|
||||
 |
||||
Hui, a Gandia, tinc una conferència sobre «El trànsit d’un model de contractació centrat en les Administracions Públiques a una llei de contractes per a tot el Sector Públic» (El tránsito de un modelo de contratación centrado en las Administraciones Públicas a una ley de contratos para todo el Sector Público).
La conferència forma part d’un Seminari sobre la Llei del sòl i la Llei de Contractes del Sector Públic, que tindrà lloc, al llarg de tot el dia, al Centre Internacional de Gandia de la Universidad de Valencia i ha estat organitzada amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats de València.
Anem a aprofitar per a fer proves tecnològiques i tractar d’oferir el vídeo de la confèrencia amb emissió en directe a les 9.00h i, després, gravació de la xerrada (disculpeu que hi haja publicitat, però és el cost de que siga un servei d’emissió en directe totalment de bades!):
Presentació per a seguir la intervenció
El vídeo és en valència perquè no tenia sentit anar a Gandia, on tothom parla valencià, i fer la intervenció en castellà. Per aquesta mateixa raó, per a que ningú no s’enganye, està escrita aquesta entrada, també, en valencià. Si algú té interés en sentir la conferència en castellà, ja sap que haurà d’esperar a que algú em torne a convidar a parlar sobre aquesta mateixa qüestió en un altre àmbit!
Per altra banda, disculpeu les mancances en matèria de qualitat de la gravació/emissió. Com és evident, està tot pres, no hi havia altra solució, des del meu ordinador i amb un plànol fixe i molt proper. Però tot i això, la gràcia és la facilitat amb la qual, ara per ara, es pot emetre en directe una xerrada, conferència o, fins i tot, si volem, una classe.
10 comentarios en La nova llei de contractes i el seu àmbit subjectiu (prova d’emissió en directe)
Comentarios cerrados para esta entrada.
No se trata de hacer leer | RSS 2.0 | Atom | Gestionado con WordPress | Generado en 0,523 segundos
En La Red desde septiembre de 2006
l’aclaració crec que fins i tot sobrava.
per cert, estiguerem parlant d’aquestos canvis amb uns amics que estan a l’ajuntament de Formentera sobre l’adequació o no d’aquestos canvis i allò de feta la llei, feta la trampa, si açò ha suposat un avanç/modernització del procés de contractació o una merda.
Comentario escrito por sangonereta — 26 de febrero de 2009 a las 1:54 pm
Seria en Gandia i tothom parlaria en valencià… entre el públic assitent, perquè la resta d’intervnecions, el darrer dijous i aquesta setmana, de moment, han sigut en castellà! Que no es que hem parega malament, però no deixa de ser curiòs, quan tots els conferenciants són gent d’ací o que porta molts anys treballant per ací.
Comentario escrito por Anaïs — 26 de febrero de 2009 a las 2:03 pm
Perdona, que estàs parlant en Català o en Valencià… és que no els ser diferenciar, més que res perque soc de Lleida, i em semblen iguals!
Comentario escrito por jordimercado — 27 de febrero de 2009 a las 10:19 am
Fantàstic! És escriure en valencià (que, com és evident, Jordi, és la mateixa llengua que el català, però per ací li hem dit valencià des de fa segles sense pretendre amb això significar cap exclusivisme respecte de la llengua, sinó connotar, em supose, que també és la nostra) i… ningú no parla del que he dit sinó de la qüestió de la llengua! Justament per això, sangonereta, feia l’aclariment. Per tractar d’evitar comentaris lingüístics (sense molt d’èxit, evidentment).
Respecte del que em comenta Sangonereta, i sobre si el canvi servirà per a poco o per a molt, és interesant constatar, com m’ha indicat molt amablement una amiga que ha llegit això (no sé, en canvi, si haurà sigut capaç d’engolir-se la intervenció, i com sóc delicat ni tan sols he preguntat), que la pròpia UE entèn que la reforma no ha estat útil per a una de les coses que pretenia: adaptar-se correctament a les exigències comunitàries i en Dictamen motivat de 27 de novembre de 2008 tira per terra els articles 155 b), 158 b), 194, 195, 202, 206, 207, 216, 217, 220, 221, 225, 226, 232, 233, 241, 243, 244, 245, 246, 262, 272, 275, 258, 282 i 284 de la llei.
Comentario escrito por Andrés Boix Palop — 27 de febrero de 2009 a las 2:26 pm
Me parto. Abre una entrada sobre cuestiones lingüísticas, que es a lo que llama esto. Me divierte ver que sientes necesidad de justificarte porque el vídeo esté en valenciano, supongo que con un poco de esfuerzo lo entenderemos (todavía no me he puesto, lo reconozco).
Siempre me ha parecido curioso que todos los españoles cuando van a Italia se creen que hablan italiano y aseguran que lo entienden perfectamente, pero el catalán (o valenciano, sorry!) es TAN complicado que no se puede hacer el mismo tipo de esfuerzo. En fin, para qué decir más (y, como es evidente, no soy catalano-parlante, pero sí «catalano-afín», si se me permite el palabro).
Comentario escrito por Susana — 27 de febrero de 2009 a las 5:32 pm
Esto si que es bueno: viva el universalismo de internet; para que podamos comunicarnos con todo el mundo utilicemos lenguas minoritarias y, en parte, inventadas. Que no nos entienda nadie y, en todo caso, que lo hagan con dificultad, que se note que somos distintos y tenemos el hecho diferencial mas largo que los demas.
Naci en Huesca. Me doy de baja como lector de este blog.
Comentario escrito por Manolo — 27 de febrero de 2009 a las 10:07 pm
Lo de las justificaciones por dar la charla en valenciano, que en efecto suenan ridículas, como bien apunta Susana e insinuaba Sangonereta, demuestran el estado en que los hablantes de ciertas lenguas están. Si dominan el castellano y escriben o dicen algo en otra lengua inmediatamente aparecen las críticas como la de Manolo, en plan «tío, que Internet es para que te entendamos todos y eso sólo se consigue si hablas en cristiano».
A mí lo que me llama la atención es que no exijan, ya puestos, que todos escribamos en inglés y sólo en inglés. Me recuerda el asunto al follón que se montó cuando Suárez, a finales de los 70, dijo eso de que no se podía hacer ciencia o universidad en castellano, que no tenía sentido dedicarse a la física o a la química en catalán. Visto desde 2009, es obvio que todo lo que Suárez decía entonces del catalán puede predicarse hoy del castellano. Y bien, ¿acaso es eso motivo para abandonarlo?, ¿acaso es eso motivo para obligar a todos sus hablantes, si desean dedicarse a ciertas actividades, a expresarse en otra lengua?
Comentario escrito por Andrés Boix Palop — 28 de febrero de 2009 a las 9:22 am
Fa temps, Andres, vaig tindre una molt bona discusió amb un Barceloní i un de València, en la que en primer lloc no vaig intervindre-hi… però de sentir rucades de les dos parts, em vaig escandalitzar fins a tal punt que com sempre, i com diuent per aquesta terra… deixa que els de la ciutat pensin que els de pobles som rucs, que en realitat son ells els ases.
Jo crec que es el que passa. A Tortosa, Castelló i Mallorca o veuen clar que és la mateixa bònica llengua. EL problema com sempre es el centrisme de Barcelona i els seus «intel·lectuals» i l’orgull de València. Dir-ne d’aquesta llengua solament català es un insult per a aquells que veuen en la llengua més que fronteres i dir-li pel seu nom complert, el catalomallorquívalencia, com a principi de segle, sería fica traves a la seva pronuncia. Es per això, que a Lleida, en diem «la nostra llengua», i qui la vulgui fer seva endevant, i qui no, que es quedi fora… que la llengua es el caball de batalla de la pau.
Comentario escrito por jordimercado — 03 de marzo de 2009 a las 4:36 pm
Andreu, estic veient la conferència però no pot acabar-la. He de tancar el PC. ¿Hi ha manera de tornar al minut en què m’he quedat sense haver de repertir-ho tot?
¡Gràcies!
Comentario escrito por Vauma — 21 de marzo de 2009 a las 7:37 pm
Muchas gracias por la conferencia y la claridad con la que expones el cambio de ámbito subjetivo .
Sobre ello tres preguntas:
– ¿Lo que originaba que el ámbito subjetivo de la contratación pública en España fuera más laxo era evitar burocracia y demora?
– Puedes comentar algo del fundamento jurídico y político para la creación de entes privados como gestores de obras públicas que utilizan órganos de una Administración Territorial y a través de las que se prestan servicios públicos como la educación, por ejemplo CIEGSA en la Comunidad Valenciana
– ¿Qué añade la figura del poder adjudicador a las garantías que la Ley de Contratos exige según quien adjudique se considere Administración Pública o sólo Sector Público?
Comentario escrito por Mar — 13 de abril de 2009 a las 11:44 pm