La Paella RusaTota empastrà
Corrupción
3 i 4 (les províncies llevantines)
Pac a dins, com una fúrcia
mos əsgarren les petxines!
Alicant, Valéncia, Castelló i Múrcia:
3 i 4? Les Provincies llevantines!
Toni de l’Hostal (nét)– Himen Irregional
Fa pocs dies que hem encetat el bloc, i pareix que dels principals protagonistes de la jugada ja n’hem parlat a bastament. La Gran Serp Zaplana, immortal i esperant la ressurrecció entre les files de Telefònica, Camps el retoret, Fabra, Ripoll, el rom Brugal, les trames del fem. Ah! i Jorge Alarte i Joan Calabuig posant la cinquena marxa cap a l’abisme, però amb l’esperança de mantindre el còmode però invisible segon lloc. Hi ha algú més?
Bé, segons on preguntes es rumoreja que a l’hemicicle del carrer de Navellos (aka Corts Valencianes) hi ha un tercer grup parlamentari. Com es deien? Ah si, Compromís. Em sona que a les últimes eleccions es van presentar junts una constel·lació de partits amb l’esperança de que a esta anava la bona i que havia arribat el canvi, que anaven a dir-li Adéu al PP per la porta gran. El tercer espai. Les províncies valencianes són tres, no? És lògic que hi haja tres grups parlamentaris com a mínim. Tenia sentit, val a dir que molts ens ho vam creure. Aquell 27 de maig vam anar a molts a votar ben convençuts. 1, 2 i 3.
Més enllà de les proclames i els preciosos vídeos de campanya, aquell matrimoni entre Glòria Marcos i Enric Morera que havia de crear una nova família, a l’estil de Los Serrano o els Brady, es va quedar poc més que en polvo d’una nit, amb condons i DIU inclòs, no fos que se’ls apegàs alguna cosa uns dels altres. I limitat a les autonòmiques, evitant sorpreses a les municipals i regalant al PP algunes alcaldies per la porta gran, que amb els vots units d’EU i Bloc haurien pogut canviar de mans.
Dues setmanes després de la sonada victòria electoral de sa majestat Bernie Ecclestone (no era ell que es presentava?) tot tornava a la normalitat, i podien tornar a insultar-se i passar-se a ganivet com de costum. Malvats nacionalistes de dretes, uns. Comunistes antiquats i espanyols, altres. El detonant, per afegir-li patetisme a l’afer, un lloc al consell d’administració de RTVV. La història de després tots la sabem, escissió a ca’n Esquerra Unida, transfuguisme i una separació més gran que mai entre els dos espais.
Ara tots dos, la nova EU de Marga Sanz i el Compromís beta (en tant que succedani del projecte de 2007, com aquelles pel·lícules de serie B que apareixien en VHS vinculades a les estrenes de dibuixos de Disney) s’arroguen la representació d’aquest tercer espai. Sembla que en el repartiment de papers d’aquesta irregió en que vivim a ningú li agrada ser Múrcia, el n.4, el que es queda fora, raspant el 5%; paper a què el Bloc Nacionalista Valencià i els seus socis de torn sembla que estan acostumats (en este cas, a part del cas d’Iniciativa, els Verds d’Arnal, ja que els de Peris sembla que van amb Esquerra Unida, apuntem com a pendent dedicar-los un monogràfic a estes petites formacions).
Les enquestes, com la que l’altre dia citava Senyor Garrofó, semblen retornar-nos a l’escenari de les eleccions de 2003. Esquerra Unida (que a estes altures podria dir-se PCE directament, queda algun col·lectiu que no siga el PCE dins la històrica formació de Julio Anguita?) pareix salvar la papereta entrant de manera raspada, i a remolc de la dinàmica estatal de lluita contra les retallades socials. Lluny, això si, del 10% de l’Esquerra Unida de mitjans dels anys 90, d’Albert Taberner com a cap de llista i l’IU amb 21 diputats a Madrid. Aquells vora 300.000 vots sembla que no es repetiran, de moment, ni en el moment més baix per al PSOE i el PP.
Compromís beta per la seua banda queda abocat a l’extraparlamentarisme. Tenint a les seues files Mònica Oltra, la que siga probablement la millor diputada valenciana dels últims anys, capaç de comunicar amb la ciutadania i sostindre debats gairebé en solitari contra tota la bancada popular, Compromís presenta de cap de llista Enric Morera. Un home que tot i les seues bones intencions ni és conegut per la ciutadania, ni té carisma ni capacitat d’oratòria comparables a la seua companya de grup parlamentari. Un cop més, les dinàmiques internes de partit s’imposen a la lògica, fins i tot a la de supervivència que tan bé coneix la nostra classe política. Els valencians estem acostumats a la sensació de viure una i altra vegada els actes d’una tragèdia grega de final anunciat; la sensació que tenim molts amb el nou (nou?) Compromís es que porta escrits en el nom els vicis que acabaren amb l’anterior.
Finalment, i no per això menys important, el tema del discurs. No sembla que el tercer espai i tampoc el quart porten en si la llavor d’una alternativa progressista en clau de futur. En els darrers quatre anys, sobretot després de que se sentira per primera volta la història dels vestits de Francisco Camps, hem sentit a parlar molt de corrupció. De com de malament fa les coses el PP, com balafia els diners, de com passen pels jutjats un rere altre. De la loteria Fabra, de Brugal, dels bolsos de Rita. D’insults d’Alfonso Rus a tot el que es mou.
Ni d’uns ni d’altres hem sentit a parlar dels reptes del País Valencià per a la propera dècada, d’un nou model productiu, de competències i necessitats de finançament. I quan dic parlar no s’hi val a què diu al programa electoral, típica i tòpica llista de la compra sense coherència, tríptic oblidat a un calaix de quatrienni en quatrienni. On estan els missatges elaborats i les campanyes comunicatives destinades a durar més d’un dia? Quin és el model de país alternatiu que ens proposen? Existeix un Josh Lyman, un Toby Ziegler o un Leo McGarry al servei de Marga Sanz o Enric Morera?
De moment, preguntes sense resposta.
Vos deixe, a mode de premi, la versió completa de l’himne himen que dona títol a l’article:
Himen Irregional
Sempre həm segut una casa de putes
i la madame, la Dama d’Elx;
els valencians mai əntrem en disputes
no som maulets; som uns əmpelts…
Som la’única regió
& forma de cagalló!?
Cague’n la figa ’sa tia!
convidats vindran de for@
i, a la que t’encantes, un quansevol dia
te trauran de casa, cagu’en Dénia mor@
Pac a dins, com una fúrcia
mos əsgarren les petxines!
Alicant, Valéncia, Castelló i Múrcia:
3 i 4? Les Provincies llevantines!
Tinguen putes debães;
gaiates, falles, traques, fogueres
comparses i filães
rettors -ausães!- , blaus & senyeres…
Trona, plou i pedrega
en Canal 9 s’ou una mamâ
Motes li la refrega
x’aneu-se’n totes a fer la mà!
Cavallers, agenolleu-vos,
qu’és nostre déu
Paco Cabanes el Genovés!
Sempre həm segut una casa de putes
i la madame, la Dama d’Elx;
els valencians mai əntrem en disputes
no som maulets; som uns əmpelts…
Que trague Rita
la Cantãora!
Cagu’en la Rita!
Independència!
Auto-
sufi-
ciència!
Etiquetas Arròs a banda, Bloc, crisis económica, encuestas, Estratègia política, Estrategias, Himen irregional, La Paella Rusa, medidas económicas, spin doctors, The West Wing, Toni de l'Hostal, Verds
Pingback: Tweets that mention 3 i 4 (les províncies llevantines) | La Paella Rusa -- Topsy.com
Que aparega Toni «el tomaco» en LPD-LPR és més del que servidor pensava que arribaria a veure en esta vida.
Enhorabuena por el artículo. De esto del tercer espacio habrá que hablar, y mucho, a lo largo de los próximos meses. Pero, sobre todo, habrá que hablar, más todavía, de esa carencia de discurso alternativo, de propuestas regeneradoras, de alternativas de futuro y de país. Porque, sin eso, ni tercer espacio ni nada de nada. Resulta bastante obvio, la verdad.
De hecho, justamente por eso el modelo Mónica Oltra no es que sea santo de mi devoción, precisamente. Porque me da la sensación de que fagotiza toda la atención y centrifuga los agravios a partir de una lógica de crítica que establece un nivel de decibelios muy alto en la protesta pero que, lamentablemente, no tiene alternativa real alguna que ofrecer. O, al menos, alternativa sólida, construida, explicada… y un esfuerzo para centrar el debate público en las mismas.
Andrés, no ens enganyem, d’il·lusió a mi Mònica Oltra no me’n fa gens ni miqueta. No pense que siga genial, no fa propostes, el seu discurs indueix a l’engany (presuposa que el fet que el País Valencià estiga endeutat i vaja econòmicament del tot mal és culpa dels diners que el PP s’ha embutxacat, i això és una fal·làcia) i no sap mantindre un debat de forma tranquil·la. Es limita a renyar als interlocutors com una mare de família farta amb xiquets revoltosos. Amb Enric Morera i ella, han pretés jugar al poli dolent i el poli bo, a fer de Felipe i de Guerra. I no, ni Mònica Oltra té la gràcia dialèctica per clavar-se en bulles que té Arfonso, ni molt menys Enric Morera té carisma, gràcia o discurs per algun costat. La gran fita dels dos és haver aparegut com a ninotets amb mocador faller en plafons publicitaris al metro, les falles passades. Cap millor metàfora?
El gran problema és que d’un costat no hi ha discurs a oferir i de segona pensen que cal cobrir tots els temes dedicant-li cada dia una estona. Com deia a l’article, espere pel bé del gremi dels spin doctors que no tinguen assessors a sou, perquè si en tenen algun diu molt poc a favor d’ells.
Marga Sanz ni això, directament és invisible, i s’esforça en seguir-ho sent. Esquerra Unida sap que com no tenen a Julio Anguita igual té presentar a un sofà, que va a votar la mateixa gent.
Per a quan una versió dels 4 fantàstics amb Alarte, Morera, Oltra i Sanz? Marga, la dona invisible, Oltra, la torxa humana, Morera, l’home elàstic d’Iniciativa a Convergència i cobrint tot l’espectre, Alarte, inclassificable, la cosa. Tindriem èxit. Falta trobar el dibuixant.
I esperen amb impaciència l’anàlisi sobre les pregones diferències entre els Verds d’Arnal o els de Peris!
Si La Paella Rusa aconsegueix que per fi em puga assabentar de què va eixe rotllo haurà fet un gran servei, al menys un, a la humanitat.
Como es mi primer comentario en la Paella Rusa, lo primero es lo primero, ¡enhorabuena por este espacio de información!, hacen falta más iniciativas en este sentido.
Dejando el peloteo y ya entrando al tema, ojalá en la Comunidad Valenciana no sólo tuviéramos tercer espacio, ojalá tuviéramos cuarto, quinto y sexto, eso sí sería divertido, como los catalanes, con nosecuantos partidos con representación parlamentaria. Yo metería en les Corts no sólo a Bloc y Esquerra Unida, también a Coalición Valenciana, Unió Valenciana (¿existen todavía?) y el Partido del Canabis. La política así sería más divertida, más divertida incluso que un debate de Intereconomía sobre el aborto. Lástima que no se pueda votar a todos, y sólo tengamos que escoger a uno, lástima…
Enhorabuena por el texto. Me sumo a la petición, para cuanto antes, por favor, de una autopsia del lío de los verdes en Valencia, que nunca he sido capaz de entender. Siempre he supuesto que debe de estar en relación con reparto de cargos, que así por separado piensa cada facción que tiene más posibilidades de colocarse. Pero, la verdad, si no salen ni unos ni otros, tampoco debe de haber mucho tema de donde sucar. ¿O me equivoco?
Pel títol pensava que hi havia alguna referència a tito Eli i no havia caigut al compte de la cançó del gran Toni de l’Hostal.
Bé, en la línia que comentes sobre Mònica Oltra pense igual. Com diu cert refarny castellà «en el reino de los ciegos el tuerto es el rey » i l’Oltra en aquesta cas és la borta, doncs la resta sembla que ni veuen ni fan per vore(‘s).
No sé si tindrem unes Corts monocolors (el PSOE directament és incolor) o EU i Compromís 2.0 salvaran el cul (tots dos o un dels dos) però en qualsevol cas seguirà sense haver-hi una alternativa política al PP a la Taifa Valenciana (o La Taifa, que darrerament la referència a la valenciania sembla que sobra) i això dóna la impressió que tenim PP per a llarg.
Ara, opine que si aspirem a que un dia hi haja una alternativa mig seriosa es tractaria de bastir-la des de la base i no barrejant a gent que res ha de vore més enllà del sentiment de pertinença a un País com determinades forces polítiques fan. Pense que l’alternativa passa per generar un discurs d’esquerra transformadora i qui vullga una «convergència» en altre termes (en el nom de Déu, de Crist o de Pujol) simplement mire de plantejar-se de fer altra cosa, perquè està clar que ambdós discursos remen en sentits oposats.
La idea dels 4 fantàstics és, això, fantàstica. Falta el dibuixant. Si algú s’anima, li deixem que utilitze la paella russa per a publicar el tebeo.
D’altra banda, lamente molt estar totalment d’acord amb tu en la reflexió que fas sobre el que és i significa l’acció política de Mònica Oltra. Ho lamente perquè, em quimere, amb aquesta afirmació s’ha acabat qualsevol possible polèmica. I mira que m’agraden i són enriquidoras!
En fi, que probablemente Pataqueta de Sagunt té raó i el tercer espai serà nou, apareixerà sense necessitat de cobejar-se un temps al fru fru del Bloc o d’Esquerra Unida… o no serà. I que si volem un tercr espai amb propostes serioses, dignes d’aqueix nom, haurem de comenzar de zero. Amb gent nova, idees noves i no se sap ben bé com i quan.
La cosa està tan mal, però, que ves-te’n tu saber. Si portem el ritme que portem, si fa no fa ne cuatre o cinc anyets la necessitat serà tan inmensa que el millor és que potser en troben, de gent, que estiga tan farta i amb tantes ganes com per a poder fer alguna cosa.
De moment, com també crec que és evident, no hi ha brou de cultiu ni massa crítica, encara, ni res de res…
Jo li demanaria al Danuto&Martingo de fer el còmic o al menys un cartel electoral. I Camps i Rita fent de malos malísimos.