La Paella RusaTota empastrà

Compromís

Del ¿Por qué? a Wembley: una aproximació futbolística a la política

Vista aèria de Wembley

Estem en setmana futbolística. Després de la ressaca dels quatre Barça-Madrid i de l’entrega del títol de Lliga, que ja hem explicat de sobres a la pàgina mare queda la final de Wembley, especialment per als qui som barcelonistes i tendim a patir amb l’equip. El meu cas és paradigmàtic; vaig nàixer a finals dels 80, i el primer partit que recorde veure a la televisió i celebrar és aquella mítica final contra la Sampdoria amb el gol final de Koeman. Tenia 4 anys i aquell any acabava l’escola bressol i al setembre començaria l’escola. Així de primerenc fou el meu inici en les files del cruyffisme-leninisme i puc dir amb orgull que 19 anys després seguisc en les mateixes files.

Tot i ser un tòpic recurrent que altres han tractat amb anterioritat- l’amic Gerard Fullana apuntava en un article de fa un parell d’anys a la futbolització de la política com un problema emergent- pense que les metàfores futbolístiques no estan esgotades per explicar la política i la comunicació social. Recentment, a partir de la novel·la de John Carlin “El factor humà” i la subseqüent pel·lícula, vam descobrir la importància de l’esport, en aquell cas el rugbi, com a aglutinador identitari per salvar esculls, basant-se en la prominent figura de Nelson Mandela.

L’altre dia a la vesprada d’anàlisi de les eleccions autonòmiques i municipals, Andrés Boix-Senyor Garrofó (teniu la crònica al nostre twitter i en este article de Thais Bonilla) va dir que no li deixava de sorprendre el mourinhisme latent en l’esquerra valenciana, que davant les derrotes només s’entesta en preguntar “¿Por qué?”, què hem fet nosaltres per merèixer tanta desgràcia?.

Cas paradigmàtic són els progres i culturetes valencians, normalment escassament implicats en política més enllà de l’estètica, que difonen missatges de l’estil de que els valencians són uns lladres perquè voten a lladres, o que si els valencians foren negres votarien al Ku Klux Klan. No hi ha novetats en este sentit, i tornen a la càrrega amb més variants d’este tòpic, el de la imbecilitat profunda i autoodi de la societat valenciana, que durant 30 anys sols ens ha conduït a l’elitisme- injustificat, les nostres elits intel·lectuals no donen per molt- i a la marginalitat.

No se si será la influencia del Señor Villar en FIFA… o al CIS, que és la obsessió d’Enric Morera. Un Compromís que va ser incapaç de dir que creia o no creia en el CIS fins que va sortir una enquesta desfavorable a les seues expectatives, moment a partir del qual Morera va despertar al Mourinho que porta dins, demanant la dimissió del director de l’ens, discurs que ha continuat mantenint fins a després de les eleccions, com en esta entrevista a Vilaweb TV. El CIS, el 5%, l’altre gran tema mourinhista estrela, i finalment la joia de la corona: Canal 9. El canal sense a penes share en els informatius, arxinèmesi de l’esquerra valenciana, de Mònica Oltra, de TeleAlarte i d’Amics del Canvi.

Per contra la gran lliçó cruyffista-guardiolista d’esta campanya la dóna l’altre gran triomfador i endorsement de La Paella d’esta campanya: el candidat nòrdic Joan Ribó. Un projecte polític guardiolista és un projecte ben fet, on el factor principal no és el personalisme, sinó el moviment d’idees d’un costat a l’altre del metafòric estadi que és el món de la comunicació. Per això jo faria una mínima aproximació a la metàfora futbolística que ja vaig esbossar en la meua intervenció a l’outing de La Paella Russa dimarts a la vesprada. Ho faré des d’un punt de vista cruyffista-guardiolista, com no podia ser d’una altra manera, i ja em perdonaran els que no siguen futbolers ni barcelonistes, perquè per explicar les posicions faré servir com a exemples als titulars del Barça de la present temporada.

Ole Compromís! Qué arte!

La porteria pròpia és la base social de què partim per construir un projecte polític, el grup d’afinitat, la base política amb què comptem. La contrària és el destinatari dels nostres esforços, a qui hem de fer arribar les nostres idees i projectes, que exemplifiquem amb la pilota. Cada pilota, cada gol, és una idea fonamental que hem fet arribar a l’altre costat, al públic potencial i que el públic del partit, l’audiència, interpretarà com a senyal de la nostra victòria o derrota, ja no sols en els comicis, sinó en comunicació.

Així, des d’aquest angle, el porter són els valors fonamentals que mouen a la nostra base social a mobilitzar-se. Responsabilitat, empatia, sostenibilitat, justícia… i tantes altres coses que explica Lakoff en els seus llibres sobre comunicació- singularment el famós “No penses en un elefant”. Són els valors que guien la vida social, política i familiar dels individus, i que condicionen en bona mesura la seua inserció en societat. En general, segons teoritza Lakoff, estan directament relacionats amb la percepció neurolingüística. Són els que construeixen la visió què del món i la societat té el grup social de què partim.

La defensa suposa el següent pas, segons el qual convertim els valors abstractes en valors més tangibles i propostes. És el camp on es mouen tradicionalment els moviments socials i els grans relats d’anàlisi de la realitat, i què se sol definir en teoria sociològica com a democràcia a nivell sistèmic. Si agafem com a exemple la proposta de Joan Ribó d’una ciutat pensada per a les bicicletes, aquí és on convertiríem els valors abstractes com responsabilitat amb el medi i sostenibilitat en propostes concretes. El VALENBISI, els carrils bici, la peatonalització de carrers, la institució d’una ecotaxa i totes les propostes que se’ns puguen ocórrer es mourien en aquesta esfera.

Dins de la mateixa hi caben distints subsectors, tal i com en la defensa d’un equip de futbol hi trobem diversos perfils de defensa. Hi haurà alguns que es dedicaran directament a defensar la porteria, la base social, contra les iniciatives del poder establert i al mateix temps a conscienciar la societat de la necessitat de potenciar aquestes lluites introduint temes al debat públic per vies com la desobediència civil o, com ha estat comú a Europa Occidental fins fa poc, per via de la lluita armada. Aquest és el paper que fan els defenses centrals, que en el cas que ens ocupa serien Puyol i Piqué.

Tot i això, som cruyffistes i considerem que l’atac frontal al centre no és allò essencial. Johann Cruyff va dissenyar un equip per jugar sense davanter centre i que avançàs per les bandes. Per això tenim jugadors com Abidal i sobretot Alves, el paper dels quals és prendre la pilota, les idees i propostes polítiques i avançar-les, acostar-les al públic per d’altres vies fora de l’acció directa.

El mig camp correspon a la democràcia a nivell d’estructura, és a dir, a l’opinió pública. Respecte a la mateixa, hi podem contemplar dos punts de vista: el primer, que correspon al model tradicional d’opinió pública, (L’espiral del silenci, Elisabeth Noëlle-Neumann) entèn aquesta com un agregat d’opinions individuals, que es construeix a través dels mitjans de comunicació i que s’expressa a través d’enquestes i sondejos; el segon que és el de la teoria sociològica crítica, l’entèn com un procés de diàleg entre distints agents, col·lectius i individus polítics que condueix a consensos. En tots dos casos, la opinió pública es vehicula a través d’un instrument denominat agenda política, que és el recull de les prioritats de cada moviment polític, els temes més importants. Com deia Josh Lyman en un episodi de l’Ala Oest de la Casa Blanca, una campanya electoral, i en general l’acció política, es redueix a diversos agents polítics cadascú dels quals parla d’uns temes diferents. Qui imposa els seus temes és qui guanya. Els agents que exerceixen aquesta funció són els lobbis, els gabinets de comunicació i premsa, els mitjans de comunicació…

Si tornem a la metàfora del futbol, aquí entra el que és el puntal bàsic en l’organització cruyffista, que és el mig camp, el que el mateix Cruyff- i també Guardiola- solien ser en els seus temps de jugadors. La lluita es basa en intentar imposar al debat públic les pròpies prioritats de forma creativa i triant els missatges (migcampistes creatius, Xavi, Iniesta, Afellay) i alhora de mirar de bloquejar els missatges de l’adversari (migcampistes destructius, Busquets, Mascherano). En sentit pràctic, i agafant l’exemple de Joan Ribó, una acció de mig camp seria convertir les propostes sobre peatonalització, bicicletes i companyia en la necessitat d’elaborar un Pla de Mobilitat per a la Ciutat de València, que contemplara aquests i altres aspectes.

Més endavant hi trobem la davantera. La davantera és l’encarregada d’usar l’agenda política de debat en el seu favor i convertir-la en projectes legislatius i de govern. En definitiva, marcar gol. Aquí hi trobem el que es denomina la democràcia a nivell d’elements, perquè s’hi troben els elements tradicionals des d’on s’exerceix el poder, com els partits polítics, els líders visibles, les organitzacions empresarials, la judicatura… és a dir, la davantera clàssica en futbol, Messi, Pedro, Villa o Bojan. En el nostre exemple, la candidatura de Coalició Compromís, més en concret la de Compromís per València i l’equip de campanya de Joan Ribó.

 

Hi ha dues figures intermitges que hem esmentat de passada i que ens poden ser il·lustratives de com funciona el joc. En primer lloc tenim els responsables de programa, que juguen un paper intermig entre la defensa i la davantera; el paper que fa Alves, per exemple. Reunir-se amb les bases i els moviments socials per recollir propostes i fer-les arribar a la primera línia. La segona l’spin doctor, cap de gabinet o gurú comunicatiu, que juga un paper determinant en la rereguarda de la davantera i l’avantguarda del mig camp. És qui proporciona els balons que el candidat necessita per marcar de manera més immediata.

Last but not least està la més important de totes les peces. El lideratge. L’entrenador. El projecte. El lideratge, al contrari del que es pensa, no és necessàriament tindre un Messies, sinó un consens bàsic, unes formes de treballar i un projecte en comú entre els jugadors i l’afició. Defugeix l’individualisme i construeix un equip que es construeix a partir del centre- el diàleg, l’intercanvi d’idees- i no del personalisme dels qui estan al davant de tot. L’ús de les emocions també és fonamental, recordem si no el mític vídeo motivacional de la final de Roma basat en Gladiator.

Imagen de previsualización de YouTube

Hi haurà qui em dirà que no és possible fer això en la societat valenciana, que necessites un equip amb diners, el millor del món. Jo pense que és qüestió d’organització i de model de treball més que de diners. Si pel camí del ¿Por qué? a Wembley (la meua porra, 2-0 a favor del Barça) ens quedem a Sant Mamés, tampoc no passa res.

La Catedral

PS: La teoria dels tres nivells de democràcia l’he emprada d’un grup d’investigadors de la Universitat de València als quals tinc la sort de tractar: són Marina Requena, Xavier Ginès, Rafel Xambó i José Manuel Rodríguez, i l’han elaborat a partir de treballs de sociòlegs com Sousa-Santos, Ibáñez o Vidal-Beneyto.

PS2: És desafortunat fer un article sobre futbol el dia que el Govern dels Millors dissol amb una brutal càrrega policial l’Acampada de la Plaça de Catalunya perquè s’hi puguen fer celebracions de futbol… però quan el vaig fer òbviament no sabia res d’això. Tot el suport als acampats.

Etiquetas , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Compartir

Artículos relacionados

26 thoughts on “Del ¿Por qué? a Wembley: una aproximació futbolística a la política

  1. Pepico

    Aunque sea un tema menor, lo del CIS tiene su explicación. Les daban un 1,8% cuando han sacado más de un 7%, así que veo normal preguntar cómo cojones hacen las encuestas para que salga una cosa tan diferente.

    Otra cosa es el discurso de Morera, que parece que el CIS odie a Compromís por algún extraño motivo, pero motivos para estar cabreado tiene.

    Contestar
  2. CusCus

    Heu desvetllat la identitat de Sr. Garrofó!!!!

    Per cert, si vau nàixer a finals dels 90, no crec que hagueu pogut veure la final de Wembley :-)

    Contestar
  3. Senyor Garrofó

    Bo, tampoc no és per a tant. Ja vaig eixir de l’armari el dia de l’outing. En tot cas, discreció…

    Contestar
  4. Arrop i Tallaetes

    En LPR (i en LPD que collons), el candidat ideal tindría el cabet de Ribó y les mamelles de Sonia Castedo (post celebreació Herculana)…

    Curiós…de psicoanaliste!

    Contestar
    • Coentor

      Mentre siga el cervell de Ribó i no la seua cara…

      (Joan, que et conserves molt bé i molt jove, però… la Castedo és la Castedo).

      Contestar
    • Pepico

      Que todavía quedan socialistas con un mínimo de dignidad. Su objetivo era ganarle las elecciones a Transfugueitor y después irse, no lo ha conseguido y se va aunque puedan haber pactos posteriores.

      Contestar
      • cabreo

        y creéis que pueden haber pactos posteriores?

        yo lo veo un poco complicado, si bien reconozco que se trata del pacto entre dos personas sumamente amantes de la fotografía facilona y poco del trabajo callado y eficiente.

        Contestar
  5. duc de miraflor

    Excel.lent article! necessitem més anàlisis com aquests, en compte de tant de plorqueig. O es que esperaven que el PP passara a ser un partit residual? Amb metodologia com aquesta i una ànims pujats que no siguen superats per tanta eufòria, de ben segur que podem capgirar la situació en 2015. I per suposat, també necessitem d’un acord de mínims que siga màxim entre l’esquerra valenciana, amb una bona comunicació cap a la gran massa on treu vots el PP, que volguem o no es la classe treballadora. No es oferir el mateix, utilitzar la raó amb una bona dosi de passió. Així que tots a la feina. Xiquillo, material!

    Contestar
  6. Mundo viejuno

    Morera és normal que odie el CIS, ja fa molts anys que es dedica a donar-li al BLOC resultats d’un 2% que després eren de 4,8% i similars.

    Contestar
  7. Un del BLOC que sempre dina paella

    El comentari sobre el CIS és totalment desafortunat, perquè Morera -i en realitat tots els demòcrates- tenim massa, però massa, raons per a demanar que se’n vagen d’una puta vegada a cagar a la via. Recordem que el CIS és un organisme públic. No es pot permetre que erre d’una manera tan escandalosa. I més quan ho fa sempre en contra d’un determinat partit. I, clar, no tenim cap mena de raó per a sentir-nos discriminats els valencianistes quan hi ha una tanca del 5% que ens ve dedicada amb noms i cognoms. Simplement, és paranoia nostra, és clar… I recordem que les enquestes performen l’opinió: si reiteradament les enquestes et donen uns percentatges irrellevants, de partit «friki» (2%, 1,8%, etc.), a quants potencials votants t’estan espantant? Com fas campanya? A més, no pots apel·lar que les enquestes s’equivoquen perquè fas «mourinhisme». Molt bé, de categoria!, ens podíem haver anat a dormir al segon dia de campanya, però m’a que som ploramiques! Por que? Por que? A propòsit, no està sol, Joan Ribó al seu Facebook: «Després de parlar amb molta gent tinc la convicció de què les punyeteres enquestes ens van impedir treure almenys quatre regidors a la ciutat de València i un mínim de vuit diputats en el País». I té més raó que un sant. Amb tots els respectes, ací teniu un recull d’enquestes (http://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_a_les_Corts_Valencianes_de_2011#Enquestes). I ara ho diré clar: amb unes enquestes sense cuinar, Compromís frega el 10%, el PSOE s’estampa encara més, EUPV no entra i el PP perd un parell de diputats més. Digueu-me «mourinhista», però diré dues coses: 1)Ja n’hi ha prou, collons! i 2)Sabeu perfectament que tinc raó.

    Contestar
    • Arròs a banda Post author

      Estimat amic bloquer que sempre dines paella:

      Em semblen molt bé les teues opinions. Però el propòsit d’este article no és dictaminar si el CIS va encertar o no i quins propòsits el movien. Jo també sé quins poden ser, i quins errors metodològics pot tindre, deliberats o no.

      Si no es creu en el CIS ni en cap enquesta, es diu abans que isca i no després, perquè sones com un mal perdedor. TOTES les enquestes tret de la de Público, deixaven a Compromís fora de les Corts i de fet fins a l’última setmana de campanya, amb les acampades, Oltra eixint a passejar a Canal 9 i el famós vídeo… la intenció de vot probablement era de quedar-se fora, o com a mínim molt en la línia del 5% pelat, un fet que, unit a la infrarrepresentació del vot jove, donava uns resultats d’al voltant del 4%.

      El que resulta patètic és fer servir el poc temps mediàtic que pots tindre com a formació minoritària- i d’això va este article, saber quants balons eres capaç de passar cap avant- per fer el plorica i dir que els grans no et deixen jugar. Ja sabíeu al que venieu i a quin tipus d’Estat vivim, a qui serveixen les institucions i qui paga la campanya electoral dels grans. Si entres en el joc institucional és perquè a priori ho tens clar i penses que això s’ha de rebentar des de dins. Fes servir el teu temps i el teu esforç per fer vore que eres l’alternativa a alguna cosa i que eres capaç de guanyar i canviar coses. Si no, quedes com Mourinho, i acabes sent un amargat. Que si, que fidelitzaràs a les bases, però és un discurs plorica i de perdedors.

      El que em sorprén de tot plegat és que en estes eleccions la jugà vos ha eixit rodona justament perquè heu deixat de prioritzar fer el plorica i heu pensat en amollar (un poc) de discurs constructiu. I ací tens els resultats. Però encara m’insistixes que cal seguir ploricant i usar el poc temps mediàtic que tens en autocompassió.

      Contestar
    • Coentor

      Amic bloquer, les enquestes han donat, van a donar, i seguiran donant pel cul al BLOC-Compromís.

      És una cosa que cal assumir, i com diu Arròs a Banda, compensa més «mentalitzar-se» a que serà aixina i continuar fent campanya que gastar energies en fer el plorico.

      De fet, davant el més que possible escenari de que les pròximes enquestes donen mals resultats, jo assajaria frases estàndard de l’estil «El CIS ens dóna un 5% dels vots, la qual cosa vol dir que traurem el 15%», «Si una enquesta d’ABC ens deixa fora, és que anem a posar en perill la majoria del PP» o «Si quan traguérem el 7% les enquestes ens donàven un 2%, ara que del 5% no baixaran, podem plantar-se en segona força política».

      Però ja està, una frase, una línia. No cal més. No cal que la notícia de Levante-EMV el dia següent de «guanyar» les eleccions siga «Morera demana el cap del tio del CIS perquè deia que no entraven». Perquè el que dóna rédit polític no és «El CIS mos té mania» sinó «Compromís busca un gran pacte per acabar amb la manipulació de RTVV» o «Compromís renuncia a cotxe i assistenta».

      I sobre si les enquestes han fet mal… mira la diferència de vot entre local i autonòmica a l’Alcoià i el Comtat i compara. 15 i 17 %, tot un rècord a les locals, i a les autonòmiques crec que no s’arribava al 7% de mitja del País…

      Contestar
  8. Un del BLOC que sempre dina paella

    Torne a repetir: les dades de les enquestes són escandaloses i s’han de denunciar. I s’ha acabat! Em poses l’exemple d’Alcoi… De traca! Perdona, però en Alcoi hem passat de quasi un 20% en les locals a un 13,33% Però no passa res, eh! Menys d’un 7%, si tu vols i el CIS també! D’entrada, on tenim implantació forta municipal sempre hi ha més vot a la candidatura local que a la nacional. D’acord, però quants vots no repeteixen papereta perquè amb totes les enquestes posant-nos a nivell de partit «frik» (torne a repetir, 2,7%, sense comentaris) s’estimen més no «llançar el vot a la paperera»? És curiós eixe decalatge entre el nivell local, en què la percepció de la gent és més «real» i l’autonòmic, que sempre és més vaporós. Molt curiós!
    Que em digueu que és «l’únic» que hem fet? Bé, ja estic cansadet que em diguen que només fem «una cosa» i que normalment no coincidisca eixa «única cosa que fem». A més, totes les frases que apunteu que haurien de ser la nostra resposta «correcta» i no «mourinhista» a les enquestes les hem dites i repetides durant tota la campanya. Però, ei, no passa res!, que no ho hem dit i només estàvem fent una cosa! (si convé, féiem només eixa, per això no vos preocupeu!).
    Que em poseu que el Levante només ha dit de nosaltres això? Sí, sí, els del Levante ens tenen molt de carinyo i Jesús Civera el primer. A veure si a això li’n podem dir «periodisme»!
    I, finalment, només vos dic una cosa. Guardiola es va plantar i va denunciar la «central lechera». Doncs per a nosaltres ja s’ha acabat, que u personalment està fins als collons de deixar-se la pell en les campanyes i que després vinga la gent del CIS -a què paguem tots amb els nostres impostos- a fotre’ns tota la faena. Ni «mourinhistes» ni hòsties, amb tots els respectes. S’ha acabat la «central lechera». I au i a cagar a la via! Ja n’estem farts.
    Però no passa res, eh!, continueu dient-nos ploramiques i dient que hauríem de fer X (no sé les vegades que Morera va dir les teues «frases màgiques» en campanya -pero, ei!, tot mentida, que sóc mourinhista) quan fem X però mai no farem X perquè ningú no diu que fem X.
    I, ara, com ens pertoca, a pactar amb el PP a Benafigos com a bona dreta burgesa conservador i convergent i a ser l’extrema esquerra catalanista i amb cua de dimoni a Xodos. No passa res!

    Contestar
    • Arròs a banda Post author

      I torna-li la trompa al xic. Em pareix molt bé el que dius, però si el CIS era malvat i un instrument de l’Estat supose que una setmana abans d’eixir l’enquesta ja ho sabíeu i haguéreu pogut dir que no vos importava gens. No menysprear-lo una volta ix i no vos afavorix, perquè quedeu com el cul. Tot es pot dir, al seu temps.

      L’exemple que poses de Guardiola de la Central Lechera no és adequat, perquè és just a l’inrevés. Després d’haver convertit un equip desmoralitzat en el millor del món, guanyar set títols i fer una primera volta de rècord, Guardiola ix als mitjans i posa en el seu lloc a la Central Lechera. Guardiola ix quan té les coses de cara, quan ha demostrat que és el millor tot i els impediments, una persona que primer resol els problemes que té dins de casa i les mancances del seu joc abans de començar a repartir culpes fora. Entens? primer es guanya, es fan els deures ben fets i es demostra qui eres. I després repartixes. No a l’inrevés.

      Jo no t’he negat en cap moment la mala llet del CIS i de totes les instàncies externes. Segurament en tenen. Però cara al públic això no motiva gens. Si li vens la idea a la gent que no pot canviar res amb la seua acció diària i el seu vot, els desmobilitzes. El discurs que t’interessa és just el contrari, el de que tot està per fer i tot és possible, pegar-li la volta a les coses, fent-ho amb sentit de l’humor i un poc de reflexos Ara que esteu dins, este efecte del vot útil i imatge de partit friki segur que no es dóna més.

      Menys intentar ajustar comptes i més començar a pensar com un partit gran, en un 15-20% dels vots, i en ser decisius, en construir un model de país i menys ploricar per les enquestes. Ho teniu tot de cara, no s’obsessioneu en les nimietats, per favor.

      Contestar
    • Coentor

      Amic, ací ningú diu que des del BLOC l’únic que es fa es plorar. De fet, el que jo veig és que des d’este bloc s’ha dit més d¡’una volta i més de dos que Compromís és l’única força de l’oposició amb un model i una estratègia (o el que més s’acosta a tindre’n)…

      … Però no us hem votat per a que isqueu en els diaris parlant de com de cabrons són en el CIS (No és Alcoi: és el Comtat, és la Ribera baixa -l’alta no, casualment- i són tots els vostres feus…). Us hem votat per a que deixeu en evidència a tots els grups municipals que, casualment, ara tots veuen com una despesa inútil el guarda-espatlles i el cotxe oficial. I ho veuen al dia següent que Compromís renuncie a ells.

      Us hem votat per a que proposeu acords per democratitzar Canal 9.

      Us hem votat per a que feu propostes de govern, en definitiva. Keep on the good work.

      Contestar
  9. Pepico

    Así que recuerde creo que Morera ya le quitó importancia a la dichosa encuesta del CIS diciendo que ya les daba algo parecido el año en que sacaron el 4,9 famoso.

    A las encuestas, y más cuando eres una formación nueva como Compromís, había que darles la importancia justa, porque tampoco estaba de acuerdo con la lectura que se hizo de «si de 17 encuesta 16 te dejan fuera, te quedarás fuera» porque ya se ha visto que no.

    Dicho esto, que dejen en paz al CIS y sigan en la línea de esta semana, que en 7 días ya han marcado los tiempos.

    Contestar
  10. Un del BLOC que sempre dina paella

    És que, ho torne a repetir, això que «només hem parlat» de tallar-li el cap al tio del CIS després de les eleccions ho dieu i ho repetiu només vosaltres (simplement hem marcat l’agenda del post22-M, però, ei!, només hem demanat el cap del tio del CIS, no passa res!).
    Que Morera només se’n recorda del CIS després que isca? No, Morera no en digué ni pruna en el seu moment. I això que esteu informats de collons, hòstia! No passa res!
    Efectivament, sí que és vàlida la «central lechera». Dius que això es fa després d’haver cohesionat un equip guanyador i després d’haver vençut les circumstàncies. I a més es fa quan has demostrat AMB FETS que el CIS ha fet «Filldeputisme», perquè la mostra errada és d’a xavo: de 2,7 a 7 i d’uns 60.000 vots a uns 180.000, quasi res! I en la ciutat de València, quan en el propi estudi diu que hi ha un 5 i escaig sobre cens que volen a Ribó com a alcalde la mostra li extrapola a Compromís percentatge de partit friki. Però no passa res! Collons, és que estàs definint l’actitud de Compromís! Però no passa res!
    Tu has dit que a Alcoi baixem de la mitjana nacional -és a dir, del 7%- en la urna autonòmica. Estem en el 13,33%, és a dir, el doble. No n’has dit ni pruna d’eixa relliscada. Ja pareixes el CIS, xe! I quant d’eixa baixada no es deu al fet que la gent no volia votar un partit que la «gent entesa» (enquestes) li diu que és un «partit friki»? Perquè el treball de base pot fer que en un poble, amb el contacte, sàpiguen perfectament que estàs en alça, però no en un terreny tan vaporós com el del País. La senyora amb cardat alcoià pot pensar «sí, estos xicons va amunt ací, però qui sap com pensen els orelluts de Castelló…».
    I mira, ací tens les dades que dius:
    l’Alcoià: Local: 14,22% / Nacional: 9,71%
    Comtat: Local: 17,83% / Nacional: 11,01
    Ribera Baixa: Local: 16,15% / Nacional: 11,59%
    Ribera Alta: Local: 11,27% / Nacional: 10,43%
    Però no passa res, eh, hem estat per tot arreu a anys llum de la mitjana nacional!
    I, si tenim en compte que el vot local nostre sempre és més alt que el nacional i l’efecte enquestes, la fidelització del vot ha sigut molt forta.
    Mireu, tinc TANTA RÀBIA I TANTA MALÍCIA amb aquest tema perquè una puta cuina des de Madrid et ve arruïnant el treball del dia a dia que fas incansablement. I en aquestes eleccions no han sigut ni un ni dos coneguts i amics que m’han dit que no ens votaven a la llista nacional perquè no VOLIEN LLANÇAR EL VOT AL FEM, com li deien totes les enquestes. Sí, perquè jo els puc dir missa, però tu et fiaries d’un tipet que t’assegura i jura que el cotxe de segona és bo mentre tots els estudis van dient que, no només no és bo, sinó que és una puta llanda???!!! Et deixen com a boig imbècil.
    Per tant, ARA és el moment, s’ha acabat tanta favada, collons! I de «només» això, favades, perquè el «Keep On Working» el portem en l’ADN i, ja només per conviccions -que sempre em podeu dir que queda molt bonic dir-ho però no s’ho creu ningú- per una raó molt senzilla de supervivència: o treballem o ens mengem els mocs. Perquè amb nosaltres no ens val estar a la bartola quatre anys o més i després per la marca apujar i entrar a llocs on ni estaves ni se t’esperava. Si no donem un 200% traguem un 1%. I d’això en som ben conscients.
    I, sí, tinc GANES DE DESFOGAR-ME. I m’ha tocat molt els «pebrots» que em vingueu des de la paella dient que amb açò fem «mourinhisme».
    Vos he llegit i vos continue llegint i no me’n perd ni una, però amb açò m’heu tocat la fibra, què voleu que vos diga?

    Contestar
    • Coentor

      Amic, crec que estàs fent un grà massa.

      Perquè precisament, jo no he dissimulat ni ocultat que el BLOC s’ha trobat un desnivell de vot local entre nacionals i locals (he dit que a l’Alcoià era un 7% i resulta ser un 9,7, però deia xifres de memòria). Resulta evident que el CIS te una part de culpa d’eixos resultats (més a les Valls d’Alcoi i la Ribera Baixa, que a la Ribera Alta, doncs que les llistes locals traguen un 0,80 més que les nacionals entra dins d’allò lògic). De fet, he sigut jo el primer en parlar de les diferències de vot local-autonòmic a les Valls d’Alcoi (i els resultats locals sí que els he encertat).

      L’únic comentari que s’ha fet (que no considere tan ofensiu com per a cabrejar ningú) és que la millor manera de que no torne a ocórrer açò, no és gastar excessives energies en eixir als mitjans «queixant-se del CIS», sinó amb propostes concretes.

      Contestar
  11. Un del BLOC que sempre dina paella

    Coentor, tu has dit exactament: «I sobre si les enquestes han fet mal… mira la diferència de vot entre local i autonòmica a l’Alcoià i el Comtat i compara. 15 i 17 %, tot un rècord a les locals, i a les autonòmiques crec que no s’arribava al 7% de mitja del País…».
    I ací dalt t’he posat les xifres i ho he argumentat. D’anar-se’n vora deu punts -com tu deies- i un desastre per caure per sota de la mitjana en un «graner» de vots a anar-se’n un 4-5% i continuar 2-3% per damunt de la mitjana nacional, dic jo que se’n pot dir una «equivocació» i crec que no és massa demanar que comprengues que en això has errat.
    I, a més, ve a reforçar l’argumentació que he explicat.
    I ho torne a repetir: això que el principal discurs post22M de Compromís haja estat la «rabieta» i el «mourinhisme» de demanar el cap del tipet del CIS és absolutament fals i esbiaixat.
    Però, igualment, això no lleva que el tipet del CIS haja de posar el seu cabet en una bona safata i acabar d’una puta vegada amb el filibusterisme de les enquestes.
    D’altra banda, et done la raó en el fet que estic fent-ne un gra massa. Però és que en açò m’heu tocat la fibra, com he dit, i necessitava desfogar-me.
    Salut!

    Contestar
    • Coentor

      Per parts… Ací no s’ha dit que l’ÚNIC discurs de Compromís siga fer el plorico. Només es mostra la preocupació que la «temptació de vore’s amb raó per a fer el plorico» puga eclipsar les propostes de qui, recordem, és l’únic grup que de moment ha mostrat tindre un discurs (val que només han passat dos setmanes).

      I sobre les dades de les enquestes… He errat i he citat de memòria un 7%, quan era un 9. De tota manera, dóna igual. El fet és que del vot local (entre el 15 i el 17) i l’autonòmic es baixa un mínim de 6 punts. Una part d’eixa baixada s’explica per tendències de vot útil, on entren les enquestes. ÉS QUE T’ESTAVA DONANT LA RAÓ!

      I lamente, per la meua part, haver-te tocat la fibra.

      Contestar
  12. Un del BLOC que sempre dina paella

    Bé, Coentor, havia escrit una llonganissa de resposta raonant amb més calma tot el que havia exposat i després de demanar-te disculpes pel to (no han sigut les vostres respostes ni els vostres textos els que m’han tocat la fibra, sinó el tema de les enquestes), però se me n’ha anat a fer la mà sense que isquera publicat… En fi, millor, una rajola menys per a aquest país a qui tantes li’n sobren!
    El que venia a dir és que, efectivament, cal deixar estar el CIS com a element del discurs (jo continue opinant que no ho ha estat en cap moment, sinó que va ser una denúncia que calia fer i que si el Levante, que ens té un carinyo especial, ho donava com la «nostra principal reacció» què hi podem fer!); les enquestes no són un joguet, sinó que són un element importantíssim de manipulació política i que perverteixen en certa manera la democràcia, i, sí, és clar, a continuar per la senda marcada en aquest començament.
    Salut!

    Contestar
  13. maria

    Però com esteu amb Ribó… La veritat és que és un tio listo: guanyar-se a LPR, els socialistes descontents més rabiosos, més intel.ligents, més compromesos amb la política i sobretot més cansats d’ineptes polítics d’esquerres que no els feiem cas ni dins d’un partit ni des de la universitat.

    No obstant això, heu de reconèixer i fer un plas plas a la direcció política de Compromís. Aconseguir «fixar» a Ribó no és qualsevol cosa. I orquestrar l’equip que tenen… Excepte Panella que no me diu res, els altres diputats són cada un, una història… L’estrella Oltra, la femme fatale Mireia, el primer gay a les Corts, el nacionalista incansable… Com a marca, venen. No sé tant com a polítics.

    Ah! I per molt que vau fer l’endorsement a última hora a Ribó i picats pel sentimentalisme… Vamos a verrrr. Des de què vau començar, vos dedicàveu a donar palos i palos als del PSPV. Alguna paraula per a la força invisible de Compromís? Gairabé al final vos animàreu a parlar d’Oltra i el 5 per cent amb mala llet i de pressa. Simplificant-lo en això: llourisme (oltra i cinc per cent)

    I no vos vau adonar de que la mateixa lectura sobre què fallava a l’oposició valenciana que vosaltres heu fet ja l’havien fet uns altres feia temps i sense seudònims: la direcció de Compromís.

    Contestar

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Esta página está alojada en La Página Definitiva. Sus contenidos pertenecen a sus autores, que escriben con seudónimo para evitar ser represaliados por sus opiniones.

Contribución anónima

Esto lo hacemos gratis y es mérito, entre otros, de personas anónimas. Aun así cuesta tiempo y dinero. Si te gusta lo que hacemos y quieres colaborar, páganos unas cervezas.

Artículos en tu correo

Te enviamos los nuevos artículos a tu correo electrónico: