La Paella RusaTota empastrà
Compromís
Bombolles de sabó
Fa un parell de setmanes explicava com la barreja de cultureta i puritanisme té a l’esquerra valenciana lligada de mans i peus, sense cap capacitat d’articular una alternativa. Fa quasi 20 anys Bill Clinton va ensenyar a George Bush pare que era l’economia la que centrava el debat en una campanya enmig de crisi econòmica al crit de «És l’economia, estúpid!». El debat econòmic brilla per la seua absència en l’espai públic valencià: hi ha un seguici llarg de tòpics sobre com tots els mals són culpa de la gestió del PP i en especial de Camps. Ocasionament li toca a Zaplana algun esguit.
El PSOE ho té bastant complicat per articular alguna crítica de profit; si el PP és el pare del projecte, per propis mèrits de Zaplana, Olivas i Camps, i administrant l’herència del desarrollismo franquista i els ministres de l’Opus, el PSOE n’és la mare. La LRAU, el desmantellament dels Alts Forns de Sagunt, l’absoluta desatenció i estocada a les cooperatives valencianes o les paraules prohibides a Canal 9 per “massa catalanes” són exemples fantàstics del model regionalista “bien entendido” del lermisme.
Els PANE’s i els PCE’s haurien de ser, a priori, els que vehicularen aquesta alternativa econòmica i productiva, però les seues anàlisis al respecte són com a mínim desafortunades. Que un destacat dirigent de l’oposició assegure en seu parlamentària que la ruïna dels valencians es deu als diners gastats pel PP en esdeveniments i en el que es poden haver endut com a comissions és d’escàndol. Algú hauria de pagar als assessors de comunicació de l’oposició- si es que existeixen- un curs accelerat de Matemàtiques nivell 3r d’ESO.
Els assessors de l'oposició prestant atenció a la classe d'economia
No es tracta d’un problema de gestió i d’uns quants milions amunt o avall. Per posar un exemple pràctic, els Ajuntaments han hagut de vendre l’ànima per aconseguir pressupost: independentment de la mala gestió urbanística els consistoris assumeixen el 30% de les despeses amb tan sols un 15% dels ingressos de la cistella d’impostos. Pel que fa al finançament autonòmic, les xifres són dramàtiques. El dèficit fiscal és al voltant de 8.000 milions d’euros anuals, gairebé un 8%. Baviera, el Land més ric d’Alemanya, amb el quàdruple de PIB que el País Valencià paga a penes 3.400 a l’any al seu fons de compensació interterritorial.
Amb un sistema de concert econòmic similar al de Navarra la Generalitat Valenciana disposaria cada any de gairebé el doble del pressupost actual. Això sense comptar que tenim un altíssim percentatge d’economia submergida i dels avantatges que suposa controlar la recaptació fiscal per a objectius de política econòmica. Un aspecte que ve en el pack dels «Drets històrics» basconavarresos i que per algun motiu no figura entre els nostres. Quin moment millor que el passat 25 d’abril, aniversari de la pèrdua dels Furs, per reclamar-los? Però, de ben segur que cap d’aquestos aspectes traurà el morro en campanya electoral, ni tan sols des de l’espectre més nacionalista. En canvi, els PANE’s i els PCE’s proposaran fer bombolles a l’aire, però no de sabó. Esgotada la bombolla immobiliària i el manà dels successius “Plans E”, venen les bombolles de nova generació.
Joves d'Esquerra Unida en plena preparació del programa electoral... o són de Compromís?
La primera és la logística. El sacrosant Corredor Mediterrani, la infraestructura imprescindible que ens ha de salvar, permetent-nos col·locar mercaderies en poc temps al centre d’Europa. No val la pena pensar en produir res. Com els ports del sud d’Itàlia estan massa preocupats en importar farlopa de Colòmbia, hem decidit ser la porta d’entrada a Europa per als productes d’Àsia Oriental. Per això, necessitem ports immensos, sobredimensionats, plens de grues i contenidors de colorins. Per a més informació, veja’s el magnífic documental A Tornallom, sobre la (ex-)partida rural de La Punta, a València. Així es dona eixida a tots els parcs industrials ja projectats, i es subvencionen generosament naus industrials per emmagatzemar l’excés de stock. A més hi ha espai per a l’ampla borsa de llicenciats en Econòmiques, Empresarials, Dret i màsters afins, que poden dedicar-se a la consultoria i assessoria i a fer viatges en bussiness class per l’ample món. Negoci rodó.
Primer campionat internacional de Tetris de València
El segon és el de la innovació i l’economia del coneixement. Ningú sap ben bé que és ni perquè serveix, sols que dóna diners i mola molt. Diuen les llegendes que disposem d’una relíquia que ens va deixar Joan Lerma de quan pareixia que estos temes interessaven a algú: està a Paterna i s’anomena Parc Tecnològic. Els protagonistes de la jugada han de ser informàtics i enginyers, que se suposa que poden inventar coses i promoure que València o Alacant es convertisquen en Silicon Valley per art de màgia. Ho hem vist al cine, els de “The Social Network” comencen aixina i acaben fundant Facebook i sent més rics que Mario Conde, Emilio Botín i Juan Roig junts. Per aconseguir-ho, donarem uns quants duros per algun premi de joves emprenedors i esperarem que apareguen per generació espontània i decidisquen no anar-se’n fora. Aixina ha de ser: de hui en avant tots els estudiants bons a carreres tècniques.
La tercera és l’economia verda. Les renovables. En essència consisteix a arrancar els molestos arbres d’un bancal, posar-hi plaques solars i un motor de gasoil per a quan no s’arribe a la xifra estipulada amb Endesa o Iberdrola, i esperar a cobrar la llum al preu subvencionat. També serveixen els sostres d’edificis d’obres públiques i naus industrials. Estimula, a més a més, el lucratiu mercat dels cursos de reciclatge per a manobres i personal no qualificat. També s’ha sentit a dir que s’estilen els molinets a les muntanyes poc turístiques. El que ens quedarà per vore!
L’únic cert és que les propostes de bombolles de les llistes de la compra electorals dels PANE’s i els PCE’s es marciran abans d’acabar maig. A no ser que troben petroli en grans quantitats davant les nostres costes i algú tinga prou collons- o ovaris- per clamar “Exprópiese” l’economia valenciana té poca pinta de canviar en la propera dècada. Així, i tret d’un cas de miracle, a la pregunta dels sectors productius valencians “I ara quina toquem, mestre?” el PP sols espera que passe un poc la crisi immobiliària per respondre “La mateixa però carregadeta de bombo”. Ja podem anar comprant taps de cera per les orelles. Andrés Boix dixit.
Etiquetas modelo económico valenciano
Passarà desapercebut, però este és el millor article del blog.
los PCE’S no ho faran, i el PPSOE ni està ni se li espera, però que els del BLOC no hagen fet NI UN PUTO ESMENT a l’espoli fiscal (eixos 8.000 milions d’euros que se’n van de «solidaritat interterritorial» per no tindre un sistema de concert com el basc.), ni un esment en el seu programa de «govern»… telita de vergonyós.
I ja ni PANE’S, NI PCE’S, ni dinàstics. La falta d’idees, de projecte econòmic és per desanimar-se. Perquè sense alternativa al model actual, quina eixida anem a tindre?
Ei, sóc del BLOC, no me n’amague. Hem estat reivindicant el concert econòmic i denunciant l’espoliació fiscal dia sí dia també i tres vegades més. Ja estic prou acostumat que ens diguen que no fem res del que estem fent tot «lo» sant dia. Però dir que el BLOC no diu ni pruna del concert econòmic a l’endemà que Compromís ho presente com a proposta estrela en matèria econòmica del programa ja és passar-se una miqueta, no?
http://www.coaliciocompromis.net/index.php?option=com_content&view=article&id=407:compromis-aposta-pel-concert-economic-com-a-millor-model-de-financament-autonomic&catid=6:noticies&Itemid=1
Vos ho dic de bon rotllo, perquè he llegit tot el que heu escrit i vos seguisc sempre -no me’n perd ni una!-. Si li foteu canya al BLOC no dic no ens la meresquem massa vegades. A banda, foteu canya amb tanta gràcia que vos he de dir que sou uns cracks i que vull que li foteu més canya al meu partit! Però, «recollinses», dir que el BLOC no reivindica el concert econòmic i no denuncia l’espoliació fiscal quan des de l’UPV ja es feia i qui escriu açò quasi no havia ni nascut i, a més, escriure-ho a l’endemà que Compromís ho presente… xe, xe, xe!
Val, disculpa. Jo és que, açò de l’espoli fiscal pense que hauria de ser la mesura estrela del programa de qualsevol partit. Per cert, jo també sóc lector, no tinc res a vore amb la web.
I parlant de mesura estrela del programa: trobe molt be que feu vídeos de «volem escoletes» o «volem transport públic gratuït», però el concert econòmic hauria de tindre major protagonisme, i no ser una nota de premsa d’un acte a la Safor. Aixina que ja sabeu, a parlar de diners, i me quede amb esta frase.
“la venda de Bancaixa és el preu que s’ha hagut de pagar per la corrupció, Francisco Camps ha hagut de cedir esta caixa a canvi de salvar el seu cap davant de la direcció del seu partit”. I jo afegiria: i la CAM.
Amic bloquer: això de no dir ni pruna val per a tots, i ja t’ha contestat més avall Senyor Garrofó. Tindre un apartat decoratiu al programa i amollar la cosa en un acte a tres setmanes d’eleccions i fer una nota a la web no és primar un missatge ni oferir-lo com a alternativa; com tampoc és que una proposta aparega en una llista de la compra electoral. Un missatge en el que creus apareix en l’agenda política i el cites dia a dia durant anys. El vostre missatge és «El president és un lladre» i «El PP s’ha gastat els diners en festes i no en el que era important». I cap més, sent dir-ho.
Donar prioritat al concert econòmic com a missatge és que isca Enric Morera o Mònica Oltra o qui siga, durant la legislatura i explique que volem fer tals tals i pasquals polítiques socials i iniciatives i no podem perquè ens roben 8000 milions d’euros a l’any. I això no ho heu fet. Heu dit que no teníem diners per res perquè se’ls havia endut el PP en comissions. Heu optat per parlar per la dictadura del PP, la Gürtel i el sursum corda. I per tant, l’article diu el que diu, no aposteu per eixe missatge perquè tinc la impressió personal que no se’l cregueu massa.
Xe! He posat l’exemple de la notícia perquè tenia una miqueta de gràcia que isquera eixa crítica que el BLOC no demanara mai el concert econòmic ni denunciara l’espoliació fiscal junt el dia abans de la redacció de l’article. Però jo vos he de reiterar que no em base només en eixa nota de premsa, és que el BLOC -i com dic, de la mateixa fundació d’UPV. És a dir, que venim pegant la matraca de tota la puta vida, xe!
Mireu, vos en pose una altra «anècdota». És el vídeo electoral d’UPV per a les eleccions espanyoles de 1993. Són 5 minuts i al youtube es veu amb una qualitat desastrosa. Però fixeu-vos que l’espoliació fiscal i el concert econòmic és pràcticament l’únic que s’hi diu!!:
http://www.youtube.com/watch?v=bjNod8atYqI
Salut!
la UPV/BLOC portarà «tota la vida» fent mencions a això, però mai ha sigut l’eix de la campanya (potser en 1993 ho fóra, no se).
És cas és que, des de la (comprensiblement) limitada capacitat que teniu per a fer vore el vostre missatge, sempre heu sigut «els de la llengua» abans «i els que critiquen que Camps es gasta els diners en xorrades, i tenen a Oltra que és una follonera» ara. De la mateixa manera que EU ha sigut sempre «els que estaven en contra», i el PSPV… ells sabran.
Si eixe fóra l’spot de 2011, cap problema, però l’eix de la vostra campanya (i la dels altres partits) no és eixe. La vostra Campanya va de carrils bici i d’escoletes. I de gastar-se diners en cultura.
I este article es lamenta que els partits de l’oposició no tinguen un discurs propi en matèria econòmica. Què els teus sí en tenen? molt bé, però és un discurs invisible, i no prioritari, que a efectes pràctics és com no tindre.
Perquè el dia després de que feu públic el vostre discurs en matèria econòmica s’us critica que no tingueu discurs? perquè diuen que no feu les coses que, en teoria, porteu tota la vida fent?
Morera ha estat síndic de Compromís, almenys, any i mig: quantes voltes fa posat en la taula el tema del finançament?
Coentor, et responc ací baix perquè dalt no em deixa.
A veure, jo afirme -i em remet als fets- que l’espoliació fiscal i el concert econòmic ha sigut un mantra del BLOC-UPV-ETC. El vídeo del 1993 és una «anècdota» més. De la mateixa manera que ressaltava que just a l’endemà de presentar -per enèsima vegada- el concert econòmic com a principal proposta econòmica del programa electoral -ens haurem presentat a cap elecció en què no ho haja estat?- se’ns acusava que no en déiem res. Home, encara té una miqueta de collons que em digues que «no saps» si en el 1993 la campanya no giraria al voltant del concert econòmic i l’espoliació fiscal quan el vídeo de campanya no parla d’una altra cosa!! I és un vídeo de la UPV que he vist per ahí per a demostrar que, des que ens van parir, no hem deixat de denunciar i demanar eixes coses. Una anècdota més com te’n podria traure més de mil si em posara a cantar cançons…
Em jugue el que vulgues que Morera deu haver fet moltes -però moltes moltes- més intervencions denunciant l’espoliació fiscal que parlant de la llengua (que, escolta, no està malament parlar-ne). Ara bé, com deuràs comprendre, no voldràs que em pose a desglossar-ne les intervencions parlamentàries…
A pesar de tot això, som (i serem) els de la «cultureta» i la «llengua». D’acord, no ens ho podem llevar. Què hi farem! En el moment que tinguem, no ja un mitjà de comunicació mínimament favorable, sinó directament «no hostil» et podré donar la raó que tota la culpa és nostra. Mentrestant, crec que no tota la tenim nosaltres. (Ep!, dic «no tota», no dic que no en tinguem gens!!).
Ei!, i una miqueta més de pibe-roig en les crítiques, que normalment solen ser més iròniques i de conya, que les teues les note massa «de mala llet» i no és el to que solc llegir ací, xe!
Salut!
Hola amic Bloquer. T’havia escrit una resposta però sembla que no l’havia enviat bé.
Disculpa si el meu to porta massa «mala llet». Moltes voltes la mala llet el que denota és cert grau de frustració. Des d’esta pàgina s’han escrit articles amb molta mala llet contra el PSPV i EUPV, probablement perquè el redactor es frustrava en vore que l’alternativa al PP no feia més que l’inútil.
Com bé diu Arròs a banda i el Sr. Garrofó, una mesura política (i més en partits amb els mitjans de comunicació hostils) no és sols que el «Concert econòmic» (així, sense especificar en què consisteix) aparega a algun punt d’un programa de 80 pàgines que ningú llig. Una proposta (seriosa) és un tema matxacat dia rere dia en les Corts i mitjans de comunicació.
I si entrem a la web de Compromís, veiem uns vídeos molt bonicos (que supose, seran els que s’utlitzaran de propaganda electoral a la tele) on Morera parla de crear 500.000 llocs de treball en el sector dels serveis socials a xiquets i ancians. Eixa és LA PROPOSTA del Bloc/Compromís en matèria econòmica. Com a molt, eixa i la de crear la polícia autonòmica, fet que portaria a la creació de X llocs de treballs, a jutjar per una nota de premsa del partit valencianista. PUNT
De que en esta legislatura s’anava a reclamar el concert ens hem assabentat perquè un militant del partit ha posat una nota de premsa ací. No ha hagut cap altra menció «digna» a l’assumpte. Perquè el mínim que s’haguera esperat d’un partit que porta des de 1993 proposant el concert econòmic és que haguera tret el debat a la societat, que es parlara de la ideoneitat de demanar el concert. Salta a la vista que no ho heu aconseguit.
Tot i s’us mig-perdona pel fet que va ser la Campanya més bipartidista que es recorda, en les eleccions europees teníeu de cap de llista al professor d’Economia Ramón Tremosa, un dels majors experts en balances fiscals de l’estat espanyol. (Del BLOC presentàveu a Nomdedéu, de Castelló, altre polític valuós) teníeu una oportunitat ÚNICA per dir «nosaltres som d’esquerres, però anem en coalició amb CiU perquè esta gent és molt vàlida, i volem parlar de balances fiscals i de concerts econòmics». Oportunitat perduda.
Este blog és una espècie de «mur de lamentacions» de l’esquerra valenciana, òrfena de propostes de futur. De quan en quan apareix algun «desideràtum», alguna idea o proposta que es pensa, deuria fer l’esquerra valenciana.
Si des dels partits (via els lectors amb carnet que llegiu estes coses) preneu un poc de nota, crec que ja s’haurà avançat molt.
I si sóc tan dur és amb el BLOC és perquè se que ni el PPSOE van a demanar el concert econòmic (perquè des de Madrid se’ls fulminarien) ni tampoc EU (primera, perquè encara que ells diguen que no, des de Madrid també se’ls fulminarien si ho reclamaren, i a banda, perquè ara EUPV està dominada pel sector més centralista, i encara que pogueren, tampoc no ho demanarien).
Pues Compromís pidió ayer el concierto económico…. http://www.elperiodic.com/gandia/noticias/118098_compromis-apuesta-concierto-economico-como-mejor-modelo-financiacion-autonomica.html
En Las Provincias el titular es: El Bloc plantea crear trabajo en la Safor quitando asesores http://www.lasprovincias.es/v/20110428/safor/bloc-plantea-crear-trabajo-20110428.html
A pesar de que en la propia noticia también dicen lo del concierto, el impulso a las renovables, crear 50.000 puestos de trabajo o la creación de una banca pública. ¿En el resto de medios? Ni rastro, ni Levante, ni El País ni El Mundo. A los medios no les importa el resto de opciones, si ni siquiera pidiendo concierto económico sales en los medios, tiene más interés impugnar la lista de Rita, que las propuestas, es bastante triste
Y hombre, propuestas hacen, intentan lo que pueden y desde mi punto de vista son mejores que las del PPSOE. Pero es que tampoco se pueden solucionar los problemas de 30 años de la noche a la mañana, España tiene graves problemas estructurales, y la Comunidad Valenciana más aun, hoy mismo Luna ha dicho que la deuda total ya va por los 53.000 millones, aunque los PANEs y PCEs llegaran al gobierno estarán muy atados para hacer nada…
És dramàtic, però amb una dècada sense dèficit fiscal els comptes queden sanejats del tot.
Crec que no fa falta només propostes, fa falta que els politics es creguen que es possible canviar el model econòmic. Fa falta polítics valents, tant s’em val que siguen del Bloc, EU, PSPV (o com vullguen anomenar-se) o inclús del PP (em dona la risa, però algú n’hi haurà amb trellat, ¿no?). Ara per ara només es pensa en gestionar el dia a dia, sense pensar en el futur.
Joder, que se presenten estos de La paella a las elecciones y todos contentos.
«El dèficit fiscal és al voltant de 8.000 milions d’euros anuals, gairebé un 8%. Baviera, el Land més ric d’Alemanya, amb el quàdruple de PIB que el País Valencià paga a penes 3.400 a l’any al seu fons de compensació interterritorial.»
Mira, yo es que esta cifra ya la había leido otra vez. Y después de leerla me fui a echarle un vistazo a como lleva el gobierno de Deutschland – si ,un gobierno federal, no como el de aquí – las cuentas y es un puto embrollo de nivelaciones, prestaciones y contraprestaciones, asi que hay algo que no me encaja y me parece, solo me parece que comparamos incomparables ( ó , alomojo, es que incorporar los landers de la ex-RDA les ha salido tirado de precio y me parece que va a ser que no)
Si alguno de los aqui presentes le molan los temás económicos, que le eche un vistazo y nos lo explique…es que yo cuando empiezan con transversalidades horizantales, verticales e inclinadas, me pierdo..
http://www.ugr.es/~redce/REDCE6/articulos/08cristinaelias.htm
El ibuprofeno va a su cuenta.
Y que conste que soy muy mucho partidario de un sistema fiscal federal y tal – de conciertos y ¿Estado? como proveedor de servicios me parece que no hay muchos ejemplos y el que tenemos es un puto churro con el que en cualquier pais normal se hubieran partido peras ya- pero si queremos hacernos bávaros, tenemos que fijarnos en todo, no agarrarnos de la manita que nos enseñan los valencianos del norte y ponernos a llorar cual Shylocks viendo como se nos escapa el chuloputas italiano ó como unos Mourinhos de la vida
Respecto al tema de Sagunto, no solo de Kawasakis vive el hombre.
http://www.minerometal.ccoo.es/%5Cficpdf%5C67Historia%20de%20la%20Siderurgia%20Integral%20Espa%C3%B1ola2.pdf.
Y volvemos al Mourinhismo.
Compre la crítica, Galaico, és un reduccionisme demagògic com un altre. Òbviament queixar-se del dèficit és una crítica mourinhista com una altra, però em sembla una xifra prou bèstia això dels 8000 milions anuals, com a mínim per iniciar un debat públic sobre el sistema que tenim i a quin voldríem aspirar. Com a mínim tindre un debat serè de perquè existeixen «Drets Històrics» i perquè no hi tenim dret, com decidim on enviem la solidaritat i de quins diners disposem per canviar de model productiu i aplicar polítiques socials. El que espere dels meus representants polítics, vamos. No que posen denúncies als jutjats.
Ni, si debate ni ideas económicas no hay más que una: ¿Cuanto vamos a tardar en seguir vendiendo adosados a los jubiletas y a vender los huertos de naranjos ( y las marjales que se despisten ó se desequen por «casualidad» ) como parcelitas urbanizables? Solo tengo que ver el programa del PsoE en mi quebrado y muy Ppero Ayuntamiento (unos 50.000 ciudadanos fijos + extras) para ver que ideas no hay.
Pero , ante todo, un baño de realidad: el «concierto» no lo verán nuestros ojos y resolver si va primero el huevo – (tener pasta para que todo funciones mejor por ciencia infusa) – ó la gallina – ( saber lo que se quiere hacer y como hacerlo y ponerse burros TODOS para pedir un modelo financiero más responsable y menos dadivoso).
galaico, amb tots els respectes, trobe que eixe debat és, en part, falsari. (t’escric en valencià perquè crec que l’entens)
Tot i que puc estar d’acord en la teua argumentació de que voler acabar amb el dèficit/espoli fiscal és «fer el plorico» mentre no sapigam què volem fer amb eixos diners, «lo cortés no quita lo valiente», i sense voler llevar importància a la necessitat de «reinventar-se» com a economia, si rebem menys diners del que ens pertocaria en un sistema federal, doncs cal reclamar eixos diners que «són nostres».
Encara que en una societat tan fallera com la nostra sembla que no hi ha NINGÚ amb imaginació per dibuixar un nou escenari on el ciment i la construcció s’han deixat en un segon pla per produir… això tan bonic que diuen ara d'»economia productiva».
Vaja, que trobe que ambdues coses són prioritàries (tant inventar un nou model com exigir millor finançament) i que insinuar que «no caldria fer una cosa fins que no tinguem clara l’altra» és una mala idea.
A lo que voy es que reclamar millones, porque lo valemos, porque nos hemos jartao a subir de precio huertos y paredes de ladrillo, porque nos quedamos con lo bueno y pasamos de hacer cuentas desde siempre y ahora, de repente nos damos cuenta de que debemos 50.000 millones de euros, es de ploricos, si. Reclamar un modelo federal no, pero lo que se reclama es más financiación del gobierno central – porque nos corresponde por PIB, porque lo dicen la balanza fiscal X, porque nos han contao de menos, porque vienen los turistas y se ponen enfermos…- o ver si nos volvemos vascos «asin de repente» y le colamos un concierto en una negociación de tratante de caballos y chamarilero al mismo gobierno central, travestido gustosamente para la ocasión en Gobierno de la Confederación Iberica, pues va a ser que no. Aqui estamos atrapados en un lazo social-pepero : Ninguno de los dos partidos quiere un sistema federal, para ninguno de los dos partidos hay expoli, ni expolio, ni ostias. Necesitan las pelas para seguir jugando al rollo clientelar/ vertebrador de España.
Si Camps reclamara un sistema económico federal, se lo cargaría su partido porque le rompe el discurso anticatalán y «españase rompe» que tan buen resultado le está dando . Si lo reclamara Alarte, se le echarían encima las huestes mediaticas madrileñas y las valencianas, aparte de que se lo cargarían desde Ferraz por dar munición al discurso del PP…¿Que queda? Empezar por reinventar la politica valenciana, pero con un himno que ofrenda glorias a España por un lado y un asco indisimulado a lo que huela a catalán en otro, crudito lo llevamos
Vaja mes de lo sempre folklorisme ranci de la dreta i la esquerra fent senyals de fum.. que al cap i a la fi queden en res per falta de un discurs propi ,però tot va bé segons ells amb el seu discurs de socorrista de piscina
Un article molt interessant, com molts dels d’aquesta Paella Russa. La veritat és que fa goig tindre un espai com aquest. Moltes felicitats!
Respecte del que diu Arròs a Banda, poc que afegir. Crec que l’encerta des de la primera a l’última línia. Com apunta indirectament el text i remata Galaico67, ací només hi ha, de moment, un model. El tenen al cap el PP, els partits de l’oposició i els ciutadans… i tots el coneixem. De manera que, malauradament, el que anem a tindre és el que és. La mateixa. Més carregada de bombo, en efecte, previsiblement. Perquè per a traure el suc que s’estava traguent fins ara o recarreguem o no hi haurà manera.
Senyors, per l’amor de Deú, que el Bloc parla del déficit fiscal? Doncs sí, igual que el PSPV parla d’educació o de sanitat.
Els partits de l’oposició tenen la visibilitat que tenen. Han de triar respecte de quin tema (i les seues derivacions) parlar. I cada vegada que eixen a la tele, que estan als diaris, que els pregunten, que actuen a les Corts…. cada vegada! traure EL TEMA.
Això ho sabem tots. Ells també. Perquè, de fet, és el que fan.
El PSPV ha triat un tema: la corrupció del PP perquè a Camps li han regalat 3 vestits.
Compromís ha triat un tema semblant: les maneres dictatorials del PP.
EU ha triat també, més o menys, la mateixa cançoneta.
Sobre aquests temes s’ha fet oposició. Sobre 3 vestits i si els del PP són o no educats. Ni sobre economia ni sobre educació ni sobre sanitat. Perquè d’eixes coses no s’ha parlat, de veritat, en tota la legislatura. Hem estat parlant de favades i ara no podem queixar-nos de que els ciutadans no se n’adonen de tots els esforços que s’han fet.
Es cierto, la ausencia de debate respecto al modelo económico es de traca. De todas formas, el verdadero problema es que el nivel de endeudamiento es sencillamente brutal. Tanto aquí como en el resto de ejpaña. El barco se hunde puesto que no hay ingresos, las cantidades necesarias para abonar intereses dan miedo y, por supuesto, de aumento de impuestos a los «super-ricos», ya que los «ricos» (según la definición del término propuesta por LPD) pagamos por ambos colectivos, ni hablamos. Hasta ahora el truco ha sido traer dinero del futuro al presente, sin embargo eso es pan para hoy y hambre para mañana. Mientras no se plantee nada al respecto no hay solución que valga.
Coentor, ara sí que estic molt d’acord amb moltes de les coses que dius. Però sincerament creus que Bloc-Compromís es podria presentar ara mateix a unes eleccions valencianes i demanar el concert econòmic com a proposta a matxucar?? Ens iŀlegalitzen com a Bildu mínim!!! Si, amb tota la força que hi ha a Catalunya a favor del concert i la conscienciació de maltractament fiscal, encara el govern de CiU ha de fer malabarismes per tal que no els envien els tancs!! Ací el Bloc sempre ha parlat de la injustícia del sistema de finançament valencià. Per exemple, quan el PP ha vingut amb la matraca que la «Comunidaz» està maltractada des del govern central moltes vegades utilitzava arguments que feia vint anys que utilitzava el nacionalisme valencià. Ara, tu saps perfectament a què obeeix eixa argumentació del PP. El que ha fet el Bloc sempre en aquest debat -una altra cosa és que hi haja transcendit- és recalcar sempre el tracte injust del model com a tal, sense conjuntures que ara és «Sapatero» i abans «Asnar», anant a l'»essència». Que no s’ha enviat el missatge com toca? Que semblava que féiem moltes vegades «seguidisme» de les rabietes del «curita»? Totalment d’acord. Ara bé, que no hem dit «concert econòmic»? Que no hem insistit mil vegades a dir que d’això se’n deia «espoliació»? Home, com et deia adés, que vols que ens iŀlegalitzen? Estem a las tres provincias una región que para ofrendar nuevas glorias a España supo luchar!! Cal ser més «estratega». I en les europees, per exemple, es va matxucar de mala manera el tema del corredor mediterrani, que era molt més prioritari en el temps polític. Ara fins i tot el PP s’hi apunta. Encara no tindrem mèrit per portar-ho en l'»ADN» des del naixement i que ara altres s’hi apunten!! Que no hi hem dedicat vídeos sencers o campanyes senceres? És el problema de no tindre mitjans «no-hostils»: el teu discurs sempre ix a la defensiva (responent acusacions) i tergiversat. I amb açò no vull dir, i que no se m’entenga malament, que no en tinguem gens de culpa. En tenim molt bona part, com per exemple moltes de les coses que apuntes: la no concreció com a fonamental (també és cert que com podem concretar una cosa que, ara com ara, és utòpica?) Jo, açò de l’espoliació fiscal o el concert econòmic, ho veig com el tema del «valencià»: Cal que ho repetim tant? Tin en compte que quasi no hem dit ni pruna de la llengua -per no dir que possiblement no n’hàgem dit ni pruna efectivament- i serem els que «només parlen de la llengua». És com una cosa que ja «ve de sèrie». Si en parlem, malament; si no en parlem, malament; si en parlem a mitges, malament. Fem el que fem beurem oli… Però penses que si Bloc-Compromís tinguera la possibilitat real d’anar a per totes amb el concert i la fi de l’espoliació no ho faria? Realment estem sols en açò! Com tu bé dius, PP i PSOE per a riure. I, sincerament, EUPV no s’ho creu ni de conya. Una altra cosa és la seua retòrica -que massa vegades a ells se’ls passa per damunt perquè només tenen això: retòrica-, però allí tothom pensa que és «insolidario» i una mostra de «nacionalismo pequeño-burgués». En fi… que ho tenim fotut en açò! (I un altre aclariment final i acabe la rajola: la «notícia» i el «vídeo» són anècdotes per a demostrar que és una cosa que va en l’ADN, per a rebatre això que «no en diem res». No per a dir que «des del 1993» o «ara no sé què», sinó per a dir això: que ho tenim en l'»ADN». Busca si trobes cap referència important a la llengua en aquesta campanya. I som els que «només parlen de la llengua»!!!) Salut!
El que intenta explicar-te més amunt Coentor, i que jo he esbossat a l’article, és que et falta visió de conjunt. La discussió no és si el Bloc demana o no el concert, sinó si insisteix en el tema. I insistir en el tema no vol dir amollar-lo i au, significa contextualitzar-lo. La proposta econòmica del Bloc és el de cuidar ancians i xiquets, però els diners han d’eixir d’algun lloc. El fluxe fiscal funciona com funciona: en primer lloc ens haurem de plantejar què i com produim, i després quan estiguem generant riquesa pensarem en millorar els serveis públics, i si, generem nous llocs de treball de manera COLATERAL. Però primer pensem en produir, no podem viure tots d’això i importar-ho tot de l’exterior perquè si no anem tots a la ruïna.
Demanar el concert significa decidir que volem produir i quins serveis volem millorar, quantificar els diners que tenim i quan constatem que no en tenim prou exigim fer ús dels recursos que ens són propis. Però es demana quan ja has deixat clar que a) El sistema econòmic i productiu no va bé b) Volem produir una altra cosa c) Ens falta cobertura social d) Volem fer-ho i no hi ha prou diners. Aleshores el concert econòmic apareix com una opció normal des de l’esquerra. Si no, es una baladronada com una altra.
Ens anem entenent?
Estic molt d’acord amb el punt de consens al que esteu arribant.
Ara bé, amb eixes coordenades la gent que fa política al Compromís ha de comptar i ha de jugar en eixe escenari. De manera que la manera de fer-ho és centrar el debat en 3, 2 o fins i tot un tema només, absolutament clau (per exemple el finançament) i parlar sempre en relació a eixe eix discursiu que els identifica. Que es parla d’educació, posar sobre la taula la manca de diners suificients per a tindre una educació de qualitat perquè l’espoli….; que es parla de sanitat, idem; que es parla de Caixes d’Estalvi, donc relacionar el tema amb el mateix tema; que es parla d’autogover, igual…