
Clar que si i el PSOE governa al País Basc en el PP. I EU és com votar PSOE quan estas enfadat en ZP, vinga va a vore qui la diu més grossa.
«Collinses», vos ho dic amb «carinyo», però heu patinat de bona manera!
(Un apunt al marge sobre l’últim comentari: Ximo Tur cessà les competències dels regidors del PP en el moment que foren imputats -deixant de banda la resta de les anàlisis més profundes de la qüestió)
El cas «Aguas de Calpe» va esclatar en la legislatura 2003-2007, així que ja es sabía. Recorde que la premsa va buscar la seu social de la empresa subcontractada i era un local del centre d’Alacant abandonat feia anys… I qui va signar els contractes va ser Morató.
Es a dir, si té quatre potes i miola, es un gat o una gata
Deu m’allibere de defensar la «presumpció d’innocència» (una cosa és el judici legal i un altre el polític, evidentment) d’uns tipets semblants, per això deia «sense anàlisis més profundes». Jo el que corregia era un detall -que tampoc no em sembla menor- i és que Tur, quan varen anar efectivament a la banqueta, els fulminà. Pense que el cas de Calp és més gris que blanc o negre…
I un altre aclariment: No és el mateix tampoc votar al PP que que el PP et vote…
Quan el savi assenyala la lluna, el babau mira el dit. I sol passar moltes voltes, més en este fòrum. Tots els comentaris van super ofesos sobre tecnicismes, quants militants té este o altre corrent, qui és o no secretari d’organització actualment i detalls sense importància sobre el tema de fons, que no és altre que el futur del Bloc, i que aquest no té model polític i va a la deriva.
Estic d’acord en les crítiques més tècniques, el Bloc no té corrents interns importants, però és que tampoc té debat ideològic real a la base, en este sentit em pareix que Tomaqueta és massa generós amb ells. S’assembla més al Sacro Imperi Romano Germànic del segle XII i XIII, els güelfs i gibelins: famílies de base territorial (allà els Land, ací les comarques), taifes (alcaldies i regidories) i una monarquia electiva. Pere Mayor simplement acumula més títols nobiliaris, terres i diners que ningú- també en sentit literal- i per tant dessigna qui dirigeix el «cortijo»en cada cas.
Allò cert és que després de les eleccions tornarà a reunir-se la Dieta, i els Prínceps Electors, i les dues faccions busquen aliats fora de les fronteres de l’Imperi. Uns d’ells són els aliats actuals, Iniciativa i Verds, altres la constel·lació de formacions liberals i centristes, Choví per ací, Asunción per allà. Este és el debat, ser els Verds, ser Convergència i Unió o ser una altra cosa. Negar que este debat existeix, cosa que percebem des de fora els qui seguim mínimament la política valenciana des de fa un temps, és prendre’ns per imbècils.
>>>el Bloc no té corrents interns importants, però és que tampoc té debat ideològic real a la base
>>>Este és el debat, ser els Verds, ser Convergència i Unió o ser una altra cosa. Negar que este debat existeix, cosa que percebem des de fora els qui seguim mínimament la política valenciana des de fa un temps, és prendre’ns per imbècils.
I jugar a ser els verds o ser liberal-demòcrates no és un debat ideològic? Ací no estic d’acord amb el teu missatge.
Perquè el debat ideològic, en la meua opinió, és tindre un projecte i saber (o no, perquè amb el BLOC…) què fer d’ell, i la guerra de taifes es produeix quan et dóna igual el projecte però tu vols «estar ahí».
Debat ideològic hi ha entre els moderats i els esquerrans del BLOC, i hi havia entre els PCE’s purs i els «eco-pijos» a EU, fins que s’arribà a l’escissió. Guerra de taifes és lo de Puig i Alarte/Asunción/Romero (qui toque) al PSOE o La Calma tensa del PP amb Fabra recolzant Camps contra els Zaplanistes.
Què òbviament no som imbècils, i tant a EU part del debat més que ideològic era «cadirístic» com al BLOC ens trobem que «casualment», Mayor porta des del 2003 retirat però ara la seua dona va de número 2 en unes llistes municipals d’envergadura.
Però deixant a banda l’habilitat per a «estar sempre present» de certa gent, el debat al si del BLOC no pot ser sobre cadires… perquè no n’hi han. Si els moderats (que efectivament, no tenen llocs d’eixida) volgueren pillar mamella, se n’hagueren anat al PPSOE, no estarien allà esperant a vore si per fi els que lideren el partir l’encerten, o si se peguen l’enèsima tonya contra la barrera (del 5%).
El cas és què l’article què diu d’envergadura? Què dins del BLOC hi ha gent que perfectament podria estar, ideològicament, a IdPV o EU, i altra moderada (tant o més) que el PSOE? Qualsevol que haja eixit de València capital i haja visitat algun poble ho pot comprovar empíricament. Potser és que jo seguisc massa de prop els PANE’S i no em sorprèn res (bé, sí, lo de Mercadona -que m’ho crec, però me molaria tindre més informació al respecte- i lo d’Asunción -que no m’ho crec, a falta de proves- del que es diu ací.
Crec que Coentor en aquests darrers dos paràgrafs l’ha encertada. Crec que s’ha de reflexionar prou per què a muntó de gent molt vàlida (i que ja tenia més o menys cadireta) ve cap al BLOC on de cadiretes en tenim certament ben poques. I eixa gent molt vàlida tenia moltíssimes més opcions de cadiretes en molts altres llocs…
Continue dient que l’article es fa des d’un desconeixement molt fort. Es podria parlar de debats ideològics. Però dels orgànics que parla… en fi.
El desconegut de la foto no és cap desconegut, és Ferran Parada, un militant valencianista de sempre, i la bandera tricolor, és la bandera oficial del nostre país vaja.
Respecte a l’article, supose que va un poc amb el tonet de conya propi de la pàgina, però algunes veritats si que amaga, encara que heu clavat la pota en moltes cosses.
En resumidas cuentas, aparte de alcanzar el mítico 5%… y de ser (creo) «valencianistas» (que es lo mismo que nada, puesto que valencianistas son rita y paquito) ¿son?… Pregunta sin respuesta. Cómo bien se apunta se arriba, es un mundo a la deriva.
Després de llegir l’article i, sobretot, els comentaris que rectifiquen alguns continguts de l’article no sé si encara entenc menys a la gent del Bloc que abans. A Catalunya Convergència i Iniciativa (que podrien ser els dos equivalents de les dues línies que expliqueu) són com en Tom i en Jerry, quasi sempre s’estan donant bofetades, Ara bé tenen més coses en comú del que a simple vista podria semblar. Un cop vaig parlar amb una persona que em va dir «estic dubtant entre votar CDC o ICV». Vaig pensar que no s’aclarava i em va dir: jo no vull votar un partit d’obediència espanyola i això m’elimina a PP i PSOE, ni sóc independentista i per tant només em queden aquest dos. De fet en molts temes no econòmics ICV i CDC poden pactar sovint. En temes autonòmics, de llengua, d’organització territorial… El que em sembla que no poden fer és anar junts a les eleccions ja que o es fa un pressupost d’aire social o és fa lliberal, però no les dues coses a la vegada.
El problema del Bloc es que no llegará al 5% ni de coña, como dicen todas las encuestas. Espero que al menos entre EU para que no se queden solos PP y PSOE. Sería un desastre para la democracia valenciana.
Vaya! parece que te ha fallado la «vista de lince» ;D
Que sepáis que, para mí, descubrir que, además del Bloc (partido político), el BEA (sindicato de estudiantes) y el Bloc de la Universitat (colectivo más o menos amorfo que dominaba las cosas en la Universitat), cosas diferentes pero relacionadas por ciertos vasos comunicantes, ahora hay también un Bloc de Convergència, un BES y un BPV sobre los que habláis con una soltura encomiable me ha generado un trauma enorme. Eso sí, de esta salgo o muy formado en estos temas o directamente hacia el manicomio. No hay más opciones.
Em pareix certament greu que es cometen tantes errades de bulto (ja assenyalades a altres comentaris) en un post de LPR. El missatge subiacent, que és un partit estrany, en un debat intern un poc freak i desorientació ideològica preocupant, és cert, però els arguments, ubicacions i noms donats denoten un desconeixement preocupant en algú que s’atreveix a parlar d’un tema en tanta profunditat.
Crec que Tomaqueta i LPR heu patinat en este article.
A vore vos escric des de «dins» i sou una mica injustos. Al Bloc hi ha molta gent que, per damunt de tot, sóm valencianistes. El primer és el primer. Després ja sóm d’esquerres de dreta de centre o de lo que siga. En Compromís anem amb la gent d’IdPV perquè aporten coses i cares conegudes. Però vots, poquets. Si ells voleen estar amb nosaltres, on el primer és el valencianisme, perfecte. Així és més senzill botar damunt el 5%.
Ara bé, si no entrem o si eixa gent vol controlar la coalició i clavar-nos en Equo, s’ha acabat. Perquè ací el primer és fer una firça política en clau valenciana on puga haver de tot. Ecologistes, gent d’esquerres, liberals, gent de centre… Però tenint clar què va davant.
És clar que hi ha moviments per al 23. Com ha de ser. Si l’aliança amb l’esquerra no marxa i ells volen ser com els Verds alemanys, perfecte. Bona sort. Però nosaltres volem ser una altra cosa. I eixamplar la nostra base social. Per aquesta raó parlem i parlaren amb Asunción i amb tota la gent centrada i de sensibilitat nacionalista que hi haja. Sí, també amb Choví.
Només no voleu que es faça els esencialistes fusterians. Els del país valencià serà d’esquerres o no serà. O els que no volen que cualle un partit valencianista.
Doncs no. Ho acabarem fent. Us agrade o no.
La encuesta del CIS publicada hoy (y es una encuesta muy seria) es DESASTROSA para Compromís.
http://imagenes.publico-estaticos.es/resources/archivos/2011/5/5/1304593854547Preelectoral%20Comunidad%20Valenciana%20y%20Ciudad%20de%20Valencia%202011.pdf
Obviamente, unos datos así podrían desencadenar una operación como la que se comenta aquí… y a saber qué cosas más. Porque una hostia así, cuando no te la esperas…
El CIS és una enquesta especialista… En fallar. Jo no li donaria massa credibilitat. Des que al 2003 li donava al Bloc un 1,8% que fou un 4,7% no me’ls crec gens. De fet, veig com una bona notícia estar a tocar del 3% segons el CIS.
La sensació de carrer és que el Bloc-Compromís és ara més valorat i conegut que mai, diria jo.
Jo volia dir alguna cosa però m’he deixat el GPS a casa i ací hi ha massa carrers per a tan poc de poble. És el contrari del CIS que dóna a Compromís molts pocs carrers per a tants pobles.
Je, je… Molt encertat.
Una vegada, quan era (més) jove, vaig votar al BNV. Quan em vaig fer més gran, vaig llegir més i em vaig fer més sabi, me’n vaig adonar de la tonteria que suposa votar a un partit «nacionalista» més encara a un que es diu «valencianista».
Què és ser valencianista? Parlar en valencià? Defensar la nostra cultura? Quina és? Només l’escrita en valencià? Azorin és cultura valenciana? I Blasco Ibañez? Menjar paella els diumenges? Què té això que vore amb les polítiques econòmiques? Estan a favor o en contra de baixar els impostos? Quines són les propostes per a Sanitat i Ensenyament? En fi, moltes preguntes i poques respostes.
Amb el temps, te’n adones que bàsicament es moren per aplegar a tenir una cadireta i gaudir del poder, arribant a pactar amb el PP si és necessari. Crec que les pugnes internes que cita l’article ho deixen ben clar, i malgrat que pot haver-hi errades en el fons encerten, perquè tots els partits les tenen. Pugnes que moltes vegades empren suposades discrepàncies ideològiques per enmmascarar enemistats personals i lluites pel poder (el naixement d’IPV està més lligat a això que a la discrepància entre obreristes i balleneros que s’ha volgut vendre).
Malgrat això els desitge sort per a les properes eleccions. Quant més veus estiguen a les Corts millor.
Si el govern valencià és trist, més encara ho és l’oposició…
Et faries molt saVi en tot cas, però pel nivell dels arguments a més d’estar mal escrit és fals.
Acusar un partit que ha sigut extraparlamentari més anys que ningún de voler ocupar cadires també te merit, si algú vol fer diners en política i més en València ho te fàcil afiliant-se al PP.
Company Kalifa també critiques que això de ser valencianista no vol dir res, amb menys gràcia encara ho compares en menjar paella, em fa llastima que et faces gran sense entendre res del món que t’envolta. Valencianisme vol dir treballar pel bé dels ciutadans valencians i això inclou també la cultura valenciana que si no saps quina és pots eixir de ta casa i començar a gaudir d’un País culturalment orfe d’ajut institucional.
L’última recomanació que et faig és que pots agafar i llegir el programa de Compromís en compte de dir tantes bajanades per vore que proposen.
I la d’intentar passar la paraula nacionalista per un estigma també ha sigut bona xD
Clar que si vota PCE que són super no-nacionalistes o millor PPSOE o UPyD!!
bloqueros, o deixeu d’utilitzar l’argument «els que no em voten són imbècils» o vos aneu a menjar una merda.
On han utilitzat eixe argument? alguns comentaris són surrealistes.
L’intent de desinformació constant dels post-comunistes d’EU si que es un bon argument.
Jo em cague en EUPV, però la prepotència bloquera és insoportable
Pingback: Campanya empastrada, dia 1. Engegant motors. | La Paella Rusa
Este post puede ser muy recordado en el futuro, porque es la hoja de ruta de algunos. Que gente de Antonio Asunción e incluso él mismo se han reunido con algunos históricos de Unión Valenciana con contactos empresariales muy potentes es un secreto a voces en la ciudad. Llama la atención que haya algunos que parecen ser «de dentro» que nieguen la mayor. O están muy desinformados o juegan a despistar.
Ja m’agradaria a mi saber qui es el que us ha contat tota esta història. Hi ha errades ben contundents, però també dos o tres cosetes que se suposa que poca gent sap. Com vos pillem…!
Article distret per una nit (més) d’insomni. De tot el que s’escriu sobre la meua humil persona, només encerteu el cognom. I no és poca cosa!
Que hi ha de Xavi Hervas? Va en la lista de Carlet? Quin es el seu pes actualment?
no t’ho sé dir, però no crec que gaire més de seixanta cinc quilos, sempre ha tingut bon tipet Xavier
Pingback: Campaña empastrada, day 3: el sondeo de Las Provincias | La Paella Rusa
[Aclarisc que sóc una lectora ‘accidental’ de LPR i que no tinc ni idea de / cap relació amb qui fa aquesta pàgina]
1) Llig atentament l»article i els comentaris i
– No entenc perquè se li pressuposa mala intenció (molt venenosa i partidista) a l’autor/autora de l’article per alguns dels comentaristes: si una informació no és correcta, s’assenyala l’errada i es corregix. No cal pegar-li més voltes. I per acusar n’hi hauria que comptar amb alguna prova (relació de l’articulista amb els altres partits, tendència clara en més d’un article, etc.)
– Em sorprenc de veure còm algú es pot prendre TAN malament [qui signa com «Pere», a qui tampoc conec de res] que l’articulista es confonga/no identifique correctament a algú dels integrants d’un partit prou minoritari, no ja a nivell autonòmic o de les capitals sinó -sembla que especialment- en una agrupació local o comarcal. Realment pensa que eixa informació hauria d’ésser coneguda per la major part de la població?? O pitjor: tan rellevant pensa que és??
– Entenc/assimile menys de la meitat de la informació: molta gent, moltes corrents, molt de moviment -aparentment-, que desconeixia abans de començar la lectura del post (i se suposa que sóc una persona informada de l’actualitat). Tanta energia, tantes persones, tantes reunions… On estan els resultats? A qui/on arriben?
No vol dir açò que tinga cap opinió/interès en contra del Bloc. De fet, estic considerant molt seriosament votar a Compromís per Les Corts (encara que siga per eliminació de la resta de les opcions). Però sí que em fa reflexionar i molt sobre
– la vanitat humana i els polítics que es miren el meliquet en comptes de mirar cap a fora, al món i a la realitat que els rodeja;
– si té cap sentit [cada vegada tinc més clar que no] que seguisca ‘estrujant-me’ el cervell buscant quina és la millor proposta per donar-li el meu vot. A la CV els d’esquerres ens peguem de bofetades a la mínima, mentres els de dretes estan ben cohesionats, amb una disciplina envejable i van «tots a una» (a trincar tot el que es puga!). Quin panorama més trist!
2) M’estranya que ningú haja comentat res respecte a còm queda ficat junt això de «uniendo algunos PANE’s y algunos PCE’s». Precisament en la Comunitat Valenciana, on necessitem un MIRACLE per llevar al PP de les cadires! Si fa falta, em torne creient i tot…. Valdria molt la pena.
Che, asó es millor quel Salvame Deluxe, que se prepare el Jorge Javier eixe que l’aneu a deixar al paro.
Pingback: Una bona paella | El vol de l'home ocell
Pingback: Mónica Oltra y el 5% | La Paella Rusa
Companys, mireu com es piquen els compromissaris per no res:
-VOTEU COMPROMÍS:
http://eulliria.blogspot.com/2011/11/vota-compromis.html
-LA BLAVOR DE COMPROMÍS:
http://eulliria.blogspot.com/2011/12/la-blavor-de-compromis.html
-QUATRE CASOS DE CONVERGÈNCIA AL BLAU:
http://eulliria.blogspot.com/2011/12/quatre-casos-de-convergencia-al-blau.html