ITZIAR GONZÁLEZ, EN EL LLINDAR DE LA REVOLTA.

El amigo Álvaro, pobrelbergero de pro, escribió estas notas en lengua catalana sobre la cena con Itziar González que ya nos reseñó Cero.

Itzíar Gonzalez, en el llindar de la revolta

Sopar amb la Itziar González al Poble Sec. Arquitecta amb un codi deontològic clar (mai fer obra nova) i ex regidora de Ciutat Vella en temps de Jordi Hereu amb un codi deontològic clar (si no puc fer el que crec que s’ha de fer, me’n vaig).

Ciutat Vella és una de les seves passions. Només així s’entén que acceptés la proposta per anar a les llistes del PSC a les municipals de 2007. Un partit polític és una barreja de secta i ETT. Quan capta a un independent acostuma a ser una mera qüestió ornamental a l’espera de requalificació d’usos per convertir-lo en «un dels nostres». I si toca molt els nassos, se’l convida a dimitir. Els independents acostumen a dimitir (no hi ha indemnització), «els d’ells» són cessats (hi ha indemnització) i recol·locats. Va durar tres anys al càrrec. Les organitzacions socials del barri li van donar algun mal de cap; el PSC, per evitar mal de caps, li volia tallar el cap metafòricament, i les màfies li volien tallar el cap literalment. Però més que les amenaces de la màfia, va ser la connivència política en el cas Palau la que la va convèncer d’abandonar un vaixell governat per les rates.

A Ciutat Vella el 50% dels edificis són de propietat vertical (un sol propietari o administrador) i uns 2000 habitatges es dediquen a lloguer turístic. Terreny abonat per a l’especulació. En el període 2008-2011 Ciutat Vella ha perdut 8.000 veïns, bàsicament classes populars, i és l’únic districte de Barcelona on puja la renda dels que estan per sota la mitja.

Com a bona arquitecte amb vocació de poeta tira de plànols i metàfores, i quan escriu l’esborrany d’un poema social li surt un croquis. I t’explica com els partits polítics esdevenen societats limitades, en un procés de privatització que limita la democràcia, un residu institucional.

També li fascina transitar pels llindars, aquesta zona de la biosfera on conflueixen espai públic i espai privat, que hauria de convidar a la mediació i connexió per crear tensions que fomentin la musculació política de la societat i que cada vegada més s’apropa al concepte ‘twilight zone’ created by Rod Serling. La violència es produeix en l’àmbit privat i acaba repercutint en la qualitat de l’àmbit públic.

I de la mateixa manera que un dia va creure que es podien canviar algunes coses des de les institucions, ara està convençuda que es poden canviar moltes coses des de fora de les institucions (com les mateixes institucions, per exemple). Està treballant en la posada en marxa d’un Institut Cartogràfic de la Revolta, un planisferi de constel·lacions que creuen que un altre cosmos és possible. Igualment ha cartografiat un atles de la infàmia. Després d’haver actualitzat l’edició de ‘Barcelona pam a pam’ de l’Alexandre Cirici potser es posa a escriure ‘Barcelona ni un pam de net’ o ‘Barcelona pim, pam, pum’. Una excusa perfecte per emigrar al Canadà.