Campanya empastrà, dia 5: Sonia i (S)elena volien debatre «toda la noche»

Cinquè dia de la campanya electoral menys emocionant en la Història recent del País Valencià. Sort per a l’audiència que la gent de la Paella Russa som uns freaks sense ofici ni benefici; som addictes a la política valenciana com bona part de la societat a la drogaína adulterada amb algeps i portland, independentment de la qualitat del producte. Així, cada dia tenim matèria per a parlar-vos una bona estona. Comencem pel principi.

Lectura i exègesi de la Sagrada Escriptura d’Ana Kringe

Querida Dénia, Hablemos claro:

«Ahora los tiempos han cambiado. Aunque Les Rotes mantiene su encanto natural, el crecimiento de los últimos años ha modificado el número de habitantes de Dénia, modificando, en parte, aquella forma de vida tan familiar. Sobre aquella base de chalets y de casitas está la zona costera más dianense, la que tiene como único límite el mar, la que es anterior a leyes y, casi me atrevería a decir, a mareas arrasadoras»

Querida Dénia: Hablemos claro, pàgina 12, Versicle tercer

Ana Kringe ens transporta a la Dénia arcàdica anterior a la malvada legislació de Costes que pretén acabar amb els xalets dels deniers de tota la vida. Una categoria en la qual segurament entren els nazis refugiats, constructors dels primers xalets a les Rotes als 40 i els 50 del segle XX, i les famílies i fortunes dels quals encara habiten la zona sense que ningú no els haja molestat. També són les Rotes l’escenari de la vida de l’amic de qui Luis Eduardo Aute se’n recorda a la seua cançó “Che que mal”, que parla precisament de Dénia i d’un amic seu que hi vivia.

Així vist no ens deu sorprendre l’al·lèrgia d’Ana Kringe a les lleis, com també li passa a Aznar, a qui ningú li ha de dir quan pot o no conduir: pareix que Transfugueitor té agonia al concepte de planejament urbanístic i de legislació urbanística. Qui necessita planejament quan hi ha constructors amics que a través dels seus PAI’s estalvien la feina a l’Ajuntament i de pas reparteixen alguns maletins entre els membres de la Corporació Municipal? Que més dóna deixar un poble ple d’habitatges buits i sense serveis públics essencials? Però res d’això és responsabilitat d’ella, del PP i de la gent de “Nuevas”. El sentit inexorable del temps; qualsevol temps passat fou millor.

L’estil Ramon Palomar fa fortuna: Transfugueitor a l’Información

Feta l’exègesi, seguim parlant d’Ana Kringe: la super-alcaldessa ha tingut hui la seua entrevista-fel·lació a la pàgina web del Diario Información de Alicante: la flamant tècnica de laboratori i trànsfuga té dret a seguir els passos de Camps i esperar que els mitjans de comunicació. El format ha estat de preguntes obertes per part del públic, però en la pràctica els periodistes afins a Transfugueitor han filtrat totes les preguntes que no seguiren el llibre d’estil de Ramon Palomar i la pogueren molestar mínimament. “Ha sido usted una alcaldesa a pie de calle”, “¿Qué piensa del presidente Camps?”. Hem intentat preguntar-li pel seu paper en el canvi de bàndol del trànsfuga Juan Collado o per la seua falsa Wikipèdia, però a l’Información s’han passat la nostra pregunta per baix cama.

• “¿Ana, qué le parece el blog La Paella Rusa? ¿Qué opina de las revelaciones que están haciendo sobre su campaña en Internet y sobre su libro?

• No lo conozco.

Els comentaris amb IP de l’Ajuntament de Dénia lloant a Kringe i insultant a Viciano ens indiquen ben bé el contrari.

Assessor del PP de Dénia jurant i perjurant que no coneix La Paella Russa

Debats de Canal 9: Sonia i (S)elena

Després del gran debat de l’altre dia entre candidats a la Generalitat Valenciana, Canal 9 segueix obsequiant-nos amb debats monogràfics entre candidats a l’alcaldia de diferents ciutats. Anit, li va tocar el torn a Alacant, debat que vam seguir a través del twitter de La Paella Russa fent ús del hashtag #debatalacant

Posem-nos en situació: Luis Díaz Alperi va vèncer per la mínima (15 front a 14) a la llavors subdelegada del Govern Etelvina Andreu en les passades municipals; el PP no va perdre les eleccions de 2007 perquè Esquerra Unida i Bloc es negaren a estendre el Compromís a la ciutat d’Alacant, ja que sumats els seus vots superaven el 5% i tenien dos regidors. Després d’eleccions Alperi va donar pas a la seua n.2, Sonia Castedo, i va dimitir del càrrec. També Etelvina Andreu va fer l’espantà per ocupar un càrrec del govern de Madrid.

Sonia Castedo, sempre somrient. Això faltaria!

Sonia i (S)elena tenen el mateix perfil, de persones que no han tingut més feina en la seua vida que gràcies al respectiu partit i al seu servei, dins l’Ajuntament d’Alacant la primera i al Congrés de Diputats i Subdelegació de Govern la segona. Model Leire Pajín, en definitiva. I això al debat es va notar.

Llums, càmera, acció, i començava el debat, que vam seguir a consciència des del nostre twitter. A les candidates se les veia nervioses. Llegien constantment abans, durant i després de les seues intervencions. Dubtant, deixant amplis silencis entre paraules, indecises. Aprofitaven per llegir el propi programa electoral mentre parlava l’altra candidata. Sort que el debat no durava més, perquè ens hagueren pogut tindre allà tota la nit, mirant-les dubtar, esperant que d’un moment a altre feren honor al seu malnom i es posaren a ballar. Però no. Tot acabà en Sonia Castedo entrant a furgar i insultar quan (S)elena Martín ja no tenia torn de rèplica. Tot un gest d’educació.

Esta nit toca Castelló. Esperem que Nomdedéu ho faça més divertit, i ens parle de traques, salmons i all-i-oli, com a mínim. A priori ho té més fàcil, a Castelló amb el clan Fabra pel mig hi ha més coses de què parlar.

Les perles del dia de Francisco Camps

Que Francisco Camps és un pou de sorpreses no és cap misteri per a l’electorat valencià, i menys encara per als fidels lectors de La Paella Russa. Ahir va ser bastant prolífic. Una de les perles, que reflexem a la nostra col·laboració diària amb el periòdic digital econòmic Valencia Plaza que es titula «Árboles, niños, Mónaco, yates… cosas bonitas» i versa sobre la genial proposta de la Generalitat en sostenibilitat:  plantar un arbre per cada xiquet valencià que nasca, i posar-li el seu nom. És estrany que Alarte, Darth Moreno i el Senyor Calabuig, mestres de l’adaptació de programes, no hagen plantejat ja que el xiquet quede assignat a un funcionari de la Generalitat o l’Administració local que anirà a vore els  seus partits de futbol, bàsquet i beisbol del xiquet quan es faça majoret…

Funcionari de la Generalitat prestant atenció a un valencià del futur

La segona bomba és l’anunci de Camps de qui va ser el ginecòleg que el va portar al món, Paco Donat. Això al context del congrés de noves tecnologies Tyrius on per demostrar compromís amb la modernitat va assegurar que el mòbil és el cordó umbilical que el manté unit a sa mare després que Paco Donat tallara l’original. No el seu tablet o iPad, no; tampoc un iPhone o un Android. Un mòbil a seques, per telefonar a viva veu, a la vella usança. Així d’1.0 és el nostre president. Tindrà efecte l’exposició reiterada de la radiació al cervell amb les seues paranoies sobre furgonetes i cunetes? Encara no comptem amb estudis mèdics al respecte.

L’analfabetisme tecnològic dels nostres polítics, que bàsicament fan servir les noves tecnologies en campanya electoral és un fet. Ho és més encara si comprovem el seu nul discurs en economia més enllà de referències a l’economia del coneixement, com bé expressa Andrés Boix al seu article diari de seguiment a El País.

Entrevista a Joan Ribó a la SER València

El dia d’ahir ens va deixar, finalment, una entrevista a Joan Ribó– ací teniu el perfil que en va fer Jorge Galindo a Valencia Plaza– a «La Ventana» de la SER de València. L’entrevista, a mitges en català i en castellà, va versar sobre els distints temes de campanya, a més de la trajectòria personal del propi candidat; va ressaltar el fet que probablement part del seu electorat potencial desconega que es presenta per Compromís i no per Esquerra Unida, donada la seua trajectòria.

Va destacar la seua aposta per la bicicleta, les indústries culturals, i la xarxa d’escoletes públiques, que proposa començar a implementar a través de cooperatives amb ajut municipal. Més enllà d’això, el debat econòmic va brillar per la seua absència. A l’espera de com li vaja al debat de candidats de Canal 9, Ribó es presenta com el més sòlid dels candidats opositors a Rita Barberà. Tot i això, les enquestes no l’afavoreixen molt: la darrera d’Antena 3 el deixa fora del consistori.

Hui ens acusen d’estar a sou de:

Inaugurem una nova secció diària per cloure les anàlisis. Com que cada dia, a través de comentaris, correus o interpel·lacions se’ns acusa de ser servidors o enemics d’un partit determinat, i el diagnòstic va canviant- ens atreviríem a dir que és cíclic, però encara no tenim prou mostra per confirmar-ho- de hui en avant ens farem ressò d’estes crítiques.

Ahir, l’amic Pere Fuset, n.5 de la llista de Compromís per València, fundador del web Valencianisme.com i ex-secretari general del Bloc Jove, formulava a través dels comentaris la següent acusació:

Pere Fuset: Teniu una obsessió malaltissa contra el BLOC i Compromís que haurieu de dissimular. Amb la de coses criticables que hi ha al meu partit.. quina necessitat hi ha de difamar? Les quatre comptades excepcions en les quals BLOC i PP han pactat ha estat per a fer alcaldes als valencianistes i/o en alguna ocasió per fugir dels caciques socialistes.. que com las meigas…

La recomanació del dia

Dins la recomanable iniciativa de Julià Àlvaro al seu bloc anomenada «El túnel valencià», on pretén investigar a través d’entrevistes el perquè de l’hegemonia del PP valencià, destaquem la de hui, a Diego Gómez, expresident d’Escola Valenciana, que també publica l’Informatiu: “És necessària una refundació de l’esquerra valenciana”.

Com diuen els professionals de Canal 9: és tot per hui. Demà, més.

PS: Cal agrair a peremcc (Pereiodista) la idea original de Sonia i (S)elena. Gràcies, amic!

Etiquetas Ana Kringe, Asesores, Camps, candidatos municipales PP, candidaturas autonómicas, Cap-i-Casal, ciudad de Valencia, crisis económica, Debates electorales, diputados autonómicos PSPV, encuestas, Estrategias, Generalitat valenciana, Joan Ribó, Jorge Alarte, Josep Moreno, La campaña en Internet, La Paella Rusa, modelo económico valenciano, Pere Fuset, Relaciones con la prensa, Seguimiento de la campaña, Transfugueitor