La Paella RusaTota empastrà
Compromís
25 d’abril i la cultura del Mayflower
Cartell de la manifestació-processó d’enguany.
Fa un escàs mes i escaig que vaig pronosticar que, degut al tancament de les emissions de TV3 i les multes a Acció Cultural, tindríem primavera per la TV3. I ja la tenim ací. Una vegada més, Eliseu Climent evita sorprendre i aposta sobre segur “Per la TV3, la transparència i la llibertat d’expressió” un any més, cap referència a la diada històrica, la pèrdua dels Furs o alguna reclamació en autogovern. La processó tindrà lloc el 16 d’abril, per evitar les vacances de Pasqua; segurament és l’única diada del món que es mou per evitar que algun patriota haja de deixar les vacances de costat- o la missa- per assistir a una incòmoda manifestació. Per la seua banda, la convocatòria paral·lela de l’Esquerra Independentista porta com a nom “Construïm la Unitat Popular, construïm els Països Catalans”, un lema que evoca sens dubte el repte electoral de la Candidatura d’Unitat Popular a les eleccions municipals a Catalunya- on esperen duplicar o triplicar resultats- més que no l’actualitat valenciana.
Enguany no hi haurà concert de rock al Campus de Tarongers com venia sent habitual, i per això Acció Cultural ha convocat al seu particular “El que tira del carro” que ja portava alguns anys exiliat dels escenaris: Lluís Llach torna del seu retir per un dia, tot per la causa de la Tv3, en un esforç d’atraure a la grada- perdó, a la processó- a tots els supporters majors de 50 anys delerosos de tornar a l’època de la Nova Cançó i els concerts de la Plaça de Bous. La sensació de dejà vu és inevitable, i ja s’ha encarregat Eliseu Climent de deixar-la meridianament clara: fa falta una manifestació com la de l’any 1995, que arrossegà més de 150.000 persones al carrer amb el lema “Guanyem el futur”, gràcies sobretot a l’impuls dels més de 100 “Blocs de Progrés Jaume I” repartits per tot el País. Fou la manifestació prèvia a la primera victòria d’Eduardo Zaplana. Esta volta, però, el lema i el leitmotiv seran bastant menys ambiciosos.
El més interessant d’aquella lliçó històrica fou que Acció Cultural i el nacionalisme organitzat va optar per desaparèixer després de les eleccions i la derrota del PSOE, i submergir-se de nou en el món de la cultura per defugir el fracàs en política. Aquesta és la gran elecció a què s’enfronten totes les nacions, nacionalitats i ètnies minoritzades en un moment o altre; optar entre la música, la poesia i les danses o l’economia i la política com a prioritats. 16 anys després de 1995, i més de segle i mig després dels primers Jocs Florals a València, el panorama no ha variat en essència: el valencianisme segueix sent, per davant de tot, cultural. El paper preeminent com a líders de masses i d’opinió que tenen els músics en valencià en aquest àmbit és revelador; la solidesa intel·lectual de molts d’ells no ha d’ocultar les mancances del moviment. Falten enginyers, economistes, juristes, científics, metges i líders sindicals de fora de l’Administració Pública si es vol construir alguna cosa perdurable.
«El que tira del carro» torna del seu retir per enfervoritzar els supporters en la final de dissabte
L’altre gran tema que s’ha afegit a la manifestació ve indubtablement donat per l’actualitat, i per la manifestació que fa a penes dues setmanes recorria els carrers de València: la transparència, la corrupció. Els casos Gürtel, Brugal i les múltiples imputacions de Carlos Fabra, que cobreixen bona part de la geografia valenciana. Cadascun dels partits de l’oposició-actors de repartiment en l’òpera-processó dirigida per ACPV- té els seus casos preferits: el PSPV-PSOE i el sumari secret del Gürtel, Esquerra Unida i les obres no realitzades de Calatrava, i Compromís la Loteria de Fabra i l’Aeroport de Castelló. Sense deixar de ser casos d’escàndol, sorprèn que els tres partits de l’oposició confien el seu futur polític a l’acció de la judicatura, copada per ultraconservadors. Una fita més en la italianització de la política, que afecta a tothom; a la dreta caciquil i a l’esquerra dedicada professionalment al fratricidi.
Sembla que tota l’estratègia que poden desplegar passa per convéncer l’electorat tradicionalment conservador- i a la majoria de la societat, que entenen que té estos marcs de comprensió- que deixe de votar el PP per la via de mostrar-los que els seus dirigents són deshonestos i de moral dubtosa. No sols perquè roben, i això ho diran els jutges, sinó també perquè són homosexuals, van de putes, beuen molt d’alcohol o es fan de tot pel nas. El món que tan bé retrata Ferran Torrent des de fa tants anys amb un notable èxit comercial.
Ja apunta Pota de Conill que estranya és la metamorfosi de l’esquerra que de cop i volta esdevé puritana i guardiana de les essències de la moral catòlica mentre la dreta esdevé model d’hedonisme. I el missatge no funciona, sobretot perquè el pecat i l’absolució dels problemes morals el donen els retors i la jerarquia catòlica, no pas els ateus que no van a missa des de la Primera Comunió- llevat del dia que es casen per l’església i de blanc perquè queda més bonic-. Curiosos puritans aquests.
Jorge Alarte, Enric Morera, Marga Sanz i Mónica Oltra signen un manifest contra la corrupció al camarot del capità, mentre van camí de Massachussets- o Roma-.
Potser el pitjor d’aquest model de crítica no és el patetisme que destil·la i que estiga irremissiblement condemnat al més absolut dels fracassos. El problema és que tapa i bloqueja la crítica de fons al model econòmic i social del PP que hauria de fer-se per plantejar- algun dia, in’sh’allah– una alternativa vàlida.
Ningú no planteja que en comptes de buscar polítics morals i virtuosos es podria mirar de canviar un sistema que afavoreix els xoriços i les comissions. Alterar els mecanismes en l’elaboració de les llistes i dels programes, fiscalització de la tasca política fora de les seus parlamentàries, possibilitat de remoció dels càrrecs per via de plebiscit (Hugo Chávez, eixe gran dictador), pressupostos participatius, una Llei de lliure accés a la informació, una regulació econòmica més exhaustiva en els contractes públics… això fóra treball tècnic complex. Per a la ciutadania idiota que vota el PP- que és el missatge que a certa esquerra li agrada pregonar- val més la pena plantejar-los qüestions fàcils i mastegadetes: honestos o lladres, bons o dolents.
I ara, perquè no diguen que a La Paella Russa sols critiquem, ací va la proposta pràctica. En cas de que el dream team dels Quatre Fantàstics de l’oposició perda les eleccions- cosa anunciada- proposem que rebategen un vaixell de Baleària com a Flor de Maig (Mayflower, of course) recullen els seus companys després de la desfeta a les Illes- que també serà sonada- i proven sort a Massachussetts com els pioners del segle XVII. O no, millor pensat poden fer-ho al País de Ruby, Mani Pulite i Roberto Saviano. Tant que s’estimen a Garzón, el rei de les tortures i les escoltes il·legals, a les ordres de «L’Italia dei Valori» i el superjutge Antonio di Pietro s’hi sentiran ben bé com a casa. O millor.
Etiquetas Asesores, bombolla logística, bombolles, candidaturas autonómicas, Carlos Fabra, Corredor Mediterrani, crisis económica, Estatut, estrategia territorial, Estrategias, Generalitat valenciana, Imágenes que lo dicen todo, innovació, Jorge Alarte, La Paella Rusa, Lluís Llach, Mayflower, medio natural, modelo económico valenciano, puritanisme, regional-victimismo, Rita Barberá, Ruby, Universidad
Per molt que l’escrit el firme Arròs a Banda és evident que hui tocava paella de ceba i els que han hagut de pelar-la s’han posat a plorar de mala manera. Ser crítics està bé, però si vas disparant contra tot, al final la impotència acaba produint melancolia. I segons les males llengües, estrenyiment. Jo aniré a la manifestació i votaré a algun dels quatre partits que van cap a la desfeta. Alegre i combatiu. I deixeu ja d’acusar d’hipocresia i moralina a l’esquerra que on estan la major part dels beats i els falsaris és al PP.
I tots acabarem anant, Joan Corball, jo també, i supose que bona part dels redactors de La Paella, que al final ens crida la responsabilitat cívica d’anar a l’aniversari de «tito» Eliseu; això no lleva que tinguem dret a dir a les coses pel seu nom. I també votarem algun dels partits que van a la desfeta, a pesar d’ells mateixos. Fem això no sols perquè siguem ciutadans i paguem impostos i per tant tenim dret a parlar, també perquè portem molts anys fent-los costat i ells es dediquen a pegar-se botellades als ous, com el pallasso Tafazzi que citava Popota en un article.
I tranquil, les alternatives venen la setmana que ve, que parlarem del no-debat en economia i de bombolles de sabó, entre altres perles.
manda cojones que eliseu esté todavía por ahí dando guerra
El dia que Obrint Pas presente el seu propi partit amb els d’Al Tall, la Gossa o Sva-ters entre els candidats potser tindrem alguna alternativa seriosa.
Sempre que per seriosa entenem «millor que el que hi ha ara».
Yo estoy con lo que decía el otro día uno en sus comentarios: ¡Que se presente a las elecciones La Paella Rusa que les voto!
compte amb les coses que demaneu a la paella russa, que la gent ho llegeix i després passa el que passa:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/04/16/coalicion-bloc-e-inciativa-ficha-lider-gossa-sorda-lista-alicante/799480.html
I recordem que Ferran Torrent era considerat un bon candidat per al PSPV en l’enquesta de la web… Doncs als Alarte boys ja els han furtat un fitxatge.
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/04/14/ferran-torrent-cerrara-candidatura-coalicion/798881.html
… Per a que diguen que este blog no te incidència al món real.
..i llavors qui els contractarà?
No sigues ingenu…
Totalment d’acord amb l’article. Fer política, essencialment, és parlar de dos coses:
– De diners
– De llibertats
Sorprenentment, el discurs econòmic de l’esquerra valenciana és inexistent, perquè com en el fons és el mateix que el del PP… doncs millor calladets.
En matèria de llibertats, encara pitjor. L’esquerra ha passat a ser liberticida.
Ai, si tinguèrem una esquerra pro-llibertats i amb un model econòmic alternatiu….!
Mentrimentres, en una altra dimensió (o, com diria Alarte, «en altra dimensió»):
– El València CF s’uneix a la festa del 25 d’abril amb una samarreta que, la veritat, és el menys blaver possible en aquests temps…. Catalanistes! Si de lluny pareix una quatribarrada!
http://medias.superdeporte.es/portadas/2011-04-22_POR_2011-04-15_01_18_14_1_ejemplar2011041500.pdf
– El senyor Calabuig tira de manual, com sempre, i ens presenta un cartell electoral amb la senyera blavera. Més blau! És la guerra!
http://www.lasprovincias.es/v/20110412/politica/calabuig-incluye-senyera-cartel-20110412.html
Per parts. Està bé ser crític. Però jo crec que tenim un problema d’arrel i que mai trobarem la solució: la majoria del país no és com l’esquerra ¿independentista? vol que siga.
Exemples en trobe molts. Criticar que no hi ha discurs polític, nu sé, jo veig que Compromís ha fet una feina molt bona a Les Corts i amb les llistes que presenta.
En tot cas, tenim exemples clars: València és de dretes i, sobretot, blavera. En 20 anys el PP no baixa de 230.000 vots. El PSPV té el cim en 140.000. Sumes la resta d’esquerres i te trobes 170.000. Com ho fem per canviar el vot? N’hi han dos camins: moure a l’abstencionista a la teua posició (molt, molt difícil) o fer-te blaver.
En tot cas, sobre TV3 jo veig clar que vivim en un país de merda en un estat encara pijtor. Ens manifestem per TV3 els nacionalistes. Per arguments nacionalistes,no ens enganyem. Eixos arguments, a l’inversa són els que fan a molts justificar que estiga tancada.
I no. La manifestació ha de ser per la lliberta d’expressió, que és de tots. I tots haurien de manifestar-se contra el govern per eixe tema. Però clar, la gent només parla de democràcia quan li toquen la seua paraeta.
La manifestació és la del 25 d’abril, per TV3 hi ha qualsevol altre dia per fer-la
Jo no sóc nacionalista i ja he anat a manifestacions en contra del tancament de TV3 al País Valencià, vaig firmar a favor de la ILP… i torne a dir-ho, no sóc nacionalista. Encara no he canviat els canals de TV3 de la meua tele i quan passe per ells, perque vull recordar que la Generalitat Valenciana és pròpia d’una Republica Bananera.
Esta bé criticar, molt bé, però intentant ser constructius. Crec que la reflexiò de fons és molt vàlida, no plantegen una veritable alternativa, tot es queda sobre la superfície (com en el cas dels amics i amigues del canvi) i si rasques un centimetre per sota trobaràs un buit escandalòs. Però crec que també es té que parlar amb prudència. Eliseu viu d’ACPV (més clar impossible, conec gent que ha treballat allà i conten històries que riu-te de les plantacions de cotó a Alabama). Crec que l’article té una miqueta de «resquemor».
«Ens manifestem per TV3 els nacionalistes. Per arguments nacionalistes,no ens enganyem. Eixos arguments, a l’inversa són els que fan a molts justificar que estiga tancada.»
més clar no es pot dir. crec que tens tota la raó, Tavella. al ppcv ja li va bé que esta siga sempre la jugada, als seus votants més cariocos els reafirma i descoloca a la resta de l’oposició que no pot identificar-se a la protesta perque se’ls asociaria de seguida a lospérfidoscatalufos.
faria falta una jugada fosca i portar no a Lluis Llach (horreur), si no a alguna altra figura desvinculada d’aquest rollet per a que el habitual votant del pp, diguera: «hostia, pero si yo veía los partidos de futbol por tv3 que los retransmiten de puta madre, camps, serás cabrón!».
jo propose a . . . , mmmm, . . . , ¿david bisbal?
j
Amb Bisbal es faria riure. La qüestió seria portar a gent valenciana, i sí, allunyada del rotllo. Volem poder vore la catalana, punt. En lo altre ni entrem ni ens ho plantegem. Gent que siga més referent d’ells que nostre.
era broma, amigos!
ara seriosament, tu ho has dit, de valència i allunyats del rollet: com no portem a Pepe Sancho a dir el «seronoser» ja em direu. o nuria roca i la presentadora d’antena3 a fer un partit de volleyplaya!
j
Es triste pero cierto, las propuestas económicas de la izquierda «oficial» brillan por su ausencia.
a veure, aquest brillant article ha de ser entés com una bofetada que ens despabile. no cal en un mateix article solucionar tots els problemes, però si és necessari un colp damunt la taula per a despertar-nos del somni hippie-progre i tornar a l’ofensiva, perques qui es queda parat sols recula. Ara el que toca es deixar que ens passe la rojor de la merescuda palmà i pensar en mes claretat, més pragmatisme i més professionalitat.
Dit d’una altra manera, hi ha la coincidència que cal un Roig o un Ferrando que parlin obertament en favor d’aquestes qüestions.
Tal com estan les coses ho dubto molt i molt. Però no estic segur que aquest «catalofobisme» duri per sempre més.
Pingback: Bombolles de sabó | La Paella Rusa