Debate en Àgora

5 respuestas a Debate en Àgora

1. Jordi P. dijo:

   31 mayo, 2011 en 21:03

   He vist el programa Àgora i d’entrada s’ha de dir que s’agraeix poder veure un debat més o menys reposat sobre qüestions d’aquest tipus. Es pot dir que és superficial, però igual que qualsevol cosa tractada en un programa de televisió, amb la diferència que aquí les persones com mínim poden parlar.

   Sobre el fons del debat en sí mateix, podríem dir que hi havia tres postures la de Cardús era la més pro-sistema, tot i que amb un cert reformisme crític, la d’Oliveres era anti-sistema capitalista, però podríem dir que dintre d’un ordre i la de Costa era la postura més nítidament anti-sistema capitalista, i especialment dur en les formes. Al meu parer la duresa en algunes de les expressions de Costa li feien perdre part de l’atractiu de novetat televisiva de les seves propostes. També trobo una certa incoherència en algunes de les seves argumentacions.

   En citaré una per veure si algú me la pot explicar. Per una banda planteja un món capitalista quasi controlat per organitzacions a l’ombra o la penombra amb un poder quasi il·limitat, però curiosament esmenta com a eines de d’una nova generació amb capacitat de reacció Facebook, Twitter, les descàrregues o el món del programari lliure que no deixen de ser en molts aspectes elements bàsics del propi sistema. Facebook, Twitter, el mateix Internet són fruït i joies del sistema capitalista del segle XXI.

   Si aquestes organitzacions a la penombra veiessin un perill en aquestes eines, haurien prosperat?

   Responder
2. Jordi dijo:

   31 mayo, 2011 en 22:44

   La televisió obliga a la síntesi i a la superficialitat, però no tinc massa clar que aquest suport permeti grans diferències.
   Crec que en Dídac no «planteja un món capitalista quasi controlat per organitzacions a l’ombra o la penombra amb un poder quasi il·limitat» el que planteja i pensa (crec) és que el sistema actual (que alguns en diuen capitalista) està fortament dominat per alguns actors, més aviat pocs. I això em sembla d’una evidència absoluta. La concentració de poder en aquest planeta és cada vegada més gran i si no ho veus massa clar, et convidaria a veure Inside Job, per posar un exemple ràpid i fàcil.
   Facebook i Twitter són essencialment negocis. Màquines de fer molts diners que, a més, han servit de suport a moltes causes. Però el que tu comentes ja està passant. Moltes pàgines i perfils es tanquen a Facebook perquè no agraden a qui no han d’agradar i la política acceptada en donar-te d’alta ho permet. Com també hi ha hagut casos en que per decisió d’una persona ha quedat bloquejat tot accés en aquestes eines durant el temps que ha calgut.
   De fet, seguint amb el teu exemple, Internet es crea coma eina militar, Facebook i Twitter com a negocis… i si mai deixen d’interessar a qui toca, no pateixis que ja es tancaran. De moment, fan més servei per saber coses de nosaltres que tancades i, a més, generen molts diners.
   Bona nit!

   Responder
3. Gekokujo dijo:

   1 junio, 2011 en 6:56

   Després de tot està malament el debat, una mica batalleta dialèctica on el Cardús ha volgut prendre l’avantatge i al Didac li ha mancat argumentar més profundament. Però no està malament, es fa evident el posicionament de cadascú raonablement.

   Moltes de les idees que es presenten serien difícilment acceptables per una majoria de persones, al menys aquí, que creuen que un canvi radical empitjoraria la seva situació. De tota manera em recolzo en el que sovint diu Arcadi Oliveres, tot recordant que malgrat que Espanya té unes fronteres, en realitat i en el context d’un món globalitzat cal augmentar el camp de visió. Incloent especialment als que aquesta deriva econòmica està castigant amb més intensitat. És a dir als marginats, tant de nacions riques com pobres. Vist així sí que es fa necessari un canvi enèrgic. El què passa és que sospito que demana renunciar a coses que no crec que molts estiguin disposats a acceptar.

   Responder
4. guillem dijo:

   1 junio, 2011 en 21:32

   És important que als mitjans hi hagin discursos nous. I que aquests discursos no grinyolin. SUposo que fer de tertulià és prou senzill. Es tracta de no fer el tertulià, EL discurs nou, tal vegada, consisteix en no saber-ho tot. A mi em va agradar. I més, quan els discursos s’apropaven a tot això.

   Responder
   • Jordi dijo:

     2 junio, 2011 en 21:17

     Totalment d’acord. Els tertulians sovint convindria que recordessin que en una tertúlia a més de parlar s’escolta i que en lloc de fer veure que en saben de tot i poden opinar de tot, a vegades convindria admetre que d’una cosa o altra no se’n sap prou i potser són més vàlides les opinions d’altres. Aquest debat crec que va pecar poc d’això i és un punt a favor. Per altra banda, amb les mobilitzacions passa una mica el contrari. Segur que tenen moltes debilitats i punts febles, però alguna cosa bona també, no? I sap greu sentir opinadors professionals criticant de manera que es fa evident que ni tan sols s’hi han passejat.

     Responder