Juí a RTVV: una marca rebentada

Fa vora 10 mesos escrivia a La Paella Rusa la meva experiència immediatament després de resultar afectat per l’ERO a RTVV. Definia tot aquest procés com una successió de despropòsits. Deu mesos després, i amb canvi de direcció inclòs, els despropòsits han continuat i han assolit, fins i tot, un nivell superior. Rosa Vidal assumia el càrrec de Directora General com un intent de la Generalitat d’apartar-se dels vells noms lligats a l’època més obscura del Campsisme; Fabra pretenia donar un toc d’austeritat tecnocràtica, una espècie de troika d’anar per casa que ha acabat semblant-se més a un govern de coalició a la italiana amb tots fent-se la punyeta i governant a trompades. Vidal ha sigut l’encarregada d’aplicar la fase final de l’ERO, i ho ha fet de manera que fins i tot a can Consell tremolen davant la possibilitat d’anul·lació de tot el procés per part de la justícia. Perquè sí, 14 mesos després de la seua aprovació, el TSJ vorà el cas el proper 21 d’octubre.

L’Expedient, des de la seua concepció, planificació i primera execució, ja s’havia fet de manera injusta, s’havia fet de manera desproporcionada i tendenciosa; s’havia fet de la manera que podíem esperar que ho fera RTVV. Nul·la voluntat negociadora, propostes trampa d’acord a última perquè la premsa amiga els poguera salvar la cara i uns “criteris” de selecció arbitraris i confusos, fets a la mida de l’empresa per actuar al seu gust sense cap transparència i a l’esquena dels afectats. Poques sorpreses va deixar l’ERO en els seus primers dies amb l’eixida de pràcticament tot aquell que podria sospitar-se que eixiria i que deixava un panorama devastat que no ha fet més que confirmar-se a mesura que passaven els mesos.

Després d’assumir Vidal el càrrec, l’empresa ha torçut fins i tot més les seues pròpies regles de joc que tan mal parides van estar des de l’origen: treballadors que estaven salvats han acabat per sorpresa al carrer i vora dos centenars de tècnics que estaven sentenciats han sigut amnistiats a última hora per poder mantenir les emissions. Pràcticament tots els que hem eixit tenim algun conegut i amic que s’ha lliurat finalment, per la qual cosa celebrem aquesta rectificació, però no deixa de ser un gra d’injustícia més: tots els que ja havien sigut acomiadats no han pogut ser considerats per a l’indult. A més, la rectificació de l’ERO una vegada ja en marxa és una maniobra legalment dubtosa, que ha generat enfrontament entre José Ciscar i Vidal –que juguen els papers del poli malo i el poli aún peor─ i que dota la demanda col·lectiva d’una preciosa munició de cara al juí, donat que la pròpia RTVV ha reconegut que l’ERO va estar dissenyat sense tindre en compte la viabilitat de l’empresa. Com dèiem, aquest moviment ha incrementat els temors de la Generalitat i els seus assessors legals de cara al juí.

La incompetència i la temeritat legal aplega també al punt que Rosa Vidal ha sigut capaç d’incomplir escandalosament els criteris establerts per a l’ERO, i això és ben difícil tenint en compte la seua arbitrarietat: hi ha casos de treballadors despatxats argumentant que no tenen la titulació pertinent, quan en realitat sí la tenen, i d’altres que sense tindre-la s’han salvat o fins i tot han sigut promocionats a càrrecs de responsabilitat, com el nou Cap d’Informatius de Ràdio 9. Llicenciat en Químiques, com Rubalcaba molt al seu pesar, però sense rastre de formació periodística. Meritocràcia, sens dubte.

L’altra pota lligada a l’ERO és l’externalització de les franges de producció privatitzades. Una maniobra que molt em tem serà un pas més en eixa elogiada (i incompleta i desigual) devaluació interna a mitges que ens estem menjant: és a dir, els nous treballadors externs de la nova RTVV faran la mateixa feina a meitat de preu. Veieu que fàcil és tot? Productivitat, en diuen. El consorci liderat per Vértice (que té a Josep Piqué com a President del Consell Assessor) ha rebut la millor valoració per fer-se amb el gros dels lots, amb ofertes per davall de la licitació inicial fins al punt que una d’elles podria incórrer en “rebaixa temerària”, de manera que podem imaginar quines seran les condicions laborals dels treballadors que hagen de fer el producte. És difícil no ser suspicaç també respecte als altres condicionats ideològics o d’afinitat que hagen pogut tindre pes en la decisió.

Podrien posar-se damunt la taula arguments d’eficiència o estalvi per defensar el model d’externalització però el que jo veig és ben diferent. L’empresa disposava del personal i les infraestructures suficients per a mantenir el model de radiotelevisió cent per cent pública; tanmateix, ha optat per fer fora als treballadors que la mateixa RTVV havia estat anys formant, que coneixien perfectament el negoci i la terra i comptaven amb l’aval d’anys d’experiència. A canvi, es contractaran intermediaris cap als que detrauran recursos públics perquè facen un producte perfectament assumible per part de l’empresa.

Ja fa temps que tot el que fa RTVV és motiu de llàgrima i rialla; una marca totalment massacrada. Sembla que eixe siga precisament l’objectiu: no cal més que veure la nova imatge corporativa de l’empresa que sembla sorgida de la mescla d’un projecte de logotip descartat per a Teletroncho, l’escut de l’Associació d’Amics i Víctimes de la Ruta del Bacalao i d’un treball de fi de curs de plàstica dibuixat per un alumne repetidor de 5è d’EGB l’any 1989. Vidal s’ha excusat en què ha sigut a molt baix cost. No ha entès la importància d’una bona carta de presentació , més encara a una empresa audiovisual. És com si obris una nova facultat d’economia i la bateges com “Escuela de negocios Francisco Camps”. Només de veure-ho fa mal als ulls. Confonen austeritat amb amateurisme, modernitat amb coentor. És tan gran i tan menut alhora el canvi que han volgut fer amb RTVV que han acabat donant un tomb de 360 graus. D’un model de radiotelevisió malmès per la seua improductiva exuberància a un model de radiotelevisió malmès per incompareixença.

Emotivo homenaje implícito a los sobres de Luis Bárcenas en el nuevo logo de Canal 9

Una marca, una empresa, pot sobreviure a algun impacte perjudicial controlat; RTVV és una màquina de generar imatge negativa. L’ERO, la manipulació constant, el saqueig amb la visita del Papa, el nou logotip i com a colofó el cas Sanz que també s’encamina cap a la resolució. L’ex capo di tutti capi, aquell que va ser llicenciat amb honors, aquell que va ser mimat fins l’últim moment mentre es preparava la puntada de peu a un miler de treballadors, ha sigut ja formalment processat pels suposats delictes d’assetjament sexual a tres treballadores ( ja ex treballadores) de la casa. Un episodi que no sols ha embrutat la imatge d’RTVV sino que també ens costarà diners, perquè el jutge ha establert una fiança de 30.000 euros en concepte de responsabilitat civil subsidiària per a RTVV. L’empresa intenta esquivar el pagament al·legant que l’antic ens públic RTVV ja està extingit, de manera que serà la pròpia Generalitat la que se’n faça càrrec. Estem davant un bon exemple del funcionament estàndard de la casa els últims anys: pagar per les malifetes de qui ha enfonsat RTVV a la més profunda de les simes. La solució, com ja sabem, no ha sigut altra que despatxar als treballadors.

Fa vora un any que començà a aplicar-se l’ERO que ja ha conclòs la seua execució. Va ser a l’estiu de 2011 quan els rumors i les informacions sobre la previsible aplicació de comiats massius a l’empresa s’aventuraven massa sòlids com per tractar-se d’especulacions de la premsa. Segurament estem encara a la meitat del camí. Un camí massa llarg. El juí és prompte però es fàcil d’esperar que siga quina siga la resolució hi haurà recurs, que haurà d’anar al Suprem amb un allargament encara major dels terminis. A banda, queden pendents també els centenars de demandes individuals. Els ex treballadors hauríem d’estar molt tranquils de cara al juí perquè aquest ERO fa aigües per tots els costats. Hi ha casos comparables com el de Telemadrid on la justícia ha dictaminat que els comiats eren improcedents amb la qual cosa les indemnitzacions han de ser majors, a l’espera que es resolga el recurs. El fet que siga el TSJ l’encarregat de jutjar pot ser faça el procés més permeable a influències polítiques; de moment, i per si de cas, la Generalitat fa mesos que començà les seues maniobres de pressió amenaçant de tancar l’empresa si la justícia no els dona la raó. La nul·litat seria, sens dubte, tota una bomba en el sí del govern valencià; una bomba, a més, que Fabra ja no podria imputar a l’herència rebuda. De l’administració Fabra ha eixit l’ERO i de l’administració Fabra ha eixit Vidal. Hi ha molt en joc.

Ja fa temps que RTVV començà a anar-se’n de manera irreversible i es fa difícil pensar que es puga capgirar la situació, amb independència de com es resolga judicialment l’assumpte. Parlar d’RTVV hui en dia es parlar de tribunals, parlar de projectes tirats al fem, de treballadors perduts pel camí. Queda el record d’un projecte desfet a poc a poc.

Etiquetas Canal 9